L’exposició presenta una selecció d’obres d’aquest període, amb algunes dels períodes immediatament anterior i posterior, on es pot veure com s’introdueix progressivament en l’informalisme i com el va deixant per entrar en una nova figuració, mantenint continuïtat en la seva trajectòria. Una etapa curta però molt fructífera i que va deixar petjada en la seva obra posterior. Els quadres que s’exhibeixen pertanyen totes a col·leccions de Vilanova, amb una aportació important de la família de l’artista. Cal destacar que per primera vegada algunes d’aquestes obres s’exposen al públic. La mostra s’acompanya d’un petit catàleg amb textos de Francesc X. Puig Rovira, Cesáreo Rodríguez Aguilera, Alexandre Cirici-Pellicer i Sebastià Gasch. Armand Cardona Torrandell. L’etapa informalista 1960-1962 està organitzada per l’associació Cultural Armand Cardona Torrandell i coordinada per Xavier Capdet Soler. L’exposició es podrà visitar a partir del 28 d’octubre a la sala de les Columnes del Centre d’Art Contemporani LA SALA, fins al 8 de gener de 2017.

ARMAND CARDONA TORRANDELL. L’ETAPA INFORMALISTA, 1960-1962

Entre 1960 i 1962, Armand Cardona Torrandell orientà la seva obra artística cap a l’informalisme, una de les tendències coetànies de l’avantguarda europea i mundial. És més un moviment estètic i intel·lectual que una tendència tècnica. L’informalisme comporta un desig d’orientar l’acció creativa de l’artista a aprofundir en l’essència de l’art més que no pas en obtenir un tipus de producte determinat. S’ha dit que descobreix la matèria com a tema plàstic. L’informalisme abasta tendències abstractes força diverses, que es desenvoluparen a França i a la resta d’Europa després de la segona Guerra Mundial en paral·lel a l’expressionisme abstracte dels Estats Units d’Amèrica, amb una presència forta de la personalitat de cada artista, a través de les tècniques o materials emprats, una exaltació de l’atzar i la improvisació i un rebuig a la construcció premeditada. A Catalunya, l’informalisme aconsegueix auge a la meitat de la dècada de 1950 i culmina a principis de la següent. Entre els artistes coneguts que s’hi adscriuen podem esmentar Antoni Tàpies, Romà Vallès, August Puig, Josep Guinovart, Albert Ràfols Casamada, Joan Hernández Pijoan, Carles Mensa, entre d’altres. Una observació de l’obra d’aquests artistes posa de manifest la pluralitat de variants i de matisos que presenta l’informalisme. Armand Cardona és un nom que sobresurt. El punt àlgid de Cardona a l’informalisme és una exposició de febrer-març de 1961, a les Galeries Syra de Barcelona. Els anys 1961 i 1963 es publicaren dues monografies sobre l’artista, petites en mides i nombre de pàgines, però profundes en contingut, en les quals els crítics Alexandre Cirici Pellicer i Cesáreo Rodríguez Aguilera glossen la seva obra recent. L’opinió d’aquests dos experts s’ha de tenir en compte en analitzar la trajectòria de Cardona en totes les etapes, principalment en les posteriors a la informalista. L’amistat amb Rodríguez Aguilera és fonda i permanent durant tota la vida, i es manifesta en altres àmbits més enllà de la vida artística. La relació amb Cirici Pellicer, en canvi, s’entrebanca i es distancia per divergència de criteris.