Lamentem la no-aprovació de la moció "Som 27 i més" el ple passat

Davant els diferents fets exposats en relació a les «27 i més» persones encausades de la comunitat educativa de la UAB a les que es demanen més d'onze anys i mig de presó per la seva lluita en la defensa d'una universitat pública i de qualitat, des de la CUP lamentem que el ple de l'ajuntament de Vilafranca no hagi mostrat el seu ferm compromís amb el sistema públic universitari i la seva accessibilitat, independentment dels seus recursos de què disposin els estudiants. Lamentem, també, que la majoria dels regidors del govern i l'oposició no s'hagin solidaritzat amb els 27 membres encausats de la comunitat universitària, sol·licitant al Ministeri Fiscal que en retiri les acusacions.

Lamentar (DIEC): 3 intr. pron. [LC] Queixar-se amargament. El professor es lamentà de la situació de la universitat.

Ens queixem amargament de com el 2013 el rectorat de la UAB va actuar contra els acords presos pel Claustre de la Comunitat Universitària, el major òrgan decisori, on també hi són representats els estudiants . Va ser l'incompliment d'aquests acords (que es centraven en pal·liar l'augment abusiu de les taxes universitàries i implementar ajudes al transport públic, entre altres exemples) el què va motivar l'ocupació del rectorat com a mesura de protesta.

Ens queixem amargament del retrocés greu en matèria d'accés a la universitat, de l'augment desproporcionat dels preus durant els últims anys, de la greu precarització del professorat i investigadors de “nou accés”, de la imposició de plans estudiantils elaborats a l'esquena d'estudiants i professors, lluny dels interessos d'una universitat pública i de qualitat.

Ens queixem amargament de com, mica en mica, es normalitza el fet de veure la protesta com un problema d'ordre públic, de com es modifiquen les lleis per judicialitzar conflictes polítics criminalitzant a qui es mobilitza, amb acusacions infundades, inventant relats conspiratoris i, finalment, demanant penes desorbitades a qui gosa alçar la veu públicament.

Des de la CUP pensem que la crítica ciutadana té infinites maneres de visualitzar-se, tantes i tan diverses com moviments i persones hi participen. Tallar carreteres, ocupar rectorats, alliberar habitatges abandonats pels bancs, fer vagues en els diferents sectors laborals...històricament, i més recentment, han estat accions en defensa de drets col·lectius. Per sort de tots, en molts casos han acabat en èxit i ara, la societat en conjunt, en gaudim els beneficis.

Des de la CUP ens preguntem: si les “molèsties” que han generat les diferents lluites per drets socials haguessin estat un obstacle per solidaritzar-se amb qui les protagonitzava i unir-se a la seva lluita, on ens trobaríem? On és ara la solidaritat amb qui s'organitza per lluitar per la universitat pública?

Ara bé, si l'objectiu de no aprovar la moció que des de la CUP presentàvem era tergiversar-ne el sentit posant el focus en “les molèsties generades” en lloc de posar-lo a la solidaritat dels27 i més i la legitimitat de la seva protesta, aquí sí, regidors del govern i de la resta d'oposició, ho heu aconseguit. O si el que es pretenia, com en altres ocasions, era acusar els regidors de la CUP de no condemnar la violència, encara més greu i falaç és l'error, perquè la condemnem en totes les seves vessants i manifestacions.

Lamentem que ERC i VeC s'abstinguessin, fent el joc a l'equip de govern. No és cap anomalia que des del conservadorisme no es generi empatia vers els moviments transformadors, abstenint-se o votant en contra, però que ERC i VeC (pretesament hereus del 15M- moviment que neix de la protesta i mobilització) s'abstinguin, sí que és un fet que lamentem profundament. Com també que el Sr. Aureli Ruiz, en nom de CDC, fes una intervenció defensant l'abstenció dels seus regidors i a últim moment el Sr. Montfort i el Sr. Martí votessin en contra, d'acord amb el PP, per tal que la moció acabés no aprovant-se.

Lamentem, avergonyides, que el Ple de l'Ajuntament de Vilafranca no hagi aprovat una moció de solidaritat amb persones encausades que lluitaven per una educació pública i de qualitat, mentre molts altres Ajuntament com Vilanova i la Geltrú, Badalona, Torredembarra, Manresa, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní, Santa Margarida i els Monjos o Girona, sí que han fet.

Ara bé, el que més profundament lamentem són les molèsties que la victòria del discurs criminalitzador de la mobilització social ens genera a tots, als que hi som ara i als qui han de venir.