José Egea/ foto Xavier Cervera
Magda Bandera |
06-05-2005 00:07
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El reportero Xavier Cervera ha pasado varias semanas fotografiando a algunos de los pocos supervivientes de Mauthausen de este país. Pero los retratos -publicados en el Magazine (1/5/05)- sólo han ocupado un 10% de su trabajo. Cervera ha invertido horas en escucharles. A continuación reproduzco la transcripción de esas conversaciones. Las declaraciones aparecen en la lengua en la que se expresaron sus protagonistas (no tengo tiempo de traducirlas, lo siento). Las he ordenado de manera que las dos primeras son en castellano, el resto en catalán (como el lenguaje es coloquial es fácil de entender). Al final del documento aparece un vocabulario con las palabras más utilizadas en los campos de concentración (en castellano), incluido en el libro "El sol se extinguió en Mauthausen. Españoles en el infierno nazi" (Editorial Antinea), de Francisco Batiste Baila.
DEPORTATS A MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS DE CONCENTRACIÓ DURANT lALEMANYA NAZI
Transcripció de les vivències al llarg de la seva vida, sobretot durant els quatre anys al camp.
Per en Xavier Cervera
LUÍS ESTAÑ ALFONSEA
[Mauthausen i Gussen]
Callosa de Segura (Alacant), 20/02/1917
2005: Callosa de Segura
-dígame? ( ) sí, al aparato
los presos perdían personalidad, se convertían en robots , te convencen de que no puedes salir, allí muere el subsconciente, dudas por la supervivencia,
( ) pues no se quién fue más afortunado ? Si los que murieron allí o los que tienen que vivir sesenta años con aquellos malos recuerdos
pero todo esto no se puede hablar por teléfono. ¿Cuándo vendrá usted para Alicante?
FRANCISCO BATISTE BAILA
[Mauthausen i Ebensee]
Vinaròs (Castelló), 03/01/1919
2005: viu mig any a Vinaròs i laltre mig a Sète (Languedoc, França)
Con diecisiete años era navegante, trabajaba con mi padre en un barco velero de transporte. El 18/07/1936 nos enganchó en el puerto de Barcelona descargando algarrobas. No estábamos metidos en política, desconocíamos a los políticos, pero ese dia ya se oían algunos tiros- nos dijeron que habíamos de utilizar los sacos de algarrobas para hacer trincheras en el muelle de España. Nos prohibieron salir del barco durante tres dias, hasta la rendición del cuartel de las Atarazanas
Poco después de que España se dividiera en dos (15/04/1938) salimos por el avance de los franquistas- en un pequeño barco unas setenta personas (como las pateras de ahora) rumbo hacia el norte. Cuando estábamos a 20 millas de Vinaròs por el delta de lEbre- vimos passar a siete aviones nacionales, de las barcas que iban detrás nuestro, no quedó ninguna a flote. Llegamos a Barcelona, sabíamos dónde estaba la legalidad, la República, y me presenté en el cuartel par cumplir con mi deber. Me dieron un Manser y fui, sin uniforme, para el frente del Ebro y del Segre, brigada mixta 224.
Recibí varios balazos, estuve ingresado en el Hospital de Sant Pau de Barcelona, pero eran los últimos dias, la herida no se me curaba, entraban las tropas franquistas en la Ciudad Condal, y tuve que irme por patas con muletas hacia la frontera, donde había miles y miles de catalanes. Primero la abrieron para que pasaran mujeres y la población civil. A nosotros nos requisaban las armas y nos llevaban los gendarmes a campos de refugiados, sin techo, en la playa. Rodeados de alambradas, arena fina, viento, no había barraca... guardados por senegaleses y moros de las colonias francesas. Este era nuestro albergue francés. También habia niños y mujeres
En Mauthausen esperábamos la liberación. No considerábamos ser vencidos. Imaginábamos platos de comida para salvaguardar el hambre.
Los nazis no querían dejar rastro de los crímenes. De ahí los crematorios. Si había alguna fosa común, era porque los crematorios no daban abasto. Y los cuerpos se podrian amontonados por las esquinas
Para los judíos, lo de el trabajo libera no existía. No había cantera, ni fábrica... iban directos a la cámara de gas
Llegó la liberación, pero la mayoría no podía mostrar su alegría. Desnutridos, con tifus, tuberculosis, esqueléticos, sin fuerzas ni defensas Asaltamos la barraca de víveres de la SS
Después de la liberación, para escapar de las tropas aliadas, el ejército alemán se vestía y se mezclaba con los prisioneros a rayas. No podían huir de ninguna otra forma
La liberación trajo ilusión, pero también decepción. Estás exiliado de un país y tu mente siempre está en tu pueblo (recordaba mi Vinaròs rodeado por la muralla medieval, cuando volví ya no existía). Queríamos volver, pero no podíamos. En el campo había unas 24 nacionalidades distintas. Todos tuvieron delegaciones de su país que vinieron a recogerles, a nosotros nadie nos vino a buscar... Francia nos acogió como refugiados y apátridas
durante el exilio, tenias que rehacer tu vida en Francia. Hacer olvidar los malos años de juventud. Fui feliz en el país vecino durante 30años, pero la felicidad no era compartida con la família que tenia en Vinaròs
Avui dia em preocupa la xenòfobia i el racisme que hi ha, sembla com si tornessim enrera
JOSÉ EGEA PUJANTE
[Mauthausen]
Aljucer (Murcia), 27/01/1921
2005: Villamayor, Saragossa
Amb tot just un any, els seus pares emigren cap a Sitges (Garraf, Bcn), Catalunya es converteix en la seva terra dadopció.
