Reclamem un treball digne per una pensió digna, també des de Vilanova

Aina Vidal, diputada d’En Comú Podem
Artur Cardona, ex-secretari general de CCOO de l’Alt Penedès-Garraf
Marc Martorell, Joves d’Esquerra Verda

És curiós com tot sovint s’encara el debat de les pensions situant la longevitat de les nostres vides no com un avenç social, sinó com un problema. El quit de la qüestió no és que visquem molts anys, sinó com viure bé, amb dignitat. La situació en què les polítiques de retallades i precarització del Partit Popular acompanyat de l’antiga Convergència i Unió ha deixat la Seguretat Social ens obliga a respondre de forma ràpida i eficient. Han dut al sistema de seguretat social a un dèficit millonari i al fons de reserva a una situació límit. Ja fa anys que alarmàvem de la necessitat d’actuar, però és ara que s’obrirà el debat parlamentari per repensar el sistema de pensions actual. Tard, però no per això menys important

Un sistema que ha estat —i és— víctima de les retallades austericides del govern del PP, que encara van aprofundir més les primeres retallades del govern del PSOE.

Un sistema que els agents socials i l’esquerra sempre hem defensat. Perquè el nostre de sistema de pensions és garantia de present, però també de futur. És un dels pilars del nostre Estat del Benestar, i un dels fonaments que han volgut derruir.

Perquè les seves retallades són ideològiques i a tots els nivells de la societat. Ens han tocat tots i cada un dels béns comuns bàsics de la nostra societat: des de l’habitatge a l’energia, des de l’educació a la sanitat. I, sobretot, ens han reformat el mercat de treball i el sistema de pensions, la font principal d’ingressos de moltes de les famílies del nostre país.

El seu objectiu és clar: que la despesa pública, la que hauria de vetllar pel bé de tothom, quedi reduïda al mínim i que depenguem, cada cop més, de la despesa privada per mitjà de mútues, assegurances, plans de pensions... això qui s’ho pugui pagar. Volen fer negoci amb les nostres vides, que uns pocs s’enriqueixin a partir de les necessitats de la majoria.

I ho diem clarament: no ho permetrem.

Estant intentant condicionar el debat amb falsedats: no és veritat que l’Estat gasti massa en pensions ni que l’augment de l’esperança de vida faci necessària una reducció de les pensions futures. La viabilitat del sistema dependrà fonamentalment de la voluntat política de mantenir-lo o no, i de si estem disposats a dedicar els recursos suficients per mantenir el sistema públic de pensions.

Aquelles i aquells que lluitem per un millor sistema de pensions hem de defensar que no és veritat que gastem massa, sinó que gastem massa poc. Ha de ser una lluita de tota la societat, de joves i de grans, perquè les condicions d’uns impacten en la dels altres.

En un context on la precarietat és el pa de cada dia per a molts joves, per exemple, és impossible que es puguin garantir unes pensions dignes. La reforma laboral del PP ens obliga a cobrar sous de misèria —si en cobrem, és clar- i la temporalitat ens aboca a una eterna inestabilitat. Això implica que la nostra contribució a l’anomenada “caixa única de la seguretat social”, comuna per a totes i tots, joves i grans, sigui ínfima. Com podem garantir el futur si hipotequem el present?

Que molts i moltes pensionistes es vegin obligades a viure en condicions pèdimes o per sota del llindar de la pobresa té un impacte en tota la societat. Les pensions han estat, i són, el pal de paller de moltes famílies que s’han vist obligades a tornar al nucli familiar arran de la crisi.

Hem de dir prou, lluitar pels nostres drets i obrir un gran debat al Congrés, al Parlament i també als municipis per parlar de com volem garantir aquest pilar bàsic de la nostra societat que són les pensions. Garantir-lo per avui i també per a demà, perquè sí hi ha diners per les pensions i sí hi ha alternativa.

És per això que us convidem a debatre amb nosaltres el sistema de les pensions el proper dijous. Hem d’alçar la veu per dir, alt i fort que tindrem pensions dignes si políticament es considera una prioritat, que el treball digne implica tenir una pensió digna. Que no és la gent gran o la gent jove qui lluita per una de les dues coses; que no podem entendre una cosa sense l’altra. Que sí que podem tenir un present i un futur dignes si lluitem, grans i joves, en comú.

(L’acte “Treball digne, pensió digna” serà el proper dijous 1 de desembre a les 19:00 al Centre Cívic de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú)