Crits de guerra

És sabut que els mestres van ser els funcionaris més perseguits pel franquisme un cop acabada la guerra civil. La repressió fou sistemàtica i ben preparada i executada. Un cop acabada la guerra va començar el procés de depuració d‘hipotètiques responsabilitats. Tots aquells i aquelles que havien estat mestres, que havien exercit el magisteri durant el període republicà van haver per passar per les comissions de depuració que van començar a funcionar a partir de l’any 39, la comissió estava presidida pel governador civil i formada per diversos professors addictes al règim i alguns ciutadans, moltes vegades falangistes o de clara adscripció al Movimiento Nacional.

La feina aquestes comissions, més enllà de ser un instrument de  repressió, va consistir en apartar de la seva funció a qualsevol mestre que hagués tingut alguna activitat pro republicana al marge de la seva funció docent. Era, doncs, una clara persecució, ben planificada, estructurada jeràrquicament i pensada per eliminar qualsevol mostra del règim republicà o de la pedagogia que havien insaturat. I també en aquestes comissions es depraven denúncies contra els mestres que procedint de gent anònima servien per apartar els mestres o en els pitjors dels cassos separar-los del servei o imposar-los-hi penes de presó.

Aquella frase de Marcel·lí Domingo, Ministre d’Instrucció Pública de la república de que els mestres eren els primers ciutadans de la república va servir per buscar els arguments per destituir mestres, per repudiar-los i per fer-lo gairebé desaparèixer de la vida social dels pobles.

Buscaven la mort social d’aquelles persones.

L’autor de la novel·la coneix bé el tema ja que en va escriure un treball Els mestres de la República. On feia una recorregut per l’enorme tasca pedagògica i social que van fer els professors en aquells anys il·lusionants per les llibertat aconseguides

Raimon Portell ha publicat munts de reportatges de viatges en revistes i diaris i ha dirigit un parell de revistes del sector. També ha escrit sobre cuina, cinema, literatura, història... El primer llibre que va publicar, El somni del jaguar, era de viatges. També n’ha publicat de divulgació històrica, com Els mestres de la República. Però ha estat com a escriptor de literatura infantil i juvenil que ha rebut més reconeixements. Els últims, a la trilogia La Llum d’Artús (Camins de nit, Camins d’aigua i Camins d’hivern), han estat el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministeri de Cultura, el Premi Llibreter i el Premi Crítica Serra d’Or. Abans de Crits de guerra havia publicat Una balada del mar del Nord.

Per guanyar-se la vida, també ha redactat estudis econòmics, ha fet de professor (des de primària fins a la universitat), d’editor... La seva veu és culta, rica en matisos i en silencis; les seves històries sempre van més enllà de la quotidianitat i et fan entrar en mons rics en colors i personatges que t'obren la ment a espais nous per descobrir. 

La novel·la es va movent entre dues històries o plans narratius, per una banda seguim la història de la Lola una jove que ha estudiat per mestre i que amb esforç, dedicació i sobretot vocació ha aconseguit aprovar les oposicions i poder triar una plaça. Contra els consells dels seus pare i dels seus tutors, tria destí a un petit poble del Penedès, Sant Quirc. Arriba al seu destí i es troba una escola moderna molt ben dotada que ha estat una donació d’un burgés del poble que ha fet fortuna. Trobarà un lloc de treball agradable... però també alguns inconvenients.

Paral·lelament coneixem els altres dos protagonistes, el periodista que narra la història i que es dedica a treballar en diverses investigacions i coneix a l’hemeroteca de Ca l’Ardiaca al Jaume un home ja gran un mica estrafolari que està fent una investigació sobre el “danis” una tribu que surt en diversos treballs d’investigació i de la que n’han parlat alguns exploradors del segle com un aviador milionari que descobreix un poble al cor de l’illa de Nova Guinea. Els danis de les ribes del riu Baliem han estat ocults a la resta del món fins a l’any 1938. En Jaume doncs segueix la seva pista.

Coneguts els protagonistes el llibre s’endinsa en les històries, seguim a la Lola que pateix l’assetjament el jutge del poble, però ella manté el seu esperit i prescindint dels prejudicis treballa intensament i a gust en prescindir de les pressions socials. Mentre, esclata la guerra i posteriorment la repressió del franquisme que pateix de manera directa la Lola i patirà encara més les conseqüències de l’odi de determinades persones que abusant dels seus càrrecs actuaran amb despotisme i amb violència.

Mentre el narrador i el Jaume s’aniran trobant en els llocs més impensats possibles, a dalt d’un tren que descarrilarà, en una manifestació contra la guerra de l’Irak, aquestes trobades els van fent agafar confiança i endinsaran el periodista en les recerques de l’investigador i en la seva història. Una història que també és inversemblant, fill adoptiu d’una família rica, vinculada al franquisme, estudiant a Barcelona, desterrat pel seu pare del poble... La història després de diversos episodis acabarà enllaçant-se amb la d’aquella mestra del Penedès, en un final absolutament emotiu i devastador.

Un llibre molt interessant que flueix amb naturalitat, les dues històries van seguint el seu fil fins a trobar la intersecció que no és altra que tancar el cercle de les dues històries.

La narració que fa la mestra està molt ben confegida i amb versemblança. La del Jaume i el periodista en alguns moments pot semblar una mica forçada però l’autor ho resol amb habilitat narrativa i donant credibilitat al girs del guió.

Una reivindicació clara dels mestres republicans que van fer una feina extraordinària i com a compensació van rebre la repressió del franquisme.

Un homenatge doncs a una mestra -com tantes n’hi va haver- lluitadora, somiadora i que mai va perdre la seva vocació d’ensenyar als nens i nenes. 

Crits de guerra
Raimon Portell
Col·lecció Clàssica, 1437
Editorial Columna
Barcelona, febrer 2024