El Gólem

Una imatge d’el gólem, ésser afaiçonat del fang, i que mercès a unes paraules rituals pronunciades o escrites en el seu front per un rabí qualificat pren una forma humana d’imitació, me la va servir la pel.lícula en blanc i negre de Paul Wegener, amb aquells aires gòtics, fantasmagòrics, sinistres.

La imatge literària d’el gólem em provenia de la lectura de la novel.la El gólem, que l’austríac Gustav Meyrink va publicar el 1915. El gólem de Meyrink expressa una potència humana fosca, una pulsió diabòlica d’àngel caigut, un instint destructiu com el de Caïm.

Una imatge també ben inquietant d’el gólem sorgeix del llibre de poemes Gólem, de Leopoldo María Panero. És un llibre estrany, al.lucinat, amb imatges que resplendeixen de tenebra blanca, com l’àngel terrible de Rainer Maria Rilke o les il.luminacions de Rimbaud.

Això no obstant, sembla que el gólem mític no té pas aquestes connotacions d’esperit tenebrós. Més aviat es tracta d’un ésser simple que no sempre entén el que se li diu, i tampoc no parla (la parla és una qualitat humana i el gólem no és humà, tot i que es presenti amb formes humanes). Aquest gólem, un ésser subaltern, creat només per a servir, és el gólem que protagonitza el relat del rabí Yudl Rosenberg (1859 – 1935), El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (Adesiara). Manuel Forcano, que ha traduït el text de l’hebreu, com a expert ofereix als lectors una valuosa introducció al tradicional tema d’el gólem tant en el seu aspecte llegendari com en l’aspecte simbòlic d’aquesta figura que pertany al món del sobrenatural. 

Mai no sabrem si ha existit un gólem de debò, en tot cas, espanta una mica, com espanta la figura de Frankenstein. La figura d’el gólem forma part de l’imaginari jueu i està molt lligada al llibre cabalístic El llibre de la Creació, on llegim: Vint-i-dues lletres fonamentals: traça-les, dissenya-les, combina-les, permuta-les i forma amb elles l’ànima de tota creatura i de tot allò que ha de ser creat futurament. La paraula com a creadora de realitat, ja sigui física o literària, com és el cas d’el Gólem de Panero. Mercès a aquest poder, escriure és crear, es donar vida a la matèria inert que és la lletra a la qual se li ha d’insuflar energia.              

En la seva narració, el rabí Yudl Rosenberg vincula el gólem a un personatge històric molt apreciat per la comunitat jueva praguesa de l’època: el famós rabí Judà Loew del segle XVI, més conegut com el Maharal de Praga. El gólem creat per rabí Judà Loew pren vida per fer justícia. El gólem de Praga, que en alguns moments té la virtut de fer-se invisible a la gent, té com a missió preservar la comunitat hebrea de l’antisemitisme furibund que es llança a fer falses acusacions, a perseguir i a expulsar jueus del territori, a dur a terme progroms. Antisemitisme persistent que al segle XX no es va estar d’obrir les portes a l’extermini de jueus, a l’Holocaust.

El mite del gólem expressa una imitació humana de la creació divina. Conta una de les llegendes que al gólem se li va inscriure al front la paraula emet, que vol dir veritat. Però en esborrar la primera lletra queda la partícula met, que vol dir mort. És així com el gólem pot ser desactivat pel seu creador, ja sigui perquè aquest gólem s’ha extralimitat en la tasca que té encomanada (com esdevé en la pel.lícula de Paul Wegener), ja sigui perquè un cop ha complert la seva missió ja no té raó de ser. De manera que el qui un dia va ser creat del fang per la paraula emet es descreat del fang per la paraula met, i el gólem de fang torna al no-res, o a la matèria sense ànima. Així el gólem de Praga esdevé una muntanyeta de pols oculta a les golfes de la sinagoga major de la ciutat.

Al text d’introducció d’El gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga, Forcano recull el testimoni d’un supervivent de l’Holocaust, nascut a Praga: El gólem no va desaparèixer, i fins i tot durant la guerra va sortir del seu amagatall per defensar la seva sinagoga (…) a la sinagoga buida van començar a resonar unes passes de gegant que caminava per les golfes, i també van veure l’ombra d’una mà gegantina (…) espaordits, els alemanys van llançar les seves eines i van fugir terroritzats (…) tot té una explicació racional, una pota d’ocell pot generar a terra l’ombra d’una mà gegantina… I tot i així, allà hi ha alguna cosa.

Una cosa tan real com la por o la mala consciència d’uns, el desig de ser tractats amb dignitat i amb justícia els altres, i que el mite del gólem en el seu doble vessant de cura o destrucció, galvanitza segons la visió de cadascú. Com hi ha meigues, hi ha gólems.