@somelsdesempre versus @somelsnous

Vist que a can Barça no són tot flors i violes i que el temps no ens aporta gaires novetats importants hem de trobar en la política un dels camps més profitosos per cercar tema de conversa.

Enguany anirem ben farcits perquè presumptament tenim tres cites amb les urnes que poden quedar repartides equitativament al llarg de l’any. Si fóssim un país estalviador on realment procuréssim per ajudar els més necessitats en una gran jornada electoral ho podríem arreglar tot. Evidentment això és una proposta irreverent i hem de respectar l’autonomia de les diferents comtesses electorals, no sigui cas que un ciutadà vagi a votar per l’alcalde del seu poble i ho acabi fent pel president del país. Això no es pot permetre en un país tan democràtic i transparent com el nostre. Un greu delicte arribar a aquesta situació preocupant i que podria aportar un daltabaix dels principals focus de poder a nivell estatal.

Fa quatre dies els partits s’ubicaven a la dreta o a l’esquerra segons si defensaven els treballadors o els patrons d’aquest país, però quan els protectors dels febles van arribar al poder varen demostrar que havien quedat lluny de l’imaginari de molts dels seus votants qui van quedar orfes de representants  politics. La dreta ha fet de les seves amb el suport de la resta del panorama polític espanyol.

Vist que tot això era un gran desengany global, va sortir el tema de la identitat. Llavors tothom es va situar a un costat o a l’altre de la senyera. Uns la defensaven a ultrança lluny d’altres símbols patríotics imposats. Els altres s’abraçaven amb les dues banderes que oficialment identifiquen aquest tros de la Península Ibèrica.

Fins aquí tot anava normal quan s’acaba un tema és proposa un altre i els partits s’actualitzen i la vida continúa.
El problema ha sorgit quan han sortit a la llum altres formacions amb noves formes de funcionament intern i amb una idea clara que, en principi, els seus mètodes de treball són diferents al seus predecessors en el marc polític.

Aquests grups no han necessitat ni fer propaganda perquè la resta de formacions s’han encarregat de fer publicitat d’una manera  indirecta. A vegades per la manca d’experiència d’aquests nous líders. Alguns tenen un passat dins altres sigles que ja han fet història, val més està calladet i esperar darrera la barrera perquè en el moment que obres la boca et posiciones poc o molt. Això a vegades no convé. És millor passar sense dir res perquè els altres ja fan la feina que toca.

Realment per la gran majoria de votants no té gaire rellevància com es reparteixen els vots els membres de @somelsdesempre perquè mirant el que hem tingut i tenim sempre han anat compartint el pastís segons els vots obtinguts, però de cara a la majoria d’electors els hi és ben indiferent el pes de cadascú. Els més interessats són els que poden rascar algun càrrec, ajuda o contracte. Pel que fa a la resta és ben indiferent. Segurament a les nostres contrades també entrarà algun d’aquest partit sense deixar anar ni un ral en publicitat, però les xarxes socials i l’actualitat té un pes molt important en la nostra societat. Falta saber quina reacció tindran aquests membre de @somelsnous dins els clàssics. És possible que acabin totalment integrats i absorbits d’una manera miraculosa amb quatre paraules dels veterans i un copet a l’esquena, desconeixedors totals del nou medi ben aviat quedaran fora de joc. Potser trobarem algun Robinson Crusoe que vulgui marcar el seu estil, però és una tasca no gens fàcil. A veure que passa en tot plegat i hem de tenir en compte que en el darrer segon abans d’introduir el nostre vot sempre pensem val més dolent conegut que bo per conèixer, però altres es decanten per pitjor no podem estar, cal provar sort. Temps al temps com diuen els Laxenbusto.