Sense notes numèriques per Nadal?

Tal i com informa El Periódico de Catalunya, aquesta setmana els alumnes de primària de Catalunya arribaran a casa amb l’informe de les seves qualificacions. Potser convé recordar que la novetat d’enguany és que hauran desaparegut d’ell els números, ja no portaran un deu relluent o un vuit sobrat ni un cinc colat a darrera hora o un tres amb aires de venjança docent. Tampoc hi haurà un excel·lent, un notable o un insuficient. Catalunya torna a les qualificacions amb lletra; oficialment, a la valoració sobre el grau d’assoliment de les competències. Ara portaran un AE (assoliment excel·lent), AN (assoliment notable), AS (assoliment satisfactori) o NA (no assoliment).

Malgrat les declaracions, en molts casos això no serà així fins a final de curs. En primer lloc perquè no existeixen encara les actualitzacions necessàries als programes informàtics i, en segon lloc, pel que sembla una confusió generada pel llenguatge críptic propi de l’ensenyament. La notícia parla de butlletins de notes i, encara que us sembli mentida, ara mateix això és un terme ambigu fins al punt que dóna la sensació que els mateixos responsables s’hi han embolicat. Notes en el seu sentit estricte ho són les de final de cicle, en canvi, el que rebran ara de seguida són informes trimestrals, només són notes en un sentit col·loquial del terme. Ja ens tens a tots capficats i dubtant sobre si fem les coses bé o malament i tot per un “excel·lent” o un “assoliment excel·lent”, un quatre o un “no assoliment”. Subtileses bizantines. Distincions escolàstiques.

I en el fons, cosmètica. Qui treballa per competències i es pren aquest assumpte seriosament ja ho està fent, i qui no hi creu farà la transposició automàtica i aquí pau i després glòria. No canviarà cap de les seves rutines i senzillament traduirà nous i deus per assoliments excel·lents i cincs i sisos per assoliments satisfactoris. Maquillatge. Fins i tot, el mateix departament ordena que sigui aquesta la traducció en el cas d’alumnes que s’incorporin des d’altres territoris d’Espanya al nostre ensenyament. Mal favor per als qui, amb bona fe i molt d’esforç intenten canviar rutines enquistades fa massa temps. Ensenyament sembla avalar una visió anecdòtica de la qüestió, com si tot es reduís a paraules. L’arbre fa pomes grogues i ara el govern ordena que siguin vermelles i que es pintin si és necessari. Doncs vinga! Som-hi!

A més, he de reconèixer que em fa bullir la sang que un cinquet mediocre -independentment de les característiques de l’alumne- sigui tingut per satisfactori. És satisfactori encertar la meitat de les sumes? Hem fet el cim o no, però no l’hem assolit notablement o de manera satisfactòria si hem reculat a mitja pujada. Ball d’aparences, foguera de vanitats. Un objectiu, si està correctament formulat, és assolit o no ho és.

La mesura es queda a mig camí entre el sí o no, el progressa adequadament o necessita millorar de la LOGSE i les qualificacions numèriques de la LOMCE. La pràctica docent no es veu afectada ni per bé ni per mal, ni cap a idees més innovadores ni cap a pràctiques tradicionals. Això sí, som diferents. Fem veure que fem, Retallem, però a canvi, en innovació som uns màquines!