Moció per a la descatalogació de la C-31com a via de la xarxa bàsica al seu pas pel Penedès

La humanitat i gran majoria de les seves activitats tenen una forta relació amb la forma en què es pot moure i com pot superar les diferents barreres físiques que separen els diferents territoris, les seves activitats i les seves poblacions. Així, la creació de les xarxes ferroviàries va permetre començar a connectar eficientment l’interior amb els diferents ports costaners o les diferents xarxes viàries han fet, ja sigui positivament com negativament, accessibles quasi qualsevol racó dels diferents països que en disposen d’una prou madura.

Si s’estudia l’evolució de les diferents xarxes viària, s’observa que, com a regla general, a mesura que es requeria més capacitat, la implementació de nous criteris de seguretat viària o de convivència entre els ciutadans i els vehicles motoritzats, les vies antigues anaven perdent la seva funció dins la xarxa a favor de les noves. Al Penedès trobem molts exemples d’aquests canvis, com ho són molts dels antics camins que unien les diferents poblacions o bé han perdut la funció de comunicació (com podria ésser el camí antic de Cubelles a Vilanova i la Geltrú) o bé s’han convertit en carrers de l’entramat urbà amb funcions cíviques, de connectivitat municipal i/o d’accés al nucli de població (com és el cas del carrer Major de Cunit).

De la mateixa manera com ja havia passat anteriorment, la construcció de l’autopista llavors anomenada A-16 (actual C-32 “Autopista Pau Casals”) havia d’haver esdevingut la variant de la carretera C-246 (actual C-31 al seu tram pel litoral del Penedès) i encetar els processos de recuperació de l’antiga carretera com eix cívic, comercial i d’activitats econòmiques, en el cas de moltes de les travessies urbanes per on discorre l’actual C-31, i com a vies de la mobilitat interna penedesenca de curta distància amb seguretat, sigui pel mode de transport que es triï (a peu, bicicleta, cotxe, autocar...).

Tot i que la C-32 ja porta més de 10 anys completada al seu tram pel Penedès, el transvàs de trànsit i la readaptació de la via a la qual substitueix (C-31) en un entorn amigable cap a la ciutadania no s’ha pogut realitzar degut a dos principis bàsics:

1. El fet que a l’any 2001, amb el canvi de codificació de les carreteres de Catalunya amb competència de la Generalitat o de les diputacions provincials, l’antiga C-246 (actual C-31 al Penedès) i l’A-16 (actual C-32 al Penedès) tinguessin la mateixa categoria, carreteres de la xarxa bàsica.

2. El fet que per aconseguir la construcció de l’autopista A-16 es triés per un mètode de peatge que alliberava a la Generalitat de Catalunya d’haver de pressupostar dita obra als seus pressupostos, permeten l’ús d’aquests diners cap a altres accions de govern, però havent d’ésser els usuaris qui, al llarg del temps, retorni els diners (incloent els diferents costos de construcció, els de manteniment fins al fi de la concessió i beneficis que van atraure els inversors a destinar els seus diners cap aquesta obra i no cap a altres possibles inversions) a qui va permetre tenir la infraestructura. Aquest fet no haguera representat cap inconvenient si des del principi s’hagués plantejat tarifes de manera que convidessin al seu ús per als desplaçaments superiors als 5km i l’estructura de la mateixa autopista s’haguera pensat així.

A més a més, diverses obres realitzades pels diversos governs de la Generalitat no han permès en cap cas iniciar aquest procés de canvi sinó tot el contrari, augmentar el paper de la C-31 com a carretera de la xarxa bàsica; aquestes obres són bàsicament les realitzades a les travessies de Segur de Calafell i de Cubelles així com la variant de Calafell (llavors carretera C-246) o les obres de millora de la seguretat viària al tram de les Costes del Garraf. Tot això ha fet que, com es pot veure al pla d’aforaments del 2012, hi hagi quasi la mateixa intensitat mitjana diària (IMD) en tots els trams entre la C-31 i la C-32 (annex 1).

Amb aquestes dades es pot considerar que per la C-31 hi ha un excés de trànsit, tenint en compte que el seu paper hauria d’ésser el d’eix cívic i comercial del litoral del Penedès, mentre que la C-32 té prou capacitat per absorbir el trànsit que es transvasi de la C-31 i el que es pugui generar degut a les noves oportunitats creades per haver recuperat l’actual C-31 com a eix cívic, comercial i d’activitats econòmiques.

La definició territorial de la carretera C-31 pot indicar que és una via que no li pertoca estar dins de la xarxa bàsica, ja sigui pel seu caràcter purament “guadianesc” (aparèixer i desaparèixer en el plànol però sense afectar la connectivitat dels punts), o que en el cas del tram entre El Vendrell i Sant Pere de Ribes un terç del seu recorregut transcorre per travessies urbanes o zones amb força sòl urbà molt proper a la via.

De la mateixa manera, són poc comprensibles les obres realitzades al tram de les Costes del Garraf on, tot i haver adaptat miradors, s’ha primat el manteniment d’aquest tram com a via bàsica de Catalunya i els requeriments de seguretat viària necessaris per aquesta categoria que no pas la conversió completa de la via en una carretera escènica, d’interès turístic natural i d’accés al nucli de població del Garraf (Sitges).

