Bye, bye, filosofia

I què passa si el ministre Wert elimina la filosofia dels plans d’estudi? Amb la que està caient… Per filosofies estem! Clar que sí! Que la desterrin als museus, que s’hi dediqui qui vulgui, no la prohibirem pas –almenys de moment-, que surti del sistema educatiu i dels cervells del nostre jovent! Si els mateixos inventors d’aquesta activitat per a esnobs ja van decidir santament condemnar a mort a un propagador com va ser aquell tal Sócrates! Allà no s’estaven per punyetes, no. Un agitador social es dedicava a fer pensar al jovent i se’l van fer petar, en ple sistema democràtic, acusat de corrompre els joves! Lloat sigui Wert per purificar el nostre sistema educatiu d’influències tan malsanes.

Per què no dediquem els nostres recursos a activitats més serioses, més productives, que facin prosperar el país? No sé, construir aeroports, jugar a futbol, requalificar terrenys o rescatar bancs i autopistes. Imagineu el trasbals d’una família que porta anys i panys lluitant pel futur dels seus fills en un país amb un 50% d’atur juvenil; tantes tardes fent deures, estudiant les comarques de Catalunya, pagant acadèmies d’anglès i professors particulars de química per a que després, en el moment de la veritat, el petit plançó erri el tret i es decanti –amb estupidesa o frivolitat- per estudiar filosofia. Molt bé xato, filosofia, i com et guanyaràs la vida, eh? No podies arribar a notari o registrador de la propietat o advocat, que sempre vesteix tot i que mai ha servit per a res si no estaves ben relacionat?

Per a que es noti que al nostre estimat ministre el preocupa enormement el futur de la nostra canalla, ha estat tan magnànim, tan bondadós, tan gentil, que ens ha deixat una assignatura a primer de batxillerat sobre filosofia vinculada estranyament al món de l’empresa. És com si haguéssim eliminat les matemàtiques, però mantinguéssim l’anàlisi d’una nòmina, o com si havent esborrat del mapa la història en volguéssim mantenir la part que fa referència als darrers cinquanta anys. Al cap i a la fi, tota la resta està ja tan lluny, que a qui li pot interessar? Gràcies altre cop per haver esporgat d’’elements malignes aquesta matèria, ja no caldrà enfrontar-se amb les teories ètiques, amb el concepte de llibertat, reflexionar sobre què significa ser humà, l’organització social o política o el mètode científic. Anem al que interessa. Si el nen fa filosofia, que faci la bona, la que pugui servir-li més endavant quan ja sigui un treballador, una peça del sistema. Abans teníem la censura, avui tenim els programes educatius. Elimini senyor Wert tot allò que pugui fer pensar per si mateixos els nostres alumnes, tregui-ho si us plau i no escolti ningú en sentit contrari, perquè si no, després, quan es fan grans, diuen el que no han de dir, pensen el que no han de pensar, critiquen a qui no han de criticar, proposen el que no és convenient, qüestionen el que està establert i acaben prenent mal, a la presó o a la foguera i llavors tot són ais i uis.

Endavant senyor Wert. Un ramat de bens mai ha donat tants problemes com una societat d’homes i dones lliures i madurs. Si el que és més propi de l’ésser humà és la seva facultat de pensar, deixem de conrear-la, abandonem-la i veurem com en surt una nova espècie, més dòcil, més ovinament feliç però menys humana. Malgrat tots els seus esforços, les persones pensen, ho fan contínuament. I si ningú els ensenya a pensar, l’única cosa que passarà és que repetirem inexorablement tots els errors del passat.