La toxicitat dels pesticides i els transgènics

Recents estudis científics publicats a la prestigiosa revista internacional Food and chemical Toxicology demostren la greu toxicitat del glifosat, comercialitzat per Monsanto sota el nom de Roundup. Els ratolins de laboratori alimentats amb blat genèticament modificat i amb parts infinitesimals de Roundup a l’aigua, varen morir en alguns grups fins 5 cops més que els alimentats normalment. Les femelles varen desenvolupar tumors mamaris i els mascles congestions hepàtiques i necrosi.

També un estudi del IDAEA-CSIC ha demostrat que més del 40% de les aigües dels aqüífers catalans esta contaminada amb aquest herbicida que ha mostrat riscos de toxicitat en humans i en ecosistemes aquàtics on poden fer augmentar de forma massiva la mortalitat especialment d’amfibis i disminuir-ne les poblacions. L’afectació de l’herbicida no és sols a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, “podent produir-se importants canvis ecològics”. Molts pobles de l’Argentina estan lluitant per que no els fumiguin els camps pels enverinaments que els provoquen greus malalties.

L’APMA va demanar, a l’agost d’enguany, als responsables del departament de medi ambient de l’Ajuntament de Vilanova l’abandonament d’aquest producte altament tòxic. Van dir-nos  que l’utilitzen actualment pel tractament dels nostres parcs i jardins, i que de moment no tenen cap previsió de canviar a altres mètodes o fitosanitaris menys perillosos per la salut i el medi natural. Al•leguen problemes de personal i monetaris, o sia monetaris.

Per nosaltres no hi ha volta de full: si un producte és perillós per a la salut humana ho és amb diners o sense. I surt la pregunta: com és possible que els organismes institucionals encara facin servir aquests productes, si a més són aquestes institucions les que han de vetllar per la salut de les persones? Com és que es prioritzen els pesticides en moments que augmenten les al•lèrgies, els càncers i les malalties autoimmunes? Pensem que encara no hi ha prou consciència, i que el criteri que res és tan important que no es pugui ajornar, és un mal endèmic del funcionariat sotmès a la política.

Sabem que hi ha altres sistemes menys agressius pel tractament dels nostres parcs i jardins, però sembla que la voluntat política sempre va a remolc de sistemes indirectes que els fan donar mil voltes i amb mil excuses per no resoldre els problemes quan sorgeixen. Els ecologistes tenim els nostres propis criteris, provinents de l’observació dels comportaments dels que han de prendre les decisions i considerem que la pressió dels lobbies dels agrotòxics i dels transgènics està impedint la reclassificació de la toxicitat d’aquests productes que es fan servir de manera generalitzada als nostres jardins. Nosaltres continuarem insistint entenent que davant de l’error no hi ha altra possibilitat que la rectificació.