-
Eros & Afrodita
-
Rocío Rico
- Sant Pere de Ribes
- 28-11-2013 20:35
Eix. Parella
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Potser has sentit alguna vegada aquesta frase o tu mateix l’has pronunciat. Existeixen diferents maneres d’expressar amor, però només una és vàlida si volem tenir una relació de parella completa i això és el que pretenc explicar en aquest article. Em basaré en la teoria triangular de Robert J. Sternberg per aclarir aquest aspecte. Aquest psicòleg nord-americà defensa que per a que una relació de parella tingui èxit - o més possibilitats de continuïtat en el temps - ha de reunir tres requisits: intimitat, compromís i passió.
Intimitat ho hem d’entendre com els sentiments que promouen el vincle o la connexió emocional; compromís, com la decisió de permanència al costat d’aquesta persona, de continuar la relació al llarg del temps d’una manera indefinida; i la passió, entesa des del desig d’unió amb l’altre, implica l’expressió de desitjos i necessitats. Aquests 3 components, deia Sternberg, interactuen entre si, tot i que una relació pot passar per diverses fases en les que només convergeixen 2 d’aquests elements. Per exemple, és freqüent començar una història amorosa on regna la passió i la intimitat, però no es desenvolupa el compromís fins més endavant. De la mateixa manera, una relació de llarg recorregut pot travessar èpoques on la passió es perd, deixant tot el protagonisme a la intimitat i al compromís.
Segons Sternberg, l’amor ideal o complet és aquell que reuneix els tres components a la vegada i, a més a més, tots dos cònjuges es troben al mateix nivell de confiança, vincle i atracció. També es pot donar una relació on només existeixen dos components i no es preveu una evolució. Aquest seria el cas de l’amor romàntic, on és present la passió i la intimitat, però no el compromís perquè es tracta d’una relació a la que no li veiem futur; estaríem davant d’una aventura passatgera. O, fins i tot, relacions amb un únic component, on només existeix la intimitat o l’afecte; es tracta del sentiment que caracteritza les veritables amistats, no existeix ni atracció sexual ni enamorament.
Qualsevol opció de les anteriorment exposades és vàlida si és el que volem i la persona amb la que formem parella ens correspon de la mateixa manera. És perfectament acceptable dir – o que ens diguin – ‘T’estimo a la meva manera’ si hi ha un consens entre els dos membres de la parella sobre quina és la naturalesa de la relació. No obstant, si hi ha un desequilibri entre els tres factors principals estarem davant d’una crisi important que ens pot dur a una ruptura amb la parella.
Rocío Rico
Psicòloga especialista en teràpia de parella
Cita prèvia 627,880,838
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!