érem set germans i vaig passar molta gana, i pràcticament mai vaig portar sabates
el 18 de Juliol del 1936 dia de l Alzamiento- era vora la platja de Sant Sebastià (Sitges) amb uns amics i vaig veure baixar uns mil Carabiniers (republicans) formats. -Ha començat la revolució!, ens van demanar que agaféssim sacs buits i els omplíssim amb sorra de la platja per fer trinxeres; tenia 15anys
el dia que en vaig fer 20, entrava a Mauthausen
vaig aprendre lo just dalemany per escapar de les garrotades
sempre que podia arreplegava menjar que donaven als cavalls
si sespatllava o trencava alguna cosa, ho entenien [els SS] com un sabotatge, aleshores el dia era terrible: garrotada va, garrotada ve
també menjàvem cols dissecades que posàvem en remull, i quatre patates bullides per dinar. Per sopar, un pa bimbo, amb un bocí de salami i margarina. Tot per a quatre, sis o vuit, depenent del dia
en una barraca hi havien tres-cents llits, amb unes mil persones
a la meva barraca no hi havia calefacció. Era igual que fos hivern o estiu. Estaves pendent si algú aprop teu es moria, per agafar-li la manta
per la misèria, i sobretot per poder menjar, la gent es tornava homosexual. I aleshores no els hi faltava de res dins el camp (més menjar, ben vestits, ..). A mi un cop em van dir Ve, que esta noche te espera fulano. I li vaig fer, butifarra!.
una de les pitjors coses q vaig veure durant els quatre anys al camp va ser, a varies dones alineades, amb una delles havia de donar a llum. Ho va fer, plorant i dreta. Quan el nadó va caure al terra, un SS el va trepitjar i després li va engegar dos tiros
una cosa bona durant els més de quatre anys al camp, va ser el dia que van canviar de barraca al meu pare: mentre compartíem la mateixa, veia com el pegaven, torturaven,.. no podia anar a socorrel, shaguessin comportat pitjor amb mi, em mossegava la llengua. Després del canvi de barraca, ja no el veia Va morir al camp
(sobre el comunisme soviètic)
un cop sorties de la U.R.S.S. en una brigada internacional a Espanya, o en un camp nazi- no podies tornar, et consideraven capitalista per haver estat treballant fora. Deien que el comunisme era igualtat per a tots, però no hi havia llibertat només per quatre!
qui va fer els primers camps dextermini no van ser els alemanys, sinó Lenin, pels anys 20
em va fer aguantar, la fe en la llibertat, que un dia seríem lliures i ells derrotats. Somiàvem desperts. Oblidar no es pot, perdonar sí
quan vam sortir del camp, estàvem desnutrits. Necessitàvem atenció mèdica i repòs. No vaig tornar a treballar, a França, fins al cap de dos anys, el 1947
sempre em va estranyar que la seu del partit comunista espanyol a Toulouse, estigués al costat de lambaixada espanyola (franquista). Per a mi que hi havia alguna connexió rara
no entenc avui dia varies coses que posin un monument als caiguts al camp de Mauthausen a Saragossa, i lendemà el destrueixin sense pietat encara no lhan reparat-, mentre a la Real Academia de Saragossa, encara hi ha una estàtua de Franco. Que desfili un membre de la División Azul el dia de las Fuerzas Armadas. Que la Falange, Fuerza Nueva, etc estiguin dins el PP i es considerin un partit polític democràtic, mentre són una dreta reaccionaria
Encara ara, ja vivint aquí a Villamayor, en va haver-hi un que em va dir fa poc despectivament ¡rojo!
Fa una setmana vaig rebre una carta de reconeixement als deportats de Mauthausen. La signaven tots els partits polítics espanyols al Govern amb lexcepció del PP , encara ara
ANTONI LOZANO BONAFONT
[Mauthausen i Gussen]
barri del Poblesec (Bcn), 1920
2005: barri de Gràcia (Bcn)
érem tres germans i tots tres vam anar a la guerra. Jo era el petit i menor dedat, 17anys, i la meva mare em va demanar que tornés. Al poc temps van cridar la meva quinta, encara no havíem fet els divuit, era la quinta del chupete. Vam anar a la Columna Durruti a Tàrrega, la cota 701 (franja de ponent),.. la Batalla de lEbre ens va ensorrar del tot. A més, ens fèiem la punyeta nosaltres mateixos, i així ens va anar..
a la II guerra mundial era prop de la Línia Maginot, fent trinxeres pels francesos
Els de lexèrcit alemany també eren dolentets però no tant com els de la SS
Hi havia un rètol que deia Arbeit macht frei (el treball et fa lliure), però dallí no sortia ningú bueno, sí, hi havia una forma descapar, sí amb el fum (pels crematoris)!
si treballaves, estaves salvat
al camp esmorzàvem un pot amb 1/4 de litre de cafè, bé més aviat era algo negre per dinar teníem un pot de conserva dun kg o sopa, un pa bimbo i 25gr de salsichón. Tot això ens ho havíem de partir entre quatre, a vegades més gent
ens canviaven de calçotets i camisa un cop al mes
tot era amargar la vida. Un cop ens van alliberar es va acabar el martiri
vaig tindre la sort de treballar, no a la cantera, sinó a la fàbrica Stayer dins el camp de Gussen-, que feia ventiladors per a la maquinària de lexèrcit nazi, perquè no es gelessin els motors en la invasió a Rússia
el meu germà Salvador (1910-1942) era boxejador, campió de Catalunya, i amateur a Espanya. Estàvem al mateix camp de concentració, ell tenia el canell malferit i no podia treballar. A la infermeria del camp no el van curar, i quan a algú no el podien guarir en poques setmanes li posaven una injecció de gasolina. Va morir a Mauthausen amb 32 anys
el primer dia aguantes, a partir del segon, ja vius amb el cor a la mà, encongit
el diumenge el teníem lliure, no fèiem gran cosa veure passar els muselmans (deportat en darrer grau de decadència). Els que estaven bé de salut (caps de barraca, presoners que es deixaven mantenir relacions homosexuals a canvi de menjar, etc) jugaven a futbol. Hi havien lligues entre països
quan vaig tornar a casa el 1947 en grau de prófugo acogido a indulto em vaig trobar el meu Poblesec natal molt canviat. Hi havia molts andalusos i murcians
un amic em va comentar un dia pel barri el Sancho (franquista) mhan dit que et vol denunciar (per roig)! Li vaig respondre -doncs que ho faci que ja estic acostumat a anar a la presó!
