Per un vot de confiança

El PSC ens brinda l’oportunitat – i cal fer vots que en el futur sigui extensible a els altres partits- de votar en unes eleccions primàries obertes a la ciutadania per escollir qui serà el o la cap de llista en les properes eleccions municipals del maig del 2015. És la primera vegada que la fórmula de primàries obertes es formalitza a Vilanova i al Geltrú en el cas de les eleccions municipals. És un repte al que crec cal correspondre participant en la votació. És el moment d’afavorir els gestos – potser encara no tots els que calien- que comencen a fer alguns partits per fer-se més permeables i transparents.

Sempre les primàries són una manera de poder conèixer les voluntats dels candidats i candidates, de contrastar parers i actituds, de conèixer les motivacions que els porten a posar-se al capdavant d’un projecte, el que han representat els socialistes, que caldrà empènyer amb força per tal de poder recuperar el paper que ha tingut al llarg del temps en aquesta ciutat i recuperar-lo de manera dinàmica i actual, adaptada al moment que vivim i als nous problemes que planteja al ciutat.

Potser les primàries arriben tard. Potser els propis dubtes i la poca neutralitat de la direcció socialista local, els dubtes de caràcter polític-personals d’alguns membres del propi PSC, sustentades per l’executiva local front a una convocatòria oberta han fet retardar un procés que, situats al mes d’octubre, es concreten a poc temps de les eleccions per la consolidació d’un nou candidat o candidata i sobretot amb poc temps per poder refer un projecte malmès per l’actuació dels propis socialistes i per les convulsions que ha patit el mapa polític català i també vilanoví.

Tenim dos candidats, la Teresa Llorens i el Juan Luis Ruiz que legítimament opten a liderar el projecte socialista a la ciutat de Vilanova. Ambdós han superat el nombre avals que ratifiquen la possibilitats de presentació i donen garanties dels suports obtinguts entre la militància. Donat el poc temps en que la candidatura de la Teresa es va formalitzar, em sembla un resultat prou interessant i encoratjador, sobretot perquè l’ús dels recursos dels que disposa el PSC estan essent clarament usats per la candidatura del Ruiz que l’han volgut proclamar, crec que equivocadament, el candidat que la direcció Nacional del PSC vol. I també és cert que en unes primàries també afloren els comentaris tendenciosos sense arguments ni justificacions.

És igual. No és sempre una bona lliçó, però ja no ve d’aquí vistes també algunes actuacions, no per definir el propi criteri, sinó per intentar desprestigiar a la candidata Llorens. Si es fessin públics alguns WhatsAppp creuats entre els nuclis de la campanya del Ruiz i algun independents que es manifesten per la Teresa, aquells que vam llegir del cap de Gabinet de Rajoy, Jorge Moragas i la ex del fill de l’expresident, serien ben poca cosa, peccata minuta, vaja d’aprenents..

No seré jo qui negui les capacitats i la disponibilitat  del regidor, president del Consell Comarcal i Primer Secretari de la Federació, Ruiz, per presentar-se. En aquest procés més enllà dels posicionaments ideològics que suposo en deurem compartir uns quants -almenys així ho penso- i de les capacitat i experiències polítiques, que insisteixo que considero que les deu tenir, hi ha un factor determinat que és la confiança política que et pot merèixer la seva actuació. Més que les idees que amb algunes divergències podríem compartir, hi ha les actituds  que ha mostrat al llarg d’aquest darrers temps de responsabilitats polítiques o orgàniques. I la seva actuació és la que no em mereix ni la confiança ni el benefici del dubte de que pugui canviar d’ara en endavant.

