Petites coses

Sembla mentida la quantitat de coses que en una ciutat, posem Vilanova, funcionen i funcionen bé. Per sort, hi estem tan acostumats que no hi parem atenció. Per alta banda, així és com ha de ser, que funcionin bé, vull dir.

Fins i tot, a vegades, coses que s’havien fet no gaire bé la pressió de la gent més o menys organitzada fa que el sentit comú actuï i s’arreglin. Un exemple: a la cruïlla de la Rbla. Lluis Companys amb Roger de Flor i Boia, hi creuava el carril bici i un pas de vianants just a la sortida/entrada del pas sota via; era molt perillós i s’hi ha donat una solució molt millor. Molt bé.

En canvi, hi ha un seguit d’altres queixes sobre detallets que o no s’arreglen o triguen i triguen i desanimen als qui repetidament ho han denunciat. Uns exemples: fa anys que ens queixem de que la zona blava del Passeig segueix cobrant els dies laborables als incauts que desconeixen que, a l’hivern, excepte els caps de setmana, és de franc. Quantes vegades els veïns i restauradors hem hagut de fer un crit: que no s’ha de pagar avui! Davant la perplexitat primer i emprenyament després de qui ha pagat ja o ho ha estat a punt de fer. Sí, hi ha un cartellet que ho explica però l’empresa deu ser conscient que amb això no n’hi ha prou doncs bé hi deu trobar uns calerons extres.  Som al segle XXI i si no es volen tapar totes les maquinetes cada setmana, és tan fàcil com programar que no cobri ni emeti tiquet i que la pantalla indiqui en tres o quatre idiomes que els laborables no es paga. Mala imatge. 

O per exemple les restes de bicicletes que no es retiren dels aparcament de bicis. N’hi ha vàries i una d’elles just al costat de l’oficina d’informació. Mala imatge. O la circulació de cotxes i motos de la Rambla de la Pau, teòricament zona de vianants. Perillós. Doncs això, petites coses que, quan s’arreglen, ajuden a sentir-te més  teva la ciutat.

Bones festes.