No crec en cap polític. Abans sí, però des que vaig entrar al camp el 1940, res. No he anat a votar mai
MARCEL·LI GARRIGA CRISTIÀ[Buchenwald]
Vilanova i la Geltrú (Bcn), 1916
2005: Vilanova i la Geltrú
lambaixador alemany va anar a demanar perdó a Gernika. Despanyol franquista, encara no nhi ha hagut cap que hagi demanat perdó..
la guerra civil ja estava perduda abans de començar
els nord-americans van muntar [període entre guerres] el feixisme a Alemanya i Itàlia per frenar el comunisme soviètic
als anys 30, els alemanys marxaven del seu país per la fam. Igual que ara marxen els magrebins o subsaharians. Perquè no marxessin i planificant el futur dAlemanya, els hi deien -voleu menjar? la majoria responia afirmativament, ara, shavien dafiliar al partit nazi de Hitler, i aleshores aconseguien un treball, era la contrapartida: fent canons, tancs, submarins,.. que sho quedava el govern alemany, preparant-se per entrar en guerra pocs anys després
la solidaritat de la gent del poble arreu del món [daquí les brigades internacionals] estava a favor de la República, però els governs europeus a favor de Franco.., qui també tenia el suport dels banquers espanyols
la pau era un preàmbul entre dues guerres
amb el so duna sirena a les 4 de la matinada ens llevaven al camp, ens feien formar a la plaça i passaven llista, unes tres o quatre hores. Érem uns vint-i-cinc mil, i shavia de quadrar. I al vespre, al plegar cap a les 7pm, un altre cop
tenia por de tornar a Espanya, però el meu germà estava ben situat i em va dir que no passaria res. Em va donar treball en un barco on ell nera el capità. Ara, havia danar amb peus de plom, vivia a la corda fluixa
a finals dels 40, un veí de Vilanova em va dir -encara ets viu? encara no than mort?
em vaig casar amb la que encara avui es la meva esposa. El seu pare era falangista, de Terrassa. Mai va saber que havia lluitat amb els rojos. I mai tampoc vam parlar de la guerra civil
Franco era un titella que va posar el capital nord-americà. Un cop va morir, els mateixos que lhavien col·locat van decidir que no es podia seguir amb una dictadura, ni tornar a una república. Com que encara hi havien molts monàrquics van posar un Rei, així tapaven la boca de lexèrcit i de lesglésia, que de cap manera volien una altra república
JOSEP SIMON MILL
[Mauthausen]
Olvan (Berguedà, Bcn), 15/09/1912
2005: Santpedor (Bages, Bcn)
el 1936 era president de la CNT a Olvan, i uns 2mesos abans del Alzamiento , em vaig casar amb la Maria. Durant la guerra vam tindre una filla, però no la vaig poder veure per primer cop fins 1953, quan la Pepita tenia 14anys
En Serrano-Suñer, gendre den Franco era ambaixador dEspanya a Alemanya, quan aquests li van preguntar què fer amb els espanyols(?), la resposta fou: feu-ne el que volgueu que aquesta gent no són pas espanyols, perquè els espanyols, són a Espanya. Van haver-hi desenes de milers despanyols morts als camps nazis
vaig estar 4anys, 3mesos i 11dies a Mauthausen. He escrit un llibre amb aquest titol
hi havien piles i piles de morts, el crematori podia estar 3 dies i 3 nits seguides sense parar. La flamarada que sortia de la xemeneia, il·luminava tot el camp per la nit
quan els homes ja no saguantaven drets, uns 10 o 20 o 30 anaven agafats amb els braços amb els altres per no caure, i els portaven a una barraca on jo feia de manobre en una càmara de gas del costat-. Entraven vius per la dreta i em deien Simon, ya nos veremos en el cielo!, però els hi responia: No tengais miedo, si sois recuperables os llevarán a otro campo, però deien Que Dios te escuche, Que tengas razón, Que así sea. La barraca era una mena dinfermeria, els hi injectaven benzina, i al cap de pocs minuts, els companys que havia vist entrar vius per la dreta, ja estaven morts per lesquerra llestos per portar-los amb vagonetes cap al crematori
els homes havien de patir abans de morir, els despullaven, i els deixaven amb un gos perquè els mosseguessin
un SS que es deia Weissmayer es va inventar un mètode dassassinar: una escletxa a la pared, des don disparaven pel darrera, al clatell del pres, mentre li deien que li estaven mesurant lalçada
el 21 o 22 de Juny del 1941, dia que els alemanys van invaïr Rússia, no paraven de cridar els de la SS Heil Hitler, avui Russia, demà Amèrica!
en el camp van crear un burdel, amb noies també presoneres, unes deu. Un dia vaig anar i em va tocar la no.3, es va començar a despullar mentre me la mirava i em va dir molt seca Ràpid!, i li vaig respondre: Què et penses, que sóc un gos!?!, li vaig donar cinquanta cèntims (dun marc alemany) i men vaig tornar cap a la barraca
després de lalliberament vaig anar cap a Paris, on hi vaig viure 50 anys. La Maria mespera a Olvan. Ens comunicàvem per carta. Lany 1949 vaig conèixer a lElisabeth a Paris i el 1960 mhi vaig casar. La Maria no em va acceptar mai el divorci que li demanava. El 1995, ja grans, lElisabeth i jo vam anar a viure a la residència de Santpedor, sem va morir al cap de set dies. La Maria encara viu, però visc sol a la residència, i cada diumenge baixo a casa de la meva filla Pepita a dinar
en aquest residència també hi ha làvia den Pep Guardiola. Fixat, tenim un pòster signat per ell!
JAUME ÁLVAREZ NAVARRO
[Mauthausen]
Barri de Gràcia, 25/03/1921
2005: Baix Guinardó (Bcn)
Quan va començar la guerra tenia 15anys i en feia dos que ja treballava com tota la família-, perquè el pare va morir al 34
em van ferir diversos cops, encara ara porto metralla a les caçoletes de les cames daquelles bombes dels nacionals em van portar en ambulància fins a Camprodon, febrer del 39. I la retirada em va enganxar encara a lhospital. Vaig haver de creuar la frontera amb pijama i crosses
Als camps de refugiats dArgeles-sur-leMer teníem de sostre el Firmamento!, i daigua, la de la platja
Quan Alemanya va declarar la guerra a França, la gendarmérie ens va donar a escollir: companyies de treball, legión o tornar a Espanya. Vaig triar la legión, el 11è regiment dinfanteria. Preferia estar envoltat de tios bragats que no pas amb novatos a les companyies de treball. Per la Línia Maginot, no passava ni una mosca. Quan més tard ens van agafar els alemanys, ens van dir, primen soldaten: molt bons soldats!
