Triar la direcció

El proper dissabte dia 21 el socialistes del territori escolliran per sufragi directe del conjunt de la seva militància el seu primer secretari. Serà la primera vegada que es faci per aquest sistema –si bé és cert que en altres ocasions s’havia convocat una assemblea de la federació i es podia votar també directament-  fruit d’una esmena, per cert forjada a Vilanova, aprovada en el darrer congrés del PSC.

Es comença doncs el procés de les renovacions de les federacions socialistes, renovació que ve obligada per mandat congressual i com marquen els estatuts de l’organització per completar tot el Congrés del PSC.

Convocades doncs les eleccions sembla que hi haurà dos candidats si no hi ha algun acord a darrera hora –que tampoc és pot descartar- de presentar una única candidatura havent forjat acords i pactes posteriors a l’elecció.

Hi ha una tendència general al sí del partit a evitar que hi hagi més d’un candidat i es justifica per evitar que hi hagi enfrontaments. Crec que l’enfrontament és bo i necessari per contraposar models organitzatius i també matisos ideològics i de pràctica política així com elements d’estratègia. I a més crec que qui guanya ha de tenir una certa llibertat d’acció per configurar la direcció d’acord amb els legítims interessos polítics del primer secretari escollit.

En aquestes eleccions hi ha dos candidats en Lluís Valls alcalde de Gelida i que en aquets darrers temps havia estat Secretari d’Organització que va dimitir junt amb onze membres més al·legant disconformitat amb l‘actuació del primer secretari actual. L’objectiu de Valls ha estat fixat: "l'objectiu és que la Federació torni a ser un referent polític a les nostres comarques, essent l’altaveu de les idees socialistes i de les accions i propostes que duem a terme als nostres municipis”. I ho concreta amb el lema: “Amb tu, al costat de la gent”

L’altre candidat és l’actual primer secretari que opta a la reelecció Juan Luís Ruiz amb el lema de "un equip amb energia positiva pel que realment importa". I entre els objectius que es fixa si surt re escollit hi ha el "d'afavorir els espais de participació de la militància per donar múscul al partit" i "buscar una major coordinació i visibilitat a la nostra representació a les institucions i al partit".

És d’agrair d’entrada que hi hagi qui està disposat a posar-se al davant d’un partit en el territori en temps que són difícils pel PSC (i em sembla que encara ho seran més) i per voler agafar compromisos i assumir la direcció d’una col·lectivitat.

Des d’una certa distància i mirar la situació des d’una situació carregada de dubtes i d’un cert ostracisme hagués preferit, tanmateix, que hi hagués altres opcions, i altres opcions que no estesin lligades al continuisme i que no signifiquessin una mena de segona part del que ja hem viscut fins ara a la Federació. Però la realitat és la que és i entre les dues opcions em decantaré clarament per la que representa en Lluís Valls i així, dissabte 21, el votaré.

I ho faré així perquè des de tot el respecte, valoració i consideració el paper polític que ha jugat l’actual primer secretari no sembla que sigui, al meu entendre, el més adequat per seguir al capdavant del socialisme al Penedès. Hi hauria moltes raons però n’hi ha tres que al nostre entendre són prou clares i evidents.

No es pot discutir que en aquest mandat de les direccions socialistes els ha tocat viure moments molts difícils, possiblement els més difícils de la història del partit. I és d’agrair que hagin aguantat el “tipus” davant les adversitats, però quan un primer secretari –i ara aspirant a tornar-ho a ser- ha perdut cinc eleccions consecutives i en alguna d’elles ha estat cap de llista i ha tingut una pèrdua més que notable de regidors potser que es pensi si, a part del problema general del partit que hi és, la seva percepció política i lideratge està com a mínim qüestionat per l’electorat o per una part del mateix que ha deixat de votar-li, de tenir-li confiança. No és tracta de carregar les culpes sobre una persona en concret no seria ni lògic ni just perquè la responsabilitat és col·lectiva, però un partit és una estructura piramidal i com més amunt està un, més responsabilitat té en les fracassos electorals, per tant més responsabilitat política cal que assumeixi. Ja sabem que aquesta lògica no és la que impera a les estructures polítiques però algun dia s’hauria de començar a aplicar-la. Ara seria un bon moment.

Un segon motiu seria la manca evident d’oferir una estratègia territorial que ha tingut el partit socialista al Penedès. Ni estratègia interna de recuperació de militància i presència pública del PSC que ha fet que avui el Partit Socialista que havia estat el partit que havia bastit un projecte pel Penedès sigui pràcticament irrellevant en la presa de decisions que afecten al territori i al seu desenvolupament. El socialisme ha perdut la capacitat de ser un interlocutor amb possibilitats de transformar oportunitats i de ser referent per bastir una projecte a llarg termini en el territori.

I més enllà de tenir una, semblava, imprescindible Secretaria d’Estratègia i projecció i un inoperant “fòrum estratègic” la realitat és que hem estat incapaços de bastir un discurs penedesenc amb una certa projecció en el territori. Contra aquesta opinió es contraposa que el PSC està en el govern de la majoria de les grans ciutats del Penedès, però és evident que no es tracta de quantitat –i presència indiscriminada, és igual governar amb l’antiga convergència, com amb la Cup, com amb ERC- sinó de la qualitat de la governança. La suposada versalitat és difuminació de  projecte ideològic. No es tracta només de presència sinó el nivell de capacitat d’influència en les projectes polítics. Avui el PSC del Penedès ha acceptat esdevenir crossa de governs i no  partit amb voluntat de govern i de transformació des de les idees de progrés. No existeix amb claredat al meu entendre un projecte socialista estratègic pel Penedès ni les etapes per implementar-lo després d’aquest darrers quatre any llargs de mandat de l’actual direcció 

I encara, la tercera raó, els socialistes penedesencs han tingut al llarg dels darrers cinc anys una direcció que ha evitat sostingudament el factor democràtic del control sobre la gestió de la mateixa executiva. Els preceptius informes han estat eliminats i per tant impedir l’anàlisi i la crítica a l‘acció política fonamental per exercir democràticament el poder. Tant és així que els socialistes del Penedès Garraf han finalment, ara, –amb satisfacció per part nostre- apostat per la Vegueria del Penedès després de molts anys de negar-la i la paradoxa és que els mateixos que ho negaven són avui els apòstols del Penedès i donen arguments als diputats de la comissió que tracta al Parlament de la modificació de la llei de Vegueries. Fantàstic. Però hagués estat bé que la decisió fos degudament debatuda on correspon, no ha estat així i per tant segurament la “conversió” no deixa de ser un moviment estrictament tàctic. Aquets actitud creiem que es deguda a la manca de seguretat política i una evident mostra de feblesa en el lideratge.

Modestament opinem que si els socialistes del Penedès volen tenir de nou paper al territori caldria canviar (crear perquè de moment no en tenen cap) no només les estratègies sinó també, naturalment, fer canvis notables en la direcció. Votar a Lluís Valls és fer un petit pas per canviar, si guanya n’hauran de venir de nous i molt més  profunds. Però vaja més enllà de les especulacions i opinions subjectives que s’han exposat en aquestes ratlles serà la militància que amb el seu vot decidirà i decidirà bé, per descomptat.

En fi ja veurem com acaba tot plegat. .