El lema de la campanya del candidat Ruiz és “Amb Tu”. Llàstima que no l’hagi practicat aquest exercici de cercar complicitat i proximitat, al llarg dels quatre anys que ha estat president del Consell Comarcal, no he vist ni ha ofert cap oportunitat de debatre les seves polítiques, ni el seu pla de mandat, ni els seu pacte de govern al sí del primer cercle a on s’hauria de poder debatre que és al  partit, que és en definitiva a qui representa en primera instància. Com a regidor a l’ajuntament tampoc ha sovintejat el debat del paper que havíem d’assumir com a grup. Cal respectar l’autonomia del grups institucionals però l’autonomia no és un xec en blanc, ja que cal correspondre-hi amb un nivell de possibilitar el debat, debat que fins ara ha estat inexistent. I en pla és orgànic, crec que té l’índex més alt d’incompliments de compromisos emanats dels òrgan col·legiat  de l’organització política. Ja va arribar a la presidència del Consell d’una manera poc habitual, donat que en la història del PSC els candidats a presidir el consell s’han sotmès a una votació en l’òrgan corresponent en el seu cas no va ser així i per tant dubto que a partir d’ara compti , no amb mi –que no cal-  sinó amb molta gent. Amb aquets antecedents la confiança és molt poca, per tant no és el candidat que ens convé si volem plantejar seriosament la recuperació de l’alcaldia de la ciutat i bastir una àmplia alternativa des de l’esquerra progressista.

Durant una legislatura municipal vaig escriure una columna setmanal al Diari que portava per títol Entre Don Víctor i Don Manuel, fent referència als quadres d’aquest insignes prohom que tenia darrera, la última d’aquestes columnes la vaig titular Entre el Jaume i la Teresa, fen al·lusió als company d’escó, per una banda el Jaume Bertran i per altre La Teresa Llorens, en aquets columna vaig escriure sobre al Teresa Llorens: “ Regidora lúcida i crítica, és sens dubte una de les politiques que té un futur més esperançat, la seva formació i a la seva qualitat humana així ho fa pensar.” Desprès tinguérem encontres i desencontres, coincidències i divergències i potser posicions diferenciades que no deixen de ser habituals en la política, però la Teresa amb constància i sense desànim va seguir una trajectòria en l’àmbit polític nacional. Ara més lúcida i critica, ara més enfortida humanament i políticament, vol liderar un projecte i el vol liderar compartint-lo. Crec que avui la candidatura de la Teresa Llorens és una bona alternativa, sòlida políticament, amb rigor i fugint de la inútil retòrica que fins avui ens tenen acostumat la direcció d’aquest PSC, ben acompanyada per gent que combina l’experiència i la joventut, com el Xavi Carbonell o l’Arcadi Corominas (no és cert que l’agrupació de joves estigui amb bloc, com diuen amb l’altre candidat, sortosament hi ha varietat) entre d’altres per exemple, amb solvència en la gestió, amb disposició a treballar amb constància i per damunt de tot amb fiabilitat pel que fa als compromisos de compartir debat i reflexió i amb una capacitat i disposició al treball innegable. Crec que és una garantia contra les actituds acomodatícies que veiem avui al sí del grups socialista i pot trencar la rutina en que alguns, segurament per desgana, han caigut.

I aquesta voluntat de la candidata Llorens es concreten en tres aspectes que trobo engrescadors i que poden donar una nova esperança al projecte socialista i progressista per Vilanova.

• Rearmament ideològic. Cal combatre el “tots són iguals” i, també, el poder d’uns pocs que ens degrada com a societat. I cal fer un front comú contra els populismes generadors d’antipolítica.

• Prioritzar les polítiques de benestar amb una fiscalitat decidida, justa i solidària. Fer possible una administració pública transparent i que faci partícips als ciutadans de les decisions que es prenen.

• Refer les nostres històriques relacions amb al societat civil i el món associatiu sense que, com ara, es faci només en èpoques electorals i, per tant, tamisades per les urgències i la necessitat de captar el vot. La societat ens percep llunyans.

El PSC ofereix la possibilitat de triar el candidat que encapçalarà la llista de les municipals properes. Reiterem que és interessant el procés, animem a votar i a votar a la Teresa Llorens. Avui per avui és, al meu entendre, la candidata amb més garanties de retornar un projecte engrescador, esperançador, des del progressisme per la nostra ciutat. A les nostres mans està fer-ho possible.