Vam arribar de cop unes 30.000 persones al camp després dun viatge infernal de tres dies en vagons com a animals, sense beure ni menjar, i fent-nos les necessitats a sobre sense gairebé poder respirar,..
Un cop entraves, havies de deixar els cullons fora (no es podia ser valent, no ho haguessis explicat)
Només arribar tesquilaven, no et deixaven ni un sol pèl al cos. Com una poma, i ens donaven un número, 4534 era el meu -sobretot fes memòria. Si el perds, perds (et deien sobre el número)
Vaig estar al comando de Stayer fent fonaments de la famosa fàbrica de proves de motors davions de caça alemanys. Vam arribar a treballar-hi unes 4.000 persones. Després es va anomenar Auto Union i avui hi ha lempresa de cotxes Audi
Carregant vagonetes i vagonetes de cadàvers per posar-los en una fosa comuna, vaig agafar el tifus. Era abril del 45. Em van portar a linfermeria, jo hagués volgut alliberar-me (morir ja), no podia més. El metge em va posar una injecció pensava que podria ser de benzina- però era per curar-me. El metge va dir si aguanta la injecció, es salvarà. Vaig estar uns dies inconscient. Em vaig despertar amb els trets dalegria per lalliberament, era el 5 de Maig (1945)
Des de principis dels anys50 que cobro una pensió per part del govern alemany, avui dia és duns 650 euros mensuals
A Espanya la veig malament el Zapatero és un zero a lesquerra. El PP busca petroli on hi ha sorra,..
EDMON GIMENO FONT
[Mauthausen]
Caseres, Terra Alta (Tarragona), 10/07/1923
2005: Caseres
Anava a lInstitut de Mòra dEbre, i estava de vacances, quan va començar la guerra civil -però 69 anys després no vol fer cap comentari-. Vivint al poble, no es pot dir res encara
Ara fa un any que la nova alcaldesa de CiU va fer un monument al costat de lesglésia a tots els fills de Caseres caiguts durant la Guerra Civil.
tenia 17anys quan em va detenir la policia francesa de Petain (afins al nazisme durant locupació). Però com que tenia ja barba i no pas papers per demostrar ledat, em van prendre per major dedat. I daquí va venir la deportació cap a Mauthausen
Durant lempresonament al camp, en un parell de cops vam poder enviar postkarten (postals) a la família. Hi havia el segell del Hitler, cinc línies per escriure-hi i després de tot una persona per passar la censura. Només podies dir coses com estoy bien, recuerdos a todos, nos vemos pronto i la signatura. Sí, alguna en van rebre a casa. Ah, portava el segell de KLM
Em vaig espavilar per entendre la ràdio que escoltaven els de la SS. Guardava un mapa petitet que havia arreplegat durant els viatges com a refugiat, presoner, deportat.. Per les ciutats alemanyes que deien per ràdio, les cares que posaven els nazis, i el mapa intuia com hi havien tropes aliades avançant per lOest i de russes per lEst. Retaguardia alemanya / vanguardia aliada. Pensava, i comunicava als companys, que el nazisme queia, per fi senfonsava
Vaig estar un temps vivint a França, a Perpignan amb la família, i estudiant a Montpellier. Cap al 1951, Espanya estava molt abatuda encara durava la posguerra-. França no, però, perquè tenia el plan Marshall. A les botigues hi havia varietats, a Espanya en canvi, tot shavia de comprar a granel
Segles i anys enrera, shavia estat vivint de lor que venia dAmèrica i a descansar!
Lajuda dels americans a canvi de les bases (Rota, Torrejón,..) i lobertura al turisme amb tot, guardant distàncies- van millorar nivell de vida a Espanya
La democratització i la europeització han estat bones per Espanya
Abans de la Guerra Civil es deia mis poderes son estos (y estos eren els poetes, intel·lectuals,..) I amb això no es va enlloc (tampoc cremant esglésies). La República va voler anar massa ràpid
RELACIÓN DE ALGUNOS TÉRMINOS USUALES EN LOS CAMPOS
ACHTUNG: Voz de atención que se daba cuando entraba o salía un SS de un local y a la que debían responder los deportados
APPELL: Orden de formación
APPELLPLATZ: Plaza en la que se llevaban a cabo las formaciones.
ARBEIT: Trabajo.
BUNKER: Cárcel dentro del campo. Lugar de los interrogatorios con las consecuentes torturas y asesinatos.
EFEKTENKAMMER: Almacén receptor de la ropa y objetos personales de cuantos deportados entraban en el campo.
HÄFTLING: Detenido.
KAPO: Detenido encargado de la vigilancia de trabajos en el propio campo o en kommandos exteriores. Reclutados en su mayoría entre los delincuentes de delito común, eran los auxiliares de los SS y los más crueles ejecutores de todo tipo de castigos. Por una ironía de los nazis, el concepto KAPO se derivaba de las palabras KAmarade y POlizei.
KOMMANDOFÜHRER: Jefe SS de un kommando.
KARTOFFELSCHÄLER: Kommando destinado a pelar patatas.
KONZENTRATIONSLAGER: Campo de concentración.
MUSELMANN: Deportado en el último grado de la decadencia.
¡MUTZEN AB! ¡MUTZEN AUF!: Orden de quitarse y ponerse el gorro respectivamente hasta conseguir la perfección.
NACHT UND NEBEL (N.N.): Noche y Niebla. Expresión utilizada por los nazis para definir la categoría de los deportados que tenían que morir sin dejar rastro. Definición que Heinrich Himmler hizo suya sacada de la ópera de Richard Wagner El oro del Rhin.
N.S.D.A.P.: National Sozialistiche Deutschland Arbeiterpartei. Partido Nacional Socialista Alemán del Trabajo
ORGANISIEREN: Expresión popular en Mauthausen. De hecho indicativo de robar. Consigna dada al colectivo español para sobrevivir.
¡RAUS!: ¡Fuera!
REVIER: Enfermería.
