Almela: 'Si som independents, farem la Via Catalana al revés'

La diada nacional d'aquest any ha passat a la història per una de les manifestacions més singulars i massives que s'ha vist mai al món. La Via Catalana, que va travessar Catalunya de nord a Sud, va ser un clam indubtable perquè el poble català pugui esdevenir un país més al món. Però la jornada encara va ser més especial per a cinc ciclistes, que van completar aquell mateix dia els prop de 400 quilòmetres que separen el Pertús i Alcanar en unes 18 hores. Parlem de l'experiència amb dos dels protagonistes: el vilanoví Xavi Almela i el manresà Raül Racero.

Per a Almela, l'aventura va ser força sobrevinguda. “El dilluns 9 de setembre, el meu amic Raül va penjar a la xarxa que volia fer-ho i que estaven oberts a que s'hi sumés més gent; no m'ho vaig pensar”, destaca el vilanoví. Aquella mateixa nit va confirmar que hi aniria i va començar a preparar les coses necessàries en un temps rècord. L'endemà treballava i, tot just arribar a Vilanova, ja al vespre, un dels ciclistes el va recollir amb el seu cotxe per anar tots junts fins al punt de sortida. El vilanoví no va dubtar a sumar-se al repte ja que “una cosa així si es feia s'havia de fer aquell dia precís”.

La idea original va néixer al Bages, de la mà de Raül Racero. “Quan mesos enrere es va anunciar l'acte vam pensar que estaria molt bé un repte com aquest, que a la vegada ens permetés unir esport i política”. El cert és que la idea va quedar aparcada, i no va ser fins als darrers dies que van optar per fer l'anunci oficial dels del Facebook de la botiga manresana Bike and Pons. “Volíem que fos una acció oberta”.

Els cinc ciclistes que van completar tot el trajecte van ser Xavi Almela, Raül Racero, David Pons, Salva Amat i Enric Burgstaller.

L'aventura va començar amb mal peu. Un dels cotxes, que pujava des de Manresa cap al punt de sortida, va veure com li queien tres bicicletes durant el trajecte. “Una va quedar trencada pel mig i vam haver de recórrer a una cabra de crono per tenir bicicletes per a tots”, apunta el manresà. Amb tot plegat, van arribar al punt de sortida ben entrada la matinada. “Vaig dormir dues hores clavades, de 3 a 5 de la matinada”, exclama Almela. De l'expedició, cinc van dormir a un hotel i cinc més a la furgoneta de suport.

La sortida estava prevista a les sis del matí, tot i que finalment es va retardar setze minuts. Tots anaven en bicicleta, excepte dos d'ells que anaven en tàndem. Encara era de nit i pocs després, els Mossos d'Esquadra els van fer parar fins que sortís el sol ja que no portaven totes les llums necessàries. Els van escortar fins una àrea de servei, on van optar per avançar el que havia de ser la primera parada i fer un cafè. Amb prou feines havien fet 45 quilòmetres. La següent parada va ser a Santa Susanna.

Al llarg del matí, la cadena encara quedava lluny, però ja percebien els preparatius de la jornada. Almela recorda que “a les nou del matí vam començar a veure famílies que adequaven els seus camps amb dibuixos i decoracions al més pur estil Tour de França”. La pluja els va acompanyar al tram entre Badalona i Vallirana. Van passar per la plaça Sant Jaume de Barcelona, on se'ls van sumar alguns ciclistes. Almela destaca que “a Badalona vam començar a notar un cansament muscular alt. Per sort, va ser el mateix que ja vam tenir durant tota la resta de trajecte; no va anar a més”. La furgoneta es va haver de desviar durant tot aquest tram i no hi van poder tornar a coincidir fins a Vallirana, on es van reagrupar i començava a afluixar la pluja. La furgoneta va trigar a arribar,  a causa de l'embús de trànsit. Coneguts que estaven a l'Arboç o més al sud els deien que ja no plovia i això els va animar. Van poder canviar-se la roba, van usar diaris per combatre el fred i van emprendre el que estava a punt de ser el tram més concorregut.

Ara sí, la carretera era una autèntica festa. Els quilòmetres realitzats al voltant de les 17:14 hores són una experiència que no oblidaran. Racero destaca que “van ser tres hores increïbles. Ni Usain Bolt ha estat mai tan ovacionat”. Almela afegeix que “fins i tot nosaltres aplaudíem la gent que estava fent la cadena”. Es donaven ànims mútuament. Els ciclistes eren conscients que estaven tenint una perspectiva única de l'acte. Pràcticament ningú més no ho estava veient amb el dinamisme que ho feien ells; com a molt, algun vehicle televisiu. De Vallirana a Altafulla tothom estava agafat de la mà. Era el punt àlgid de la manifestació.

Cada cop estaven més a prop de l'objectiu, però al cansament s'hi sumava que el caliu a la carretera s'anava acabant i la nit començava a amenaçar. Arribats a Cambrils van fer l'última parada prevista. Van recuperar energies i van descansar durant 55 minuts. “Ens dèiem a nosaltres mateixos que només quedaven 94 quilòmetres, però el cert és que cada cop hi havia menys llum”, destaca Almela. Va ser un moment que van dedicar a debatre sobre la viabilitat de l'empresa. La convicció de dos d'ells va acabar arrossegant la resta. De fet, tot i que van redistribuir llums i reflectors, ell mateix es va arribar a plantejar la retirada si detectava que hi havia massa trànsit a la carretera; “la vida té més valor que qualsevol repte”. Però, afortunadament, el trànsit en el darrer tram va ser gairebé inexistent. Passada la una de la matinada van arribar a Alcanar. Van felicitar-se i van acordar que si algun dia Catalunya és un estat independent, tornaran a fer en bicicleta el recorregut de la Via Catalana, però ara en el sentit oposat.

Deixaven enrere una aventura que se'ls havia allargat més del previst. El retard inicial, l'aturada obligada pels mossos pels problemes de llum, el tram central sense assistència i el fet d'haver de frenar molt durant la cadena per motius de seguretat va limitar molt la velocitat mitjana. Començava el camí de tornada a casa, aquest ja en cotxe o furgoneta. I l'endemà a tots els esperava un dia normal, amb la seva feina i ocupacions. Alguns van tornar a dormir tot just un parell o tres d'hores, però l'adrenalina viscuda els compensava l'esgotament.

Raül Racero es marca com a propers reptes “intentar la Perimetral de Catalunya” (uns 1200 quilòmetres) i també anar remant de Mallorca a Barcelona, mentre que Xavi Almela es proposa seguir competint a etapes marató de bicicleta de muntanya. Tot i començar a la carretera, aquest vilanoví de 32 anys ha dedicat els darrers cinc anys de la seva carrera esportiva a la BTT. Això sí, també ha completat, entre d'altres, la Transpirinenca, de Sant Sebastià a Roses. També ha anat de la capital guipuzcoana a Castelló. De reptes tampoc no li faltaran mentre no arribi l'hora de tornar a fer la Via Catalana començant per Alcanar.