Moció contra el càncer

Paraules pronunciades al Ple de l’Ajuntament de Vilanova del passat 14 de gener per Jaume Marsé en representació d’APMA en defensa de la moció per l’abandonament de l’ús dels hrbicides. La moció va ser aprovada.

Vull deixar ben clar que aquesta moció té un clar significat de salubritat pública. Demana que no es faci servir una substància cancerígena. El càncer és una realitat que ens fueteja massa sovint de forma despietada.

A l’any 1971 el president dels EEUU, Richard Nixon, declarava la guerra al càncer i afirmava que seria vençut ben aviat. Molt lluny estem d’això. El càncer no l’hem vençut sinó que està en augment. Si mirem les estadístiques, podem afirmar que, a Catalunya, més encara. Ens podem enganyar dient que l’esperança de vida és més alta i que les tècniques de diagnòstic han millorat. Ens podem consolar pensant que els tractaments són cada vegada més eficaços. Però la realitat és que un de cada tres homes i una de quatre dones dels que som aquí, patim o patirem un càncer durant la nostra vida.

Les societats industrialitzades immerses en un sistema de lliure mercat que es basen en la competència han fet que  avui estiguem immersos en una ingent quantitat de productes químics dels quals la pròpia administració sanitària competent reconeix que no té prou temps ni recursos per validar la inoquïtat de cada producte nou que surt al mercat. Per altra banda, les grans corporacions,  sobretot de la indústria química, farmacèutica i alimentària, tenen tant de poder que sovint els seus interessos estan per sobre dels governs, fins i tot d’aquells que en diem democràtics. En definitiva que el principi de precaució no s’aplica gairebé mai .

El cas del glifosat, o Roundup, és un cas emblemàtic ja que hi ha evidències, provades científicament, d’alteracions greus de la salut en agricultors i en la població exposada a herbicides amb Glifosat, d’afectacions a la fauna i de contaminació ambiental d’aigua, sòl i aire. Però no ens enganyem, és la punta de l’iceberg. Els plaguicides de síntesi es fan servir alegrement en la jardineria i agricultura convencional.
L’APMA va demanar, a l’agost d’enguany, a l’Ajuntament de Vilanova l’abandonament d’aquest producte altament tòxic. I ens va contestar  que de moment no tenien cap previsió de canviar a altres mètodes o fitosanitaris, menys perillosos per la salut i el medi natural.

Torno a dir que, amb aquesta moció, estem parlant de la salut de les persones, no de l’estètica dels carrers amb herbes mortes pels herbicides ni de la pressa que tenen en que no es vegin les herbotes. És per això que aquesta moció també demana que l’ajuntament impulsi la producció i el consum de productes d’agricultura i ramaderia ecològica, i que es proposi l’objectiu de substituir els plaguicides de síntesi que s’utilitzen actualment per tècniques respectuoses amb el medi, la seva diversitat i la salut de les persones.

Aquesta moció té a veure amb aquesta assignatura pendent que és la prevenció del càncer. Algunes mesures de prevenció depenen de decisions individuals com el deixar de fumar, millorar la nostra dieta i fer exercici físic. Però hi ha altres mesures de prevenció que depenen de les decisions que prenguin les persones que legislen o que gestionen la ciutat, avui tenim oportunitat d’exercir-ne una d’aquestes.
Com saben molt bé la protecció del medi  i la salubritat pública és competència municipal. I, amb paraules de la pròpia llei municipal, aquesta moció tracta de satisfer una necessitat i una aspiració de la nostra comunitat de veïns. 

Amb tot i això ens cal també col•laborar amb les altres institucions que han de vetllar pel nostre benestar, és per aquest motiu que la moció demana que es traslladi la moció a les institucions que gestionen les vies de comunicació tant les carreteres com el ferrocarril. Un punt que voldria afegir a la moció, en cas que sigui aprovada, és que  se sol•licitin canvis legislatius a les institucions corresponents, tant a nivell català, estatal i europeu.

Avui a Vilanova volem exercir la democràcia demanant a qui governa i administra la ciutat que simplement deixem d’emprar aquests productes, els herbicides, que no només maten les herbes sinó que com que són persistents, maten als animals que se les mengen i contaminen el medi on vivim. Aquests herbicides contribueixen a l’augment del càncer, la qual cosa ha quedat demostrada en diversos estudis científics.

Només demanem que l’ajuntament, aplicant el principi jurídic de cautela i de precaució, no faci servir aquests productes.  Això representaria un signe de bona voluntat i podríem anar abandonant l’ús d’altres productes que contribueixen, o que poden contribuir, a l’augment de càncers i de malalties relacionades.

Vull acabar pronunciant el lema del dia mundial contra el càncer que se celebra enguany el dia 3 de febrer,  i que recalca la idea que l'única manera de reduir les morts prematures per càncer i altres malalties no transmissibles és mitjançant la col•laboració de totes les persones, organitzacions i governs: JUNTS ÉS POSSIBLE!