Des del grup municipal de CIU Cunit creiem que la descatalogació de la C-31 al seu pas pel Penedès com a carretera de la xarxa bàsica i la seva reconversió com a via al servei dels interessos interns és necessària per encetar processos endògens que permetin redescobrir els potencials econòmics de la zona. A més a més, aquesta via s’hauria de transformar-se en la columna vertebral cívica del litoral del Penedès, convertint-la en un tipus de Via Emília (Itàlia), i ordenant la regió amb més població de l’àmbit territorial del Penedès; intentant enfortir les economies de tots els municipis per a què es puguin desenvolupar adientment gràcies a una estructura conjunta.

Una de les principals fites per aconseguir l’objectiu vertader d’aquesta moció (la reordenació de la C-31 per a potenciar l’economia penedesenca sense perdre connectivitat, remarcant la proximitat com un valor territorial i afavoridor de l’economia i mobilitat sostenible) passa per actuacions a la política de tarifes de la C-32. Cal advertir, però, que qualsevol reivindicació centrada exclusivament en la gratuïtat de les autopistes pot ésser molt perillosa perquè pot tornar a menysprear el potencial penedesenc propi com ja va passar en etapes de bonança econòmica; tornant encaminant-nos a ésser només ciutats dormitoris, generadors de gran quantitat de desplaçaments insostenibles (socialment, econòmicament i mediambientalment) i lligant fortament el benestar de la nostra ciutadania i la nostra economia quasi exclusivament a processos externs a la regió. Per això són necessaris la definició d’objectius més amplis, com els que es proposen en aquesta moció, per tal que aquestes reivindicacions no siguin la fi sinó que només siguin un mitjà que tenim per reconvertir el Penedès en un lloc atractiu també en altres aspectes poc desenvolupats actualment com són l’economia, la feina i els estudis, entre d’altres.

Per aquests motius, proposem al ple municipal de Cunit l’adopció dels següents acords:

1. Declarar que, per al municipi de Cunit, la variant de la carretera C-31 a l’àmbit del Penedès és l’autopista C-32 “Autopista Pau Casals” i que qualsevol acció de pacificació i recuperació urbana, social, comercial i eix d’activitat econòmica de la carretera C-31 ha de passar obligatòriament per al transvàs de trànsit cap a la C-32. Això implica que no s’ha de plantejar cap obra d’augment de la capacitat en la via C-31 per permetre absorbir més trànsit de pas o intern de més de 5km.

2. Demanar a la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya la catalogació del tram de la C-31 entre el Vendrell (PK. 135,150 aprox.) i Sant Pere de Ribes (PK. 157,800 aprox.) com a carretera de la xarxa comarcal (codi C) i del tram entre Sitges (PK. 163,200 aprox.) i Les Botigues de Sitges (PK. 176,500 aprox.) com a carretera de la xarxa local (codi L) (amb la menció especial de via escènica i d’interès turístic natural). Reanomenar les carreteres per a què indiquin la seva nova categoria i incloure aquests canvis a la propera revisió del Catàleg de Carreteres de Catalunya.

3. Demanar a la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya establir les polítiques tarifaries adients per a què la variant de l’actual C-31, també coneguda com a C-32 “Autopista Pau Casals”, per a què absorbeixi tot el trànsit de pas o intern de més de 5km dels trams descatalogats de la xarxa bàsica, per al compliment pràctic i real del punt 2 d’aquesta moció.

4. Demanar a la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya l’estudi de les obres necessàries i com s’han de finançar per a la readaptació dels trams descatalogats de la C-31 al Penedès en l’eix cívic, comercial i d’activitats econòmiques del Penedès, en el cas de les travessies actuals, i en carreteres amigables per a tot tipus de transport terrestre que pugui usar la via per a les connexions internes en la resta de trams. Aquestes actuacions han d’ésser pensades, també, per a la potenciació del transport públic col·lectiu per carretera per tal que aquest servei pugui absorbir, de manera eficient, bona part dels nous viatges que es generin la activitat que es desenvolupi en aquest eix, així com en afavorir i protegir els modes de transport terrestre no motoritzats (a peu, bicicleta...).

5. Demanar a la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que la nova catalogació d’aquests trams no suposi en cap cas la reducció pressupostaria en la seva conservació i explotació.

6. Incorporar als diferents plans territorials i sectorials que afecten l’àmbit del Penedès la referència que l’actual carretera C-31 ha d’esdevenir l’eix cívic, comercial i d’activitats econòmiques del litoral penedesenc, i que l’actual C-32 ha d’ésser la via de pas del trànsit pel litoral del Penedès, ja siguin per a trànsit amb origen i/o destinació dins del litoral penedesenc, de més de 5km, com aquell que només hi és de pas.

7. Modificar el POUM de Cunit per eliminar la reserva sòl feta per construir una nova variant de la C-31 i tot el que fa referencia a aquesta, com per exemple, l’articulat de la secció 2.2.1. de la memòria. També modificar l’ordenació realitzada als sectors de la Plana del Castell per aconseguir, com a mínim, tenir continuïtat de la façana comercial al llarg del tram de l’Avinguda Barcelona dins d’aquest sector de Cunit, per tal de poder aprofitar les sinergies què comportar la transformació de l’actual travessia de la C-31 en l’eix cívic del litoral del Penedès i esdevenir també un autèntic Centre-“Bulevard” Comercial dinamitzador del nostre municipi.

8. Donar compte dels acords adoptats a la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal del Baix Penedès, al Consell Comarcal del Garraf, a l’Ajuntament del Vendrell, a l’Ajuntament de Calafell, a l’Ajuntament de Cubelles, a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, a l’Ajuntament de Sitges i a Abertis Autopistas.

Més informació