L'oracle de PISA ha parlat. Agenollem-nos germans

Ja ha arribat! Ja el tenim aquí! Altre cop! Infal·lible, inevitable com la congestió que ens provoca el pol·len de pi o com la son que a la primavera ens deixa atordits després de dinar. És l’informe! Llegim-lo atentament i flagel·lem-nos germans.

Què ha revelat aquest cop? Quins pecats hem comès? Fins a quin punt arriba la nostra deixadesa i estultícia? Oh companys, alegreu-vos! Tenim un informe demolidor; els nostres alumnes són a la cua; ni campions del món ni arribant a quarts de final, els últims de la filera! Ja sabíem que érem mediocres en matemàtiques, fluixos en comprensió lectora i més aviat limitadets en coneixements científics, però és que ara, ara ens ha arribat la sentència definitiva: resulta que l’oracle ha determinat que, de les poquetes coses que resten al cap dels alumnes catalans al final del dia, encara menys arriben a poder ser posades en pràctica. O sigui aprenen poc i el poc que aprenen no els serveix de gaire res.  

Però tranquils, tenim un culpable, i ja sabem que, davant de qualsevol adversitat, el que és fonamental és tenir algú a mà a qui poder carregar-li el mort. En aquest país el culpable sempre és el mateix: l’escola, o sigui, els mestres, aquella colla de ganduls que només fan que vacances. Les tertúlies radiofòniques, els periodistes, la perruquera, els venedors del mercat, tothom està d’acord. Quan alguna cosa no funciona amb els nens, els ulls s’han de posar a l’escola. O no fa bé la seva feina o és un problema que no es tracta a l’escola i s’hauria d’introduir com ha passat tota la vida, des de l’educació vial a l’emprenedoria. L’oracle exigeix una víctima en sacrifici i nosaltres tenim sempre a punt per llençar a la foguera els educadors i educadores de la nostra canalla.  Apa! foteu-los-hi! Que n’aprenguin! -mai millor dit-.

Als mestres aquest paper ja els escau prou bé. Són idealistes -ximples, en llenguatge planer-. Fan una feina per la qual necessiten un títol universitari pagada pitjor que moltes amb requeriments molt inferiors. Es dediquen a estar tot el dia voltats de canalla com si tinguessin algun problema psicològic que els impedís entrar d’una vegada al món dels adults, al de debò, al dels beneficis, les juntes d’accionistes, les declaracions de l’IVA i els PorcheCayenne. Suporten tota mena d’insolències, des de les dels petits fins a les dels seus pares, passant per les dels ministres, consellers i opinadors professionals, i ho fan tot amb un toc d’alegria estúpida que els fa desagradables. Viuen al món de les ceres de colors! A la foguera amb ells!            

PISA ens informa de coses tan insospitades com que els nostres adolescents no sabrien fer funcionar correctament un reproductor d’mp3. I els professors pensant-se que sempre estan connectats o escoltant música! Babaus! Però si també tindrien problemes per fer funcionar un aspirador o comprar un bitllet combinat de transport públic! 

El que jo us puc explicar és que tinc una colla d’alumnes que són uns autèntics privilegiats intel·lectuals. No me n’havia adonat, sincerament, dec ser d’aquells que només saben veure els defectes. Dominen els reproductors mp3, els mòbils, els smartphones i les tauletes a la perfecció. Quan vull una pel·lícula els la demano i al dia següent la tinc gravada. Quins cracks! De vegades els he de cridar l’atenció perquè no ho facin mentre els parlo d’Aristòtil però potser a partir d’ara no ho faré, estan treballant continguts de l’informe PISA. Us asseguro que sabrien fer funcionar un aspirador i respecte als bitllets… Aquí sí que em trec el barret. Superen els barems més exigents imaginables. Els adolescents catalans -almenys els del meu entorn- no calculen el preu de cap bitllet perquè es colen sistemàticament al tren. Una solució creativa i que, tot i que no comparteixo, comprenc. S’han mirat els examinadors de l’OCDE els preus del transport públic a Catalunya?

En fi, flagel·lem-nos pecadors. En aquest país no distingeixen una circumferència d’un triangle, no saben llegir la O i si els dónes un canut no la saben fer. Com podem seguir vius? Ah, clar! A base de migdiades, vacances i dies de baixa. Com els mestres! Ganduls! Babaus!