S'engega el Pla de desenvolupament social i econòmic del Garraf

Ahir, a la Masia d’en Cabanyes, es va presentar el Pla de desenvolupament social i econòmic del Garraf, un projecte, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i que és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal del Garraf i Node Garraf, Agència de Desenvolupament, amb l’objectiu d’analitzar i programar accions i projectes estratègics per al desenvolupament comarcal i per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Aquest Pla parteix de l’anàlisi d’estudis impulsats per diversos agents de la comarca des de l’any 2000, en àmbits d’estratègia territorial, mobilitat, promoció econòmica, entre d’altres. L’anàlisi d’aquesta documentació, segons va explicar Carles Llop, Director del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, de la Universitat Politècnica de Catalunya i responsable de l’equip que farà els estudis, generarà una diagnosi “que fonamentalment es basi en dir quins són els reptes, les oportunitats i les accions per tal de definir dos tipus de documents, un document que plantegi les línies, mesures i accions i un document més espacial sobre quins són els àmbits on intervenir conjuntament, on produir acords, cooperació públic-privada, de manera que això sigui eficient”.

Durant les diferents fases d’elaboració del Pla de desenvolupament social i econòmic del Garraf es preveu la participació ciutadana a través d’una sèrie de taules de debat que es programaran durant el primer trimestre de l’any vinent. Les conclusions d’aquestes taules s’inclouran als documents de síntesi del Pla, del qual ha de sortir un document final en el termini d’un any, comptat a partir d’ara.

Segons Iolanda Sánchez, Consellera Comarcal d’Ordenació Territorial i Habitatge, “volem que hi hagi participació dels agents socials, econòmics, entitats i ciutadania en general i de les administracions, que tenim visió i voluntat clara de treballar supramunicipalment”. L’objectiu fonamental, va explicar la consellera, “és definir accions per treballar per la habitabilitat, per la millora del benestar ciutadà i treure les màximes oportunitats d’un territori que fa la seva ciutadania. Entenem que l’urbanisme és viu, que afecta a cada una de les persones i en aquest sentit, no volem un urbanisme que determini com ens organitzem territorialment, sinó que li donem contingut de vida a la gent del Garraf”.

Per la seva part, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta del Node Garraf, va ressaltar que és molt important “que totes les administracions anem a una, ajuntaments, Consell Comarcal, Node Garraf, Mancomunitat, a més de tot el sector privat, agents econòmics i socials”. “Això ens ha de donar una força per poder projectar, per poder assentar aquestes bases i poder definir aquests elements claus que han de fer la comarca competitiva, que el resultat sigui una millora del benestar”, va afegir.

El Pla de desenvolupament social i econòmic del Garraf es centrarà en dos eixos bàsics: les noves formes d’activitat econòmica vinculades als actius territorials i el desenvolupament local en base a elements associats a la innovació social com l’economia, la salut, l’educació, l’habitatge i la cultura. Per tal de treballar aquests dos eixos, es tindran en compte altres aspectes com la regeneració d’estocs residencials, la millora sobre les infraestructures en les seves distintes vessants, la millora de la qualitat, l’articulació i connectivitat del conjunt d’espais oberts de la comarca, així com els programes sectorials d’eficiència energètica, la reindustrialització, la transferència de tecnologia, la dinamització de l’activitat econòmica vinculada als actius de l’àmbit portuari, entre d’altres.

“Un pla de desenvolupament ha de ser conscient del moment que estem passant i, per tant, té clara relació amb la crisi però no ha de deixar de banda la capacitat d’anticipar-se per a veure un futur immediat a mig termini, que pugui obrir noves vies per posar en relació els fluxos des de la producció, de la cultura, l’oci i els fluxos de tot allò que les persones fem en un determinat territori. I per tant, el valor del territori com a capital social, és a dir el que fan les persones, els emprenedors i les empreses, és molt important”, va explicar Carles Llop.

“El que volem com institucions –va explicar Iolanda Sánchez- és impulsar i no decidir, hem de decidir entre tota la ciutadania i la crida és aquesta, que tothom hi participi veient el que som. Som una realitat, tenim problemàtiques i alhora tenim oportunitats, posem-ho sobre la taula i anem a treballar per desencallar aquestes problemàtiques”.