STALAG: Campo de prisioneros de guerra en los que se aplicaba la Convención de Ginebra. Lugar de estancia previo paso a Mauthausen de los españoles capturados en Francia.
STEINMETZ: Nombre de un kommando de trabajo. Cantero, trabajador de la piedra.
STRAFKOMPANIE: Compañía de castigo.
STUBENDIENST: Servicio de las barracas.
TOTENKOPFVERBÄNDEN: Unidades de la calavera. Voluntarios de la SS destinados a la vigilancia en los campos. Amos de la vida de los deportados.
DEPORTATS A MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPS DE CONCENTRACIÓ DURANT lALEMANYA NAZI
Transcripció de les vivències al llarg de la seva vida, sobretot durant els quatre anys al camp.
Per en Xavier Cervera
LUÍS ESTAÑ ALFONSEA
[Mauthausen i Gussen]
Callosa de Segura (Alacant), 20/02/1917
2005: Callosa de Segura
-dígame? ( ) sí, al aparato
los presos perdían personalidad, se convertían en robots , te convencen de que no puedes salir, allí muere el subsconciente, dudas por la supervivencia,
( ) pues no se quién fue más afortunado ? Si los que murieron allí o los que tienen que vivir sesenta años con aquellos malos recuerdos
pero todo esto no se puede hablar por teléfono. ¿Cuándo vendrá usted para Alicante?
FRANCISCO BATISTE BAILA
[Mauthausen i Ebensee]
Vinaròs (Castelló), 03/01/1919
2005: viu mig any a Vinaròs i laltre mig a Sète (Languedoc, França)
Con diecisiete años era navegante, trabajaba con mi padre en un barco velero de transporte. El 18/07/1936 nos enganchó en el puerto de Barcelona descargando algarrobas. No estábamos metidos en política, desconocíamos a los políticos, pero ese dia ya se oían algunos tiros- nos dijeron que habíamos de utilizar los sacos de algarrobas para hacer trincheras en el muelle de España. Nos prohibieron salir del barco durante tres dias, hasta la rendición del cuartel de las Atarazanas
Poco después de que España se dividiera en dos (15/04/1938) salimos por el avance de los franquistas- en un pequeño barco unas setenta personas (como las pateras de ahora) rumbo hacia el norte. Cuando estábamos a 20 millas de Vinaròs por el delta de lEbre- vimos passar a siete aviones nacionales, de las barcas que iban detrás nuestro, no quedó ninguna a flote. Llegamos a Barcelona, sabíamos dónde estaba la legalidad, la República, y me presenté en el cuartel par cumplir con mi deber. Me dieron un Manser y fui, sin uniforme, para el frente del Ebro y del Segre, brigada mixta 224.
Recibí varios balazos, estuve ingresado en el Hospital de Sant Pau de Barcelona, pero eran los últimos dias, la herida no se me curaba, entraban las tropas franquistas en la Ciudad Condal, y tuve que irme por patas con muletas hacia la frontera, donde había miles y miles de catalanes. Primero la abrieron para que pasaran mujeres y la población civil. A nosotros nos requisaban las armas y nos llevaban los gendarmes a campos de refugiados, sin techo, en la playa. Rodeados de alambradas, arena fina, viento, no había barraca... guardados por senegaleses y moros de las colonias francesas. Este era nuestro albergue francés. También habia niños y mujeres
En Mauthausen esperábamos la liberación. No considerábamos ser vencidos. Imaginábamos platos de comida para salvaguardar el hambre.
Los nazis no querían dejar rastro de los crímenes. De ahí los crematorios. Si había alguna fosa común, era porque los crematorios no daban abasto. Y los cuerpos se podrian amontonados por las esquinas
Para los judíos, lo de el trabajo libera no existía. No había cantera, ni fábrica... iban directos a la cámara de gas
Llegó la liberación, pero la mayoría no podía mostrar su alegría. Desnutridos, con tifus, tuberculosis, esqueléticos, sin fuerzas ni defensas Asaltamos la barraca de víveres de la SS
Después de la liberación, para escapar de las tropas aliadas, el ejército alemán se vestía y se mezclaba con los prisioneros a rayas. No podían huir de ninguna otra forma
La liberación trajo ilusión, pero también decepción. Estás exiliado de un país y tu mente siempre está en tu pueblo (recordaba mi Vinaròs rodeado por la muralla medieval, cuando volví ya no existía). Queríamos volver, pero no podíamos. En el campo había unas 24 nacionalidades distintas. Todos tuvieron delegaciones de su país que vinieron a recogerles, a nosotros nadie nos vino a buscar... Francia nos acogió como refugiados y apátridas
durante el exilio, tenias que rehacer tu vida en Francia. Hacer olvidar los malos años de juventud. Fui feliz en el país vecino durante 30años, pero la felicidad no era compartida con la família que tenia en Vinaròs
Avui dia em preocupa la xenòfobia i el racisme que hi ha, sembla com si tornessim enrera
JOSÉ EGEA PUJANTE
[Mauthausen]
Aljucer (Murcia), 27/01/1921
2005: Villamayor, Saragossa
Amb tot just un any, els seus pares emigren cap a Sitges (Garraf, Bcn), Catalunya es converteix en la seva terra dadopció.
érem set germans i vaig passar molta gana, i pràcticament mai vaig portar sabates
el 18 de Juliol del 1936 dia de l Alzamiento- era vora la platja de Sant Sebastià (Sitges) amb uns amics i vaig veure baixar uns mil Carabiniers (republicans) formats. -Ha començat la revolució!, ens van demanar que agaféssim sacs buits i els omplíssim amb sorra de la platja per fer trinxeres; tenia 15anys
el dia que en vaig fer 20, entrava a Mauthausen
vaig aprendre lo just dalemany per escapar de les garrotades
sempre que podia arreplegava menjar que donaven als cavalls
si sespatllava o trencava alguna cosa, ho entenien [els SS] com un sabotatge, aleshores el dia era terrible: garrotada va, garrotada ve
també menjàvem cols dissecades que posàvem en remull, i quatre patates bullides per dinar. Per sopar, un pa bimbo, amb un bocí de salami i margarina. Tot per a quatre, sis o vuit, depenent del dia
en una barraca hi havien tres-cents llits, amb unes mil persones
a la meva barraca no hi havia calefacció. Era igual que fos hivern o estiu. Estaves pendent si algú aprop teu es moria, per agafar-li la manta
per la misèria, i sobretot per poder menjar, la gent es tornava homosexual. I aleshores no els hi faltava de res dins el camp (més menjar, ben vestits, ..). A mi un cop em van dir Ve, que esta noche te espera fulano. I li vaig fer, butifarra!.
