"No som immigrants, som ciutadans del Vendrell i ens sentim discriminats"

“Cap partit ha volgut assumir el problema, tots l'han ignorat i encara està per resoldre”. Amb aquestes paraules en Redouane i en Mohamed, membres de l'Associació Cultural Àrab del Vendrell i Baix Penedès, expliquen els motius pels quals encara no hi ha una mesquita al Vendrell, situació que contrasta amb la d'altres municipis: “La gent se sent molt discriminada i ens pregunten perquè a Calafell sí i al Vendrell no, i no sabem què respondre”.

La comunitat magrebina és una realitat al Vendrell: l'any 2012 es trobaven empadronats en aquest municipi unes 2.600 persones de procedència àrab, que constitueix pràcticament un 45% del total de la ciutadania estrangera resident a la capital del Baix Penedès. I és que de fet, la presència d'aquesta comunitat es veu no només en les xifres sinó també en la seva activitat cultural: l'Associació Cultural Àrab no és un fet aïllat; també s'han creat les associacions Al Farabi, l'Associació Comunitat Musulmana i l'Associació Grup de dones Al-Manar, totes elles legalment constituïdes i inscrites al Registre d'Entitats de l'Ajuntament del Vendrell.

Tot i així, i a diferència d'altres municipis com Calafell en què el Redouane assenyala que “l'Ajuntament ha facilitat que els musulmans tinguin un lloc per resar i, fins i tot, se'ls hi ha donat ajuda econòmica”, el Vendrell no ha obert la porta a la possibilitat de tenir una mesquita al seu terme municipal, obligant als membres d'aquesta comunitat a buscar una solució provisional en una nau industrial del municipi veí de Santa Oliva.

L'espai però, és petit i insuficient (únicament hi caben al voltant de 200 persones) i presenta moltes deficiències en termes d'accessibilitat, enllumenat i comoditat que fan que tots aquells musulmans que vulguin practicar la seva religió ho hagin de fer de manera molt precària. “Els divendres no hi cabem i molta gent ha de resar fora”, asseguren amb preocupació. Tampoc reben cap ajuda, ni directament ni a través d'algunes de les associacions culturals: la mesquita es sustenta a través de les aportacions privades, que amb prou feines serveixen per cobrir el cost de lloguer i les despeses.

És per això que des de fa temps, les diferents associacions musulmanes del Vendrell han iniciat un procés de diàleg amb l'Ajuntament del Vendrell per tal d'aconseguir un emplaçament definitiu on poder-hi instal·lar el seu centre de culte i un espai cultural en el qual poder impartir classes d'àrab. Tot i així, expliquen que el camí no és fàcil i que malgrat que en els últims mesos hi ha més diàleg, “l'Ajuntament té por de Plataforma per Catalunya”, circumstància que dificulta trobar una solució idònia per ambdues parts.

Per això el sentiment de la comunitat musulmana del Vendrell és unànime: “No som immigrants, som ciutadans del Vendrell i com a tals, ens sentim discriminats”. I és que per ells, aquesta situació és clau per entendre el problema de cohesió que existeix al Vendrell: “A nosaltres ens agradaria fer jornades de portes obertes, que la gent conegui qui som i què fem, però en l'emplaçament actual això és impossible i l'Ajuntament no és que no col·labori amb nosaltres, sinó que ens planteja moltes dificultats”.

Tot i així, la comunitat es mostra esperançada que el procés actual per aconseguir una mesquita sigui el definitiu perquè com diuen: “El problema que està present al Vendrell és també culpa de l'Ajuntament i per tant, els principals perjudicats pel no constant són ells”.