Tots a una, potser millor

No em llegeixo els programes de govern dels altres municipis però en la seva mesura estic convençut que també tenen els seus serveis de promoció econòmica amb més o menys objectius iguals o semblants. Constato que en els temes de promoció econòmica i suport a la creació d’iniciatives empresarials hi ha un coincidència notable. Matisos amunt matisos avall cada institució té un programa que ben segur podria ser de l’altre institució perfectament. I naturalment la pregunta que s’acut és: No seria molt més eficient i alhora econòmicament menys costós i menys feixuc administrativament fer una sola organització, una única estructura territorial que englobés aquest matisos dels que parlàvem.

Possiblement els experts més qualificats em diran que hi ha matisos i funcions diverses en cada estament. Segur que tenen raó, però em sembla que tots són compatibles d’estar sota un mateix paraigües i estalviar recursos econòmics i personals, fer-los més eficients i oferir un ventall ampli de serveis que permeti en un sols espai respondre a les necessitat que existeixen en els camps de la creació d’empreses, suport a la innovació i la necessària coordinació de competències i esforços.

Ja sabem que totes les administracions són molt geloses de les seves competències, també és evident que cada responsable polític vol tenir el seu marc de responsabilitat i exercir determinat protagonisme cada vegada que pertoca i treure’n el rendiment òptim tant polític com mediàtic, més enllà del resultat real de l’acció concreta. Però ben segur que els temps no estan per duplicar serveis ni per repetir ofertes.

Semblaria doncs que cal una mena de fusió dels diversos serveis a fi i efecte de sumar millor els esforços que des de les administracions s’aboquen a atraure empreses i a generar riquesa que després es podrà redistribuir i contribuir a millorar l’estat general del territori.   
 
Amb les voluntat  - crec que no és ara el moment-  reformadora i recentralitzadora dels governs català i espanyol alguna de les institucions que actuen en el territori perdran, ben segur capacitat política i capacitat de gestió. Abans de que això passi ens hauríem de curar en salut i ja començar a intentar donar una oferta única el camp de la promoció econòmica i de suport a l’acció empresarial (que per altra banda l’ADEG, també fa bona feina en aquest sentit) consolidant aquells projectes que han funcionat amb raonable èxit, eliminar els que ja siguin obsolets i rendibilizar el marc competencial coordinant-lo i cedint els aspectes que des de la globalitat poden generar més sinèrgies que no pas fent-se de manera individual en cada municipi.

No és fàcil perquè ha hem parlat de la gelosia competencial de les administracions però també és que ara el que cal és una certa visió més global del territori, visió que crec que en aquest moments no existeix ni com una necessitat ni com una prioritat. Manca el lideratge reconegut que permeti que la delegació de funcions sigui una pràctica comuna per consolidar l’acció global del territori per sobre de les, segur, lloables accions individuals. 

L’acció global sobre el territori per evitar al dispersió d’accions, energies i esforços positius sens dubtes però parcial crec que requereixen dos premisses bàsiques, el lideratge  -ja n’hem parlat-  que avui és difícil de veure que el té assumit i en segon lloc l’estratègia. I sobre l’estratègia fa anys es van dir coses, caldria veure si el que es va dir ha esdevingut certesa, o no, i per tant, veure ara cap a on podem orientar el nostre esforç amb perspectives de futur.

Estem disposats  a fer-ho?

Sigui com sigui en alguns temes anar tots a una més que sumar, segur que multiplica.