una de les pitjors coses q vaig veure durant els quatre anys al camp va ser, a varies dones alineades, amb una delles havia de donar a llum. Ho va fer, plorant i dreta. Quan el nadó va caure al terra, un SS el va trepitjar i després li va engegar dos tiros
una cosa bona durant els més de quatre anys al camp, va ser el dia que van canviar de barraca al meu pare: mentre compartíem la mateixa, veia com el pegaven, torturaven,.. no podia anar a socorrel, shaguessin comportat pitjor amb mi, em mossegava la llengua. Després del canvi de barraca, ja no el veia Va morir al camp
(sobre el comunisme soviètic)
un cop sorties de la U.R.S.S. en una brigada internacional a Espanya, o en un camp nazi- no podies tornar, et consideraven capitalista per haver estat treballant fora. Deien que el comunisme era igualtat per a tots, però no hi havia llibertat només per quatre!
qui va fer els primers camps dextermini no van ser els alemanys, sinó Lenin, pels anys 20
em va fer aguantar, la fe en la llibertat, que un dia seríem lliures i ells derrotats. Somiàvem desperts. Oblidar no es pot, perdonar sí
quan vam sortir del camp, estàvem desnutrits. Necessitàvem atenció mèdica i repòs. No vaig tornar a treballar, a França, fins al cap de dos anys, el 1947
sempre em va estranyar que la seu del partit comunista espanyol a Toulouse, estigués al costat de lambaixada espanyola (franquista). Per a mi que hi havia alguna connexió rara
no entenc avui dia varies coses que posin un monument als caiguts al camp de Mauthausen a Saragossa, i lendemà el destrueixin sense pietat encara no lhan reparat-, mentre a la Real Academia de Saragossa, encara hi ha una estàtua de Franco. Que desfili un membre de la División Azul el dia de las Fuerzas Armadas. Que la Falange, Fuerza Nueva, etc estiguin dins el PP i es considerin un partit polític democràtic, mentre són una dreta reaccionaria
Encara ara, ja vivint aquí a Villamayor, en va haver-hi un que em va dir fa poc despectivament ¡rojo!
Fa una setmana vaig rebre una carta de reconeixement als deportats de Mauthausen. La signaven tots els partits polítics espanyols al Govern amb lexcepció del PP , encara ara
ANTONI LOZANO BONAFONT
[Mauthausen i Gussen]
barri del Poblesec (Bcn), 1920
2005: barri de Gràcia (Bcn)
érem tres germans i tots tres vam anar a la guerra. Jo era el petit i menor dedat, 17anys, i la meva mare em va demanar que tornés. Al poc temps van cridar la meva quinta, encara no havíem fet els divuit, era la quinta del chupete. Vam anar a la Columna Durruti a Tàrrega, la cota 701 (franja de ponent),.. la Batalla de lEbre ens va ensorrar del tot. A més, ens fèiem la punyeta nosaltres mateixos, i així ens va anar..
a la II guerra mundial era prop de la Línia Maginot, fent trinxeres pels francesos
Els de lexèrcit alemany també eren dolentets però no tant com els de la SS
Hi havia un rètol que deia Arbeit macht frei (el treball et fa lliure), però dallí no sortia ningú bueno, sí, hi havia una forma descapar, sí amb el fum (pels crematoris)!
si treballaves, estaves salvat
al camp esmorzàvem un pot amb 1/4 de litre de cafè, bé més aviat era algo negre per dinar teníem un pot de conserva dun kg o sopa, un pa bimbo i 25gr de salsichón. Tot això ens ho havíem de partir entre quatre, a vegades més gent
ens canviaven de calçotets i camisa un cop al mes
tot era amargar la vida. Un cop ens van alliberar es va acabar el martiri
vaig tindre la sort de treballar, no a la cantera, sinó a la fàbrica Stayer dins el camp de Gussen-, que feia ventiladors per a la maquinària de lexèrcit nazi, perquè no es gelessin els motors en la invasió a Rússia
el meu germà Salvador (1910-1942) era boxejador, campió de Catalunya, i amateur a Espanya. Estàvem al mateix camp de concentració, ell tenia el canell malferit i no podia treballar. A la infermeria del camp no el van curar, i quan a algú no el podien guarir en poques setmanes li posaven una injecció de gasolina. Va morir a Mauthausen amb 32 anys
el primer dia aguantes, a partir del segon, ja vius amb el cor a la mà, encongit
el diumenge el teníem lliure, no fèiem gran cosa veure passar els muselmans (deportat en darrer grau de decadència). Els que estaven bé de salut (caps de barraca, presoners que es deixaven mantenir relacions homosexuals a canvi de menjar, etc) jugaven a futbol. Hi havien lligues entre països
quan vaig tornar a casa el 1947 en grau de prófugo acogido a indulto em vaig trobar el meu Poblesec natal molt canviat. Hi havia molts andalusos i murcians
un amic em va comentar un dia pel barri el Sancho (franquista) mhan dit que et vol denunciar (per roig)! Li vaig respondre -doncs que ho faci que ja estic acostumat a anar a la presó!
