El tancament de la cimentera de Vallcarca: dubtes i interrogants

Davant d’aquesta notícia, sorgeixen molts interrogants: Per què es produeix el tancament? Passarà la totalitat de la producció a la cimentera de Santa Margarida i els Monjos? Què passarà amb les autoritzacions per cremar residus que té UNILAND a Vallcarca? -especialment de combustibles derivats de residus sòlids urbans, els anomenats“CDR”-. Què hi ha darrera d’aquesta activitat temporal de 2 mesos? L’activitat serà real o fictícia? Què cremaran? És lícita aquesta estratègia per no perdre uns drets d’emissió de CO2? Representarà això uns ingressos importants per a l’empresa, totalment injustificats?

Per intentar respondre els interrogants, cal primer conèixer quina és la situació de partida. L’APMA, juntament amb moltes altres entitats i persones de l’àmbit del Penedès i del conjunt de Catalunya, estem integrats en la plataforma per lluitar contra la incineració de residus a les cimenteres, i específicament a la plataforma contra la incineració a UNILAND. Al web www.contraincineracio.org podeu consultar més dades i informació sobre aquesta plataforma i les seves activitats.

La incineració de residus a les cimenteres és una pràctica que s’ha estès des de fa diversos anys a les cimenteres catalanes, auspiciada per les administracions, i que representa una greu amenaça per a la salut de les persones, ja que la combustió de residus dóna lloc a l’emissió per les xemeneies de gasos que contenen productes molt contaminants, com metalls pesats, dioxines, furans i altres compostos orgànics persistents (COPs). Aquests productes són extremadament tòxics i perillosos, i s’ha demostrat científicament, per exemple, que quantitats ínfimes de dioxines i furans, tenen ja efectes cancerígens. A més, es produeix un ciment tòxic, que conté molts contaminants que poden acabar-se disseminant per tot arreu on vagi el ciment.

En aquest sentit, la cimentera de Vallcarca disposa des de març de 2007 d’una autorització, concedida per la Generalitat de Catalunya (pel llavors Departament de Medi Ambient i Habitatge), que li permet cremar 50.000 tones anuals de fangs secs de depuradora (el que en llenguatge políticament correcte s’anomena “valorització energética”), i introduir al forn 200.000 tones anuals de cendres volants, per produir ciment (el que anomenen “valorització material”). Sembla que aquestes cendres venien sobretot de la central tèrmica de Cercs.

Posteriorment es van concedir a la cimentera de Vallcarca fins a 3 autoritzacions més, la darrera de les quals el 29 de març de 2010, en un format que s’anomena “canvi no substancial”. La decisió de tramitar aquests canvis com a no substancials ha permès que les resolucions s’hagin donat sense fer abans cap tipus d’informació pública, i sense que, per tant, la població hagi tingut coneixement ni s’hagi pogut oposar a unes pràctiques que poden posar greument en perill la salut de les persones i el medi ambient.

Així, en aquestes tres autoritzacions teòricament “no substancials”, és a dir, suposadament “no importants”, s’ha autoritzat a cremar 40.000 tones anuals de farines càrniques, 10.000 tones anuals de glicerina i 40.000 tones anuals de residus de fusta i podes vegetals, així com 35.000 tones anuals de combustibles derivats de residus sòlids urbans (CDR). És a dir, cremar unes 125.000 tones de residus, de tipologies diverses i molt preocupants. Així mateix, s’ha permès introduir als forns, com a material a incorporar al ciment, llots de paperera, llots de clarificació d’aigua i residus de materials ceràmics, en quantitats no determinades.

Des de l’APMA considerem que la tramitació d’aquestes autoritzacions com a canvis no substancials constitueix un frau de llei i una burla a la ciutadania, i estem estudiant quines mesures es poden emprendre per tal d’anul•lar-les. Considerem que la transparència i la informació als ciutadans i ciutadanes és avui un deure inexcusable, no ja de les empreses, sinó també i sobretot de les administracions, que no ha estat respectat.

Les cimenteres han de treballar amb combustibles convencionals i invertir en bons filtres i en instalar les millors tècniques disponibles a tots els seus processos (millora de l’eficiència energética, estalvi d’aigua, etc.) i els residus no s’han d’incinerar, sinó que s’han de reduir, reutilitzar i reciclar, tant com sigui posible, tot avançant en l’estratègia de residu zero, que té en compte la minimització total dels residus i de la seva perillositat, des de l’inici del cicle de vida dels productes.

Mentre estàvem (estem) immersos en la recerca d’informació sobre la situació de les cimenteres, juntament amb les entitats companyes del Penedès, més properes a la cimentera de Santa Margarida i els Monjos, ha saltat la noticia del tancament de la planta de Vallcarca. Encara no sabem quins són els motius del tancament i preferim no avançar cap hipòtesi, però ens sembla molt preocupant la situació que s’ha generat.

Es voldrà trasladar a la cimentera de Santa Margarida i els Monjos, que també cremava fins ara quantitats enormes de residus, la incineració de tots els residus que es tractaven a Vallcarca? Per què es permet que una empresa, si té previsió de tancar, continuÏ funcionant de manera fictícia, per tal de fer negoci amb uns drets d’emissió de CO2, que teòricament es van concebre justament per disminuir les emissions contaminants, i no per augmentar el compte d’explotació de les empreses més contaminants?

Emplacem els responsables de tot plegat a que responguin totes aquestes preguntes, i també que responguin de les consequències davant la població. 

APMA (apmavng@yahoo.es)

La nostra mascota i marca