La salut dunar de la Platja Llarga

El 8 de juny vam celebrar el nostre seguiment anual dunar de primavera a la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, com cada any acompanyats de la biòloga botànica Isabel Pérez, vam fer el recorregut d’observació en sentit est-oest a l’anada i vam poder constatar la bona salut de la zona dunar marcada amb pals i cordes. On per primera vegada observem una distribució clarament de contagi, es a dir que les plantes dunars se situen en grups al llarg del territori i han anat desplaçant les plantes ruderals encara dominants a la platja a l’observació de l’any passat.  

La novetat començada a observar fa dos anys és la instal•lació natural de noves dunes a l’empara dels espigons artificials, on s’ha produït una successió d’espècies que estan formant un nou sistema dunar a la platja Llarga, curiosament de formació no paral•lela a la mar, composta de moment per jull de platja i borró, amb Kakile maritima, Matiola sinuata,  alguna olivarda i altres que per la seva condició ruderal aniran sent desplaçades per les plantes més sorrenques.

Durant la caminada arran de dunes vam trobar un corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) adult corrent per la platja i una parella d’adults  amb una cria, dins de la zona dunar.

L’observació la vam acabar als salobrar de l’interior, on existia l’antic salicornar de la Platja Llarga en franc retrocés per invasió del canyissar durant els darrers quatre anys, tema que ens va fer elaborar una proposta al consistori d’actuació el 2010 que va derivar en l’estassada de la planta invasora Lonicera japonica i la retirada de part dels rebliments  i on les pluges d’enguany han afavorit la inundació d’aigua dolça al lloc on es va repoblar amb plançons de Salicornia fruticosa, que moren per manca de sal. El creixement de canyís actua d’invasor al salicornar hi pot crear una regressió greu irreversible.

A la zona dunar paral•lela a la mar dins la zona marcada amb pals i cordes  hi trobem:

A la rereduna s’hi troben els plantatges Plantago maritima, i Plantago crasifolia, Escabiosa marina, Paronichia argentea i el jonc Juncus acutus així com dues espècies de tamariu T. Gallica i T. canariensis, entre d’altres que intentarem quantificar la propera observació.

L’APMA es proposa fer un seguiment dunar a l’octubre per observar la flora de tardor i donar per acabada l’observació de formació de dunes, que considerem consolidada, per incorporar un mètode que permeti quantificar les espècies i ens doni una visió actualitzada estacional de la flora de la Platja Llarga.

L’actual creixement dunar fa entendre que cal avançar la corda vers el mar. Cap al final de la platja hi ha dos contenidors de brossa dins de la zona de cordes, darrera d’un cartell que, curiosament, indica “no entrar per nidificació d’ocells” que entenem haurien de ser traslladats fora de la zona de protecció. El cartell major que anuncia que ens trobem en un espai  natural es troba en estat deplorable. Seria hora de dignificar l’indret amb actuacions senzilles de baix o nul cost extraordinari.