Francesc Suriol: el granadenc que va jugar a Primera Divisió

El 21 de febrer de 1943 La Granada va entrar de ple dret a la història de la Primera Divisió del futbol espanyol. I és que un jugador nascut en aquest poble, en Francesc Suriol i Solé, va debutar a la màxima categoria a les files de l'Espanyol, en un partit en què el conjunt blanc-i-blau es va desfer del Granada (2-1), corresponent a la 20a jornada de la Lliga.

No només va ser el primer partit que Suriol jugà a Primera, sinó que també fou l'últim. Val a dir que la presència del granadenc al matx fou força excepcional. De fet, Suriol estava jugant amb el Reus a Primera Regional quan l'Espanyol es va quedar sense cap migcentre després que Iraburu es trenqués la cama al camp del Sevilla.

Va ser per aquest motiu que la directiva blanc-i-blava, que ja havia sospesat el seu fitxatge a l'estiu del 1942, es decideix a fer la contractació del granadenc entre setmana.

Així s'explicava el fitxatge a El Mundo Deportivo abans del partit contra el Granada:

"En la pasada temporada, ya destacó Suriol en las filas reusenses, por su juego fino de notable precisión en el servicio y oportunísimo en el corte de juego: pero se consideró que aún le faltaban algunos toques para dictaminar que era jugador del todo hecho y Suriol no se movió de Reus a comienzos de temporada. Ya mediada, la cosa ha cambiado de aspecto pues el notable medio centro ha llegado satisfactoriamente a su mayoría de edad deportiva y está cuajado, en muy buena disposición para hacer un magnífico papel en Primera División si no se muestra excesivamente extrañado con el terreno blando o se impresiona algo mas de la cuenta con el radical cambio de ambiente. Son las únicas dudas que se ciernen sobre las posibilidades de éxito de Suriol, porque juego lo posee de suficente calidad para sostenerse con mucho decoro en nueva categoría e incluso apuntar los mismos progresos que sus compañeros de "cuna" deportiva Juncosa y Barceló".

En una època en què es jugava amb dos defenses, tres mitjos i cinc davanters, la posició de Suriol era més que clau al centre del migcamp blanc-i-blau. Tot i el triomf de l’Espanyol, l’actuació del granadenc no fou gaire afortunada, tal i com explica la pròpia crònica de El Mundo Deportivo:

“La linea media mal estuvo en conjunto. El debutante Suriol jugó desplazado en todo momento, corriendo a la deriva y siendo pasado como quiso por el adversario en toda la segunda parte. No reveló por lo menos ayer, ninguna calidad apreciable para cubrir dignamente un lugar de tanto compromiso en equipo de Primera División. E hizo jugar mal a sus compañeros”.

Suriol només tornaria a enfundar-se la samarreta de l’Espanyol per jugar aquella mateixa temporada amb l’equip reserva que, com el del Barça, jugava a Primera Regional tot i que els seus punts no comptabilitzaven a la classificació.

Suriol va néixer el 2 de febrer de 1919 al carrer del Mig de La Granada. Encara en la seva infantesa els seus progenitors es van desplaçar a viure a Sant Boi de Llobregat, ja que el seu pare havia trobat feina de paleta a Barcelona. El petit Suriol però, seguí vivint al poble amb la seva àvia, fins que amb set anys ja complerts (l’any 1926) marxà a terres llobregatines amb els seus pares.

El seu talent futbolístic el va portar als juvenils del FC Barcelona, però aleshores va esclatar la Guerra Civil i va combatre amb el bàndol republicà a la batalla de l’Ebre. Estigué dos anys i sis mesos a la presó abans de ser alliberat i tornà als terrenys de joc a les files de la Gimnàstica de Felanitx, a les illes Balears, on una greu lesió al turmell dret en un partit contra el Mallorca li impedí tornar al Barça. Posteriorment s’enrolà al Reus, d’on feu el salt a l’Espanyol. Després de la seva experiència blanc-i-blava també jugà al Santboià i al Gavà, on amb 28 anys començà a compaginar tasca de capità i entrenador.

S’iniciava així una llarga etapa de 32 anys a les banquetes catalanes, dirigint també al Sants, Santboià, Manresa, Reus, Vic i Vilanova. La seva figura però, va estretament lligada al Santboià, club al que presidí en dues etapes (1964-66 i 1971-75).

Suriol va morir el 7 de desembre del 2000 a Sant Boi de Llobregat a l’edat de 81 anys.