No crec en cap polític. Abans sí, però des que vaig entrar al camp el 1940, res. No he anat a votar mai
MARCEL·LI GARRIGA CRISTIÀ[Buchenwald]
Vilanova i la Geltrú (Bcn), 1916
2005: Vilanova i la Geltrú
lambaixador alemany va anar a demanar perdó a Gernika. Despanyol franquista, encara no nhi ha hagut cap que hagi demanat perdó..
la guerra civil ja estava perduda abans de començar
els nord-americans van muntar [període entre guerres] el feixisme a Alemanya i Itàlia per frenar el comunisme soviètic
als anys 30, els alemanys marxaven del seu país per la fam. Igual que ara marxen els magrebins o subsaharians. Perquè no marxessin i planificant el futur dAlemanya, els hi deien -voleu menjar? la majoria responia afirmativament, ara, shavien dafiliar al partit nazi de Hitler, i aleshores aconseguien un treball, era la contrapartida: fent canons, tancs, submarins,.. que sho quedava el govern alemany, preparant-se per entrar en guerra pocs anys després
la solidaritat de la gent del poble arreu del món [daquí les brigades internacionals] estava a favor de la República, però els governs europeus a favor de Franco.., qui també tenia el suport dels banquers espanyols
la pau era un preàmbul entre dues guerres
amb el so duna sirena a les 4 de la matinada ens llevaven al camp, ens feien formar a la plaça i passaven llista, unes tres o quatre hores. Érem uns vint-i-cinc mil, i shavia de quadrar. I al vespre, al plegar cap a les 7pm, un altre cop
tenia por de tornar a Espanya, però el meu germà estava ben situat i em va dir que no passaria res. Em va donar treball en un barco on ell nera el capità. Ara, havia danar amb peus de plom, vivia a la corda fluixa
a finals dels 40, un veí de Vilanova em va dir -encara ets viu? encara no than mort?
em vaig casar amb la que encara avui es la meva esposa. El seu pare era falangista, de Terrassa. Mai va saber que havia lluitat amb els rojos. I mai tampoc vam parlar de la guerra civil
Franco era un titella que va posar el capital nord-americà. Un cop va morir, els mateixos que lhavien col·locat van decidir que no es podia seguir amb una dictadura, ni tornar a una república. Com que encara hi havien molts monàrquics van posar un Rei, així tapaven la boca de lexèrcit i de lesglésia, que de cap manera volien una altra república
JOSEP SIMON MILL
[Mauthausen]
Olvan (Berguedà, Bcn), 15/09/1912
2005: Santpedor (Bages, Bcn)
el 1936 era president de la CNT a Olvan, i uns 2mesos abans del Alzamiento , em vaig casar amb la Maria. Durant la guerra vam tindre una filla, però no la vaig poder veure per primer cop fins 1953, quan la Pepita tenia 14anys
En Serrano-Suñer, gendre den Franco era ambaixador dEspanya a Alemanya, quan aquests li van preguntar què fer amb els espanyols(?), la resposta fou: feu-ne el que volgueu que aquesta gent no són pas espanyols, perquè els espanyols, són a Espanya. Van haver-hi desenes de milers despanyols morts als camps nazis
vaig estar 4anys, 3mesos i 11dies a Mauthausen. He escrit un llibre amb aquest titol
hi havien piles i piles de morts, el crematori podia estar 3 dies i 3 nits seguides sense parar. La flamarada que sortia de la xemeneia, il·luminava tot el camp per la nit
quan els homes ja no saguantaven drets, uns 10 o 20 o 30 anaven agafats amb els braços amb els altres per no caure, i els portaven a una barraca on jo feia de manobre en una càmara de gas del costat-. Entraven vius per la dreta i em deien Simon, ya nos veremos en el cielo!, però els hi responia: No tengais miedo, si sois recuperables os llevarán a otro campo, però deien Que Dios te escuche, Que tengas razón, Que así sea. La barraca era una mena dinfermeria, els hi injectaven benzina, i al cap de pocs minuts, els companys que havia vist entrar vius per la dreta, ja estaven morts per lesquerra llestos per portar-los amb vagonetes cap al crematori
els homes havien de patir abans de morir, els despullaven, i els deixaven amb un gos perquè els mosseguessin
un SS que es deia Weissmayer es va inventar un mètode dassassinar: una escletxa a la pared, des don disparaven pel darrera, al clatell del pres, mentre li deien que li estaven mesurant lalçada
el 21 o 22 de Juny del 1941, dia que els alemanys van invaïr Rússia, no paraven de cridar els de la SS Heil Hitler, avui Russia, demà Amèrica!
en el camp van crear un burdel, amb noies també presoneres, unes deu. Un dia vaig anar i em va tocar la no.3, es va començar a despullar mentre me la mirava i em va dir molt seca Ràpid!, i li vaig respondre: Què et penses, que sóc un gos!?!, li vaig donar cinquanta cèntims (dun marc alemany) i men vaig tornar cap a la barraca
després de lalliberament vaig anar cap a Paris, on hi vaig viure 50 anys. La Maria mespera a Olvan. Ens comunicàvem per carta. Lany 1949 vaig conèixer a lElisabeth a Paris i el 1960 mhi vaig casar. La Maria no em va acceptar mai el divorci que li demanava. El 1995, ja grans, lElisabeth i jo vam anar a viure a la residència de Santpedor, sem va morir al cap de set dies. La Maria encara viu, però visc sol a la residència, i cada diumenge baixo a casa de la meva filla Pepita a dinar
en aquest residència també hi ha làvia den Pep Guardiola. Fixat, tenim un pòster signat per ell!
JAUME ÁLVAREZ NAVARRO
[Mauthausen]
Barri de Gràcia, 25/03/1921
2005: Baix Guinardó (Bcn)
Quan va començar la guerra tenia 15anys i en feia dos que ja treballava com tota la família-, perquè el pare va morir al 34
em van ferir diversos cops, encara ara porto metralla a les caçoletes de les cames daquelles bombes dels nacionals em van portar en ambulància fins a Camprodon, febrer del 39. I la retirada em va enganxar encara a lhospital. Vaig haver de creuar la frontera amb pijama i crosses
Als camps de refugiats dArgeles-sur-leMer teníem de sostre el Firmamento!, i daigua, la de la platja
Quan Alemanya va declarar la guerra a França, la gendarmérie ens va donar a escollir: companyies de treball, legión o tornar a Espanya. Vaig triar la legión, el 11è regiment dinfanteria. Preferia estar envoltat de tios bragats que no pas amb novatos a les companyies de treball. Per la Línia Maginot, no passava ni una mosca. Quan més tard ens van agafar els alemanys, ens van dir, primen soldaten: molt bons soldats!
Vam arribar de cop unes 30.000 persones al camp després dun viatge infernal de tres dies en vagons com a animals, sense beure ni menjar, i fent-nos les necessitats a sobre sense gairebé poder respirar,..
