OPINIÓ

Bruixes

VD. Portada de 'Bruixes'

VD. Portada de 'Bruixes'

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

A la contraportada podem llegir: “ Al llarg dels anys massa dones s’han sentit dir “bruixes” perquè parlaven, opinaven o actuaven en consonància amb el rol que l’entorn els havia assignat”.

Dues històries paral•leles de dues dones en situacions difícils, l’una en temps passats que desesperadament intenta explicar fets i raons de la seva dissort.

L’altra, en temps actuals, cerca la seva real identitat després de descobriments notables sobre la seva procedència.

L’obra és valenta, per tractar problemàtiques d'ara com és la dels nens robats del franquisme, sensible perquè ho tracta amb una delicadesa no exempta de la necessària crítica i denúncia, i també l’obra adquireix una condició d’una certa introspecció dels personatges.
Magnífica; amb un destresa de construcció literària també excel•lent.
Un cop més Mercè Foradada ens ofereix una nova oportunitat de llegir bona literatura.

Professora de català, escriptora, política, àvia. Ha excel•lit en la literatura des del primer moment. Abans però havia escrit diversos llibres metodològics sobre llengua catalana

Bona literatura que es repeteix des de la seva primera obra "En el prestatge”. Col•lecció el Balancí Edicions 62 pel que va rebre el Premi Dona de l’any 2001
Velles amb v de vida”,Col•lecció El Balanci Edicions 62, un seguit de contes i narracions breus sobre persones d’una determinada edat.
Centaures”. Editorial Cosssetània, 2005 la lluita i trajectòria vital d’una dona.
Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació”, conjunt de biografies sobre dones de la ciutat amb un contrapunt imaginatiu i que situa a les protagonistes en un moment determinat de la seva vida.

Ara "Bruixes" és una novel•la valenta, audaç i que tracta de l’ús de la llibertat de les persones i dels actes suprems dels sacrificis que comporten algunes actituds i decisions.

La història paral•lela de dues dones marcades pel seu destí, l’una situada al segle XVè viu atemorida els seus darrers instants abans de que la inquisició acabi amb ella. La seva pròpia història i la de la seva família la porta inexorablement a ser reprimida per part d’una autoritat fonamentada en la superstició i la por. L’altra dona, en temps contemporani, viu una vida estable, una professió que la situa en un món privilegiat i amb un entorn familiar envejable. Un sobtat descobriment la porta a conèixer un seguit de fets que l'ajudaran a saber quina és la seva identitat real.
El dubte de com actuar i seguir endavant.
La càrrega d’injustícia que hom intueix en algunes decisions.
La repressió i la por com a sistema d’ensinistrament socials.
El “mal”, com a motor també d’una part de la història, sobretot la dels vençuts, la d’aquells que mai podran explicar la seva versió dels fets.
La intransigència o la tolerància mal entesa davant la injustícia.
Les reaccions humanes fonamentades en els rols socials que la mateixa societat ha atribuït a la classe dominant.

Una novel•la que juga amb el paral•lelisme de situacions i de repressió, per part de la inquisició i del feixisme, d’aquells o aquelles que no s’ajustaven als patrons de la normalitat exigida per les autoritats, per aquells que posaven les normes a seguir i les normes a complir.. Quantes decisions injustes s’han pres al llarg de la història invocant un determinat ordre, excloent, injust i cruel.

Ambientada en diversos paisatges, la Mercè els recrea perfectament amb unes descripcions realment notables del Montseny o de les contrades del Bierzo on es desenvolupa una bona part de la història contemporània.

Imatges visuals que tenen un paper important en el conjunt de la narració i que ens indiquen també la destresa de l’autora a l’hora d’usar el llenguatge, precís i sense concessions, sense perdre en absolut la màgia del paisatge.

És una novel•la valenta perquè afronta un tema d’actualitat i que ha suscitat una controvèrsia social i política de profund calat com és tot el procés dels nens robats del franquisme. Ho afronta amb valentia i sense falses hipocresies.

De lectura interessant i que atrapa des del primer moment. Els personatges, com sempre, ben treballats, versemblants i que aixequen sentiments contradictoris en funció del rol que l’autora els hi fa jugar. 

Bruixes
Mercè Foradada
XXIII Premi de narrativa Sebastià Juan Arbò.
Col•lecció Notes de color Nº 45
Cossetània Edicions.
Valls, Novembre del 2011

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local