Un SEL experimental cau eliminat pel Barça a la Copa Catalana

El passat cap de setmana només dues categories del SEL Vilanova van disputar encontres de caràcter oficial: d'una banda, els infantils, que s'enfrontaven al Sant Cugat en la lluita pel cinquè i sisè lloc del campionat d'argent. De l'altra, el sènior masculí, que actuava com a amfitrió dels vuitens de final de Copa Catalana enfront el FC Barcelona.

Els infantils van desplaçar-se dissabte al migdia al Vallès, per afrontar el darrer partit de la fase regular enfront del CR Sant Cugat. El partit, que havia de dirimir la cinquena i sisena posicions de la classificació de la Lliga d'Argent, va començar amb un clar domini vilanoví, que s'avançà 0 a 12 en el marcador. Els primers vint-icinc minuts dels de blau cel foren notables, amb bones combinacions i ocupació de la meitat del camp local; però a mesura que avançaven els minuts, el desgast físic i la manca de banqueta van passar factura. Al descans, els locals igualaven el marcador a 12, i a la represa, Sant Cugat va saber marcar el ritme gràcies al cansament d'uns jugadors vilanovins que, a més, van veure com es quedaven amb tretze jugadors sobre la gespa fruit de la retirada per lesió d'un dels jugadors. Els del Vallès van aconseguir tres assajos, però els vilanovins, en un tram final d'orgull, van aconseguir plantar la seva tercera marca en el darrer sospir del matx (29-17).

Pel que fa al sènior masculí, la tarda del mateix dissabte rebia la visita del FC Barcelona en un partit ajornat de vuitens de Copa Catalana. Els vilanovins afrontaven el matx amb una voluntat concreta: potenciar la polivalència dels jugadors i donar minuts a jugadors que no n'havien pogut disputar gaires en lliga. Una aposta valenta, i més si tenim en compte que en la competició del KO partit amb un rival com el FC Barcelona -dues divisions per sobre del SEL- no sembla el millor escenari per fer proves. Però l'entrenador, Isma Ripoll, ja ho havia deixar clar fa unes setmanes i l'equip segui les pautes. El partit es va iniciar amb el FC Barcelona prement per davantera, amb jugadors més voluminosos i experimentats que el pack local, precisos en l'execució de la touche i el maul: al quart d'hora, els visitants dominaven el marcador per 22 a 0. Però els vilanovins no abaixaren els braços en camp moment i, a banda de defensar-se de manera ordenada i evitant al màxim els cops de càstig, van arribar en diverses ocasions a la zona de 22 visitant, sense treure'n cap punt. A la represa, els barcelonins van continuar imposant el seu joc, però amb més esforç i no tanta sort a l'hora de puntuar: els de blau cel van treure l'orgull, i en diverses ocasions van pressionar la zona de marca visitant, però uns cops la bona defensa culè i d'altres les penalitats concedides en l'atac van impedir un assaig més que merescut per als d'Isma Ripoll. La victòria dels blaugrana, justa i merescuda, va ser segurament excessivament traduïda en el marcador que al final reflectia un 60 a 0.