Un cop entraves, havies de deixar els cullons fora (no es podia ser valent, no ho haguessis explicat)
Només arribar tesquilaven, no et deixaven ni un sol pèl al cos. Com una poma, i ens donaven un número, 4534 era el meu -sobretot fes memòria. Si el perds, perds (et deien sobre el número)
Vaig estar al comando de Stayer fent fonaments de la famosa fàbrica de proves de motors davions de caça alemanys. Vam arribar a treballar-hi unes 4.000 persones. Després es va anomenar Auto Union i avui hi ha lempresa de cotxes Audi
Carregant vagonetes i vagonetes de cadàvers per posar-los en una fosa comuna, vaig agafar el tifus. Era abril del 45. Em van portar a linfermeria, jo hagués volgut alliberar-me (morir ja), no podia més. El metge em va posar una injecció pensava que podria ser de benzina- però era per curar-me. El metge va dir si aguanta la injecció, es salvarà. Vaig estar uns dies inconscient. Em vaig despertar amb els trets dalegria per lalliberament, era el 5 de Maig (1945)
Des de principis dels anys50 que cobro una pensió per part del govern alemany, avui dia és duns 650 euros mensuals
A Espanya la veig malament el Zapatero és un zero a lesquerra. El PP busca petroli on hi ha sorra,..
EDMON GIMENO FONT
[Mauthausen]
Caseres, Terra Alta (Tarragona), 10/07/1923
2005: Caseres
Anava a lInstitut de Mòra dEbre, i estava de vacances, quan va començar la guerra civil -però 69 anys després no vol fer cap comentari-. Vivint al poble, no es pot dir res encara
Ara fa un any que la nova alcaldesa de CiU va fer un monument al costat de lesglésia a tots els fills de Caseres caiguts durant la Guerra Civil.
tenia 17anys quan em va detenir la policia francesa de Petain (afins al nazisme durant locupació). Però com que tenia ja barba i no pas papers per demostrar ledat, em van prendre per major dedat. I daquí va venir la deportació cap a Mauthausen
Durant lempresonament al camp, en un parell de cops vam poder enviar postkarten (postals) a la família. Hi havia el segell del Hitler, cinc línies per escriure-hi i després de tot una persona per passar la censura. Només podies dir coses com estoy bien, recuerdos a todos, nos vemos pronto i la signatura. Sí, alguna en van rebre a casa. Ah, portava el segell de KLM
Em vaig espavilar per entendre la ràdio que escoltaven els de la SS. Guardava un mapa petitet que havia arreplegat durant els viatges com a refugiat, presoner, deportat.. Per les ciutats alemanyes que deien per ràdio, les cares que posaven els nazis, i el mapa intuia com hi havien tropes aliades avançant per lOest i de russes per lEst. Retaguardia alemanya / vanguardia aliada. Pensava, i comunicava als companys, que el nazisme queia, per fi senfonsava
Vaig estar un temps vivint a França, a Perpignan amb la família, i estudiant a Montpellier. Cap al 1951, Espanya estava molt abatuda encara durava la posguerra-. França no, però, perquè tenia el plan Marshall. A les botigues hi havia varietats, a Espanya en canvi, tot shavia de comprar a granel
Segles i anys enrera, shavia estat vivint de lor que venia dAmèrica i a descansar!
Lajuda dels americans a canvi de les bases (Rota, Torrejón,..) i lobertura al turisme amb tot, guardant distàncies- van millorar nivell de vida a Espanya
La democratització i la europeització han estat bones per Espanya
Abans de la Guerra Civil es deia mis poderes son estos (y estos eren els poetes, intel·lectuals,..) I amb això no es va enlloc (tampoc cremant esglésies). La República va voler anar massa ràpid
RELACIÓN DE ALGUNOS TÉRMINOS USUALES EN LOS CAMPOS
ACHTUNG: Voz de atención que se daba cuando entraba o salía un SS de un local y a la que debían responder los deportados
APPELL: Orden de formación
APPELLPLATZ: Plaza en la que se llevaban a cabo las formaciones.
ARBEIT: Trabajo.
BUNKER: Cárcel dentro del campo. Lugar de los interrogatorios con las consecuentes torturas y asesinatos.
EFEKTENKAMMER: Almacén receptor de la ropa y objetos personales de cuantos deportados entraban en el campo.
HÄFTLING: Detenido.
KAPO: Detenido encargado de la vigilancia de trabajos en el propio campo o en kommandos exteriores. Reclutados en su mayoría entre los delincuentes de delito común, eran los auxiliares de los SS y los más crueles ejecutores de todo tipo de castigos. Por una ironía de los nazis, el concepto KAPO se derivaba de las palabras KAmarade y POlizei.
KOMMANDOFÜHRER: Jefe SS de un kommando.
KARTOFFELSCHÄLER: Kommando destinado a pelar patatas.
KONZENTRATIONSLAGER: Campo de concentración.
MUSELMANN: Deportado en el último grado de la decadencia.
¡MUTZEN AB! ¡MUTZEN AUF!: Orden de quitarse y ponerse el gorro respectivamente hasta conseguir la perfección.
NACHT UND NEBEL (N.N.): Noche y Niebla. Expresión utilizada por los nazis para definir la categoría de los deportados que tenían que morir sin dejar rastro. Definición que Heinrich Himmler hizo suya sacada de la ópera de Richard Wagner El oro del Rhin.
N.S.D.A.P.: National Sozialistiche Deutschland Arbeiterpartei. Partido Nacional Socialista Alemán del Trabajo
ORGANISIEREN: Expresión popular en Mauthausen. De hecho indicativo de robar. Consigna dada al colectivo español para sobrevivir.
¡RAUS!: ¡Fuera!
REVIER: Enfermería.
STALAG: Campo de prisioneros de guerra en los que se aplicaba la Convención de Ginebra. Lugar de estancia previo paso a Mauthausen de los españoles capturados en Francia.
STEINMETZ: Nombre de un kommando de trabajo. Cantero, trabajador de la piedra.
STRAFKOMPANIE: Compañía de castigo.
STUBENDIENST: Servicio de las barracas.
TOTENKOPFVERBÄNDEN: Unidades de la calavera. Voluntarios de la SS destinados a la vigilancia en los campos. Amos de la vida de los deportados.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
