La transformació de les obres socials: Procediments pocs transparents

Diverses raons de caràcter polític, econòmic i de gestió van portar primer les fusions i finalment la seva conversió en bancs i a la pràctica en la seva desaparició.

En aquest procés s’han posat de manifest algunes pràctiques poc honorables, des de com es van endossar les preferents fins a les multimilionaris plans de jubilació i indemnitzacions que s’han autoatorgat alguns dels seus directius que avui estan encausats per aquests pràctiques .

La desaparició de les caixes portava que la seva obra social podés seguir transformant-se amb una Fundació i rebent recursos de la seva primigènia organització més els bens que ja tenien incorporats.

Aquesta setmana passada les Caixes d’estalvi van tornar a ser notícia al Parlament de Catalunya. Les declaracions d’Adolf Todó i de Narcís Serra, antics directius de Caixa de Catalunya van aixecar polseguera. La negativa d’assumir responsabilitats, la justificació de sous, sobresous, i jubilacions de luxe i els enfrontament verbals entre compareixents i diputats han portat a que sigui notícia i àmpliament comentada.

Algún cop hem fet alguna reflexió sobre el destí de els Obres Social de les Caixes que han anat desapareixent. Les fundacions de les caixes, amb totes les reserves i disparitat de criteris que puguem tenir, exercia sobre al territori un determinat mecenatge que, ara, podria desaparèixer, segons com es configurin finalment els organismes que vindran a  substituir aquestes Obres socials com Fundacions que recolliran l’antic esperit i també un nou finançament. La Fundació de l’antiga Caixa del Penedès fou  el passat mes de gener  intervinguda per la Generalitat dissolent-ne el seus òrgans de gestió i no anomenant-ne de nous. No s’havia fet  públic l’esborrany d’estatuts i per tant es desconeix l’àmbit territorial de la seva actuació.

Tot d’una però la setmana passada Eix-Diari anunciava la creació i la posada en marxa de la Fundació Pinnae. L’11 de juliol el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat va decidir de manera poc clara i sense massa coneixement públic  transformar l’Obra Social de Caixa Penedès en una Fundació Privada Pinnae, els estatuts que no se sap a on han estat debatuts més enllà de la Conselleria, contradient la voluntat que semblava existir de que els administracions locals hi podessin dir al seva. Així mateix s’ha nomenat un seguit de persones com a òrgan de govern, persones que mereixen tot el respecte des del punt de vista personal i professional però que no se sap per quines raons han estat nomenades i si les administracions locals, aquelles que són del territori i formaven part de les antigues “obres socials”,  els hi donen suport per exercir aquesta direcció. De fet sembla que hi ha un representant – que és un alt càrrec del govern de la Generalitat-  del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, sense que el nom s’hagi acordat en cap òrgan de govern. El no coneixement dels criteris que han portat  a aquest nomenats pot fer desconfiar de la seva posterior actuació i distribució de recursos que tingui la fundació.

És evident que els recursos no seran ni els mateixos que tenien fa anys i que caldrà que es distribueixen amb altres criteris però estaria bé que es garantís preservar l'esperit inicial i que aquestes noves fundacions tinguin una funció pública i que la majoria dels membres de les seves juntes o patronats siguin escollits pels ajuntaments de l'àmbit d'actuació de cada fundació evitant que acabi privatitzant-se la gestió i la distribució d’un recursos que majoritàriament han  anat històricament  a proveir causes socials.

Davant d’aquest despropòsit des d’un punt de vista de participació de les entitats locals el partits polítics ja han reaccionat – potser un pèl tard-. IC-EUiA  i les CUP han denunciat la situació i han presentat mocions en diversos ajuntaments, el PSC també va aprovar una proposta de resolució en el darrer Consell de Federació denunciant la situació i reclamant molta més transparència en la constitució de la fundació i la manera d’escollir els qui l‘han de dirigir.

Crec que és del tot il·lustratiu per conèixer a fons el tema llegir l’article que publicava el setmanari “Tres de vuit”, Tuf de maniobra  barroera. La constitució de la Fundació Especial Pinnae, l’hereva de l’Obra Social de Caixa Penedès, genera més recels que expectatives signat per Jordi Cuyàs, Jordi Guilera  i Carles Querol, tres persones que s’han distingit per seguir les vicissituds de la Caixa del Penedès. El darrer paràgraf es pot perfectament subscriure a nivell individual com des del Garraf i les seves institucions: “Potser caldria rellegir i recuperar el Manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès que a la tardor del 2011 van aprovar una colla d’ajuntaments de la comarca.  Allí s’hi traçava un full de ruta àmpliament consensuat entre els diferents partits polítics, agents i moviments socials de Ia comarca. Un full de ruta que ha estat completament ignorat, fins i tot per aquells patrons de la Fundació Pinnae que representen a institucions que havien aprovat el manifest, com el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. I mentrestant, també és el moment d’exigir informació pública sobre el valor real del  patrimoni, els recursos líquids, els pressupostos i la seva execució dels tres darrers exercicis de l’Obra Social de Caixa Penedès, que es realitzi una auditoria externa dels  seus comptes i que  aquesta es faci també pública”.

Tot plegat ens fa pensar que aquest procés de transformació mereix. sens dubte, molta més transparència, debat, consens i reflexió. Si no és així es mantindrà el recel i la recança que ara el procediment ha aixecat. Començar de nou podria haver significat començar bé.