Les dones pintores del XIX reunides en un llibre.

La doctora en història de l’art, Isabel Coll, recorda que quan era petita, a casa del seu avi, hi havia un oli de grans dimensions de la pintora catalana Lluïsa Vidal. Aquesta tela, que sempre l’havia fascinat, amagava al seu darrera, però, una preocupació evident: per què no apareixia el nom de Vidal en cap volum dedicat a la història de l’art del segle XIX? És a partir d’aquest moment que Isabel Coll inicia una tasca d’investigació per redescobrir i recuperar la contribució que han aportat al món de l’art les dones d’aquest país i, concretament, les del segle XIX.

Ara, gairebé 30 anys més tard, Coll ha vist com la seva tasca ha donat els seus fruïts en forma de llibre, un Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX que concentra una ingent tasca d’investigació i un exhaustiu treball de recerca. Coll ha seleccionat més de 900 dones pintores a partir de referències aparegudes a la premsa i en catàlegs d’exposicions individuals i col·lectives. L’autora explica que en aquest diccionari només ha inclòs les dones que van arribar a exposar “perquè en algun lloc o altre havia de tallar”. Coll ha descobert grans noms i obres que el temps ha deixat injustament arraconades “ja sigui perquè moltes d’elles van veure les seves carreres tallades, a causa del matrimoni, o bé perquè la dona, com a artista, estava totalment marginada”, reflexiona Isabel Coll.

Un cas paradigmàtic

L’autora del diccionari exemplifica, a partir d’una anècdota de la pintora Valentina Cusachs, la marginació que patien aquestes artistes al segle XIX. Cusachs era coneguda pels seus retrats “fins que uns aprofitats van borrar la seva signatura i la van substituir per la de Ramon Casas per poder-la subhastar i treure’n un rendiment econòmic”, explica Coll. Aquest exemple mostra de manera crua la marginació de la dona al segle XIX “no només en la vessant pictòrica sinó en la resta de manifestacions artístiques, perquè, en literatura, per exemple, a part de Víctor Català no hi ha ningú més?”, recorda l’autora que lamenta “la injustícia que la dona ha patit sempre en les enciclopèdies i volums dedicats a la història de l’art d’aquest país”.

Estils

Les dones pintores que ha seleccionat Coll per al seu diccionari estaven molt influenciades pels seus mestres i, fins i tot, en alguns casos, s’havien pogut desplaçar a París per perfeccionar el seu estil, ja sigui per les pròpies inquietuds o bé perquè gaudien d’una bona posició social i econòmica, com ara Laura Albèniz, filla del compositor Isaac. Reproduïen temàtiques de moviments tan diversos com l’impressionisme, el romanticisme, el neoclassicisme i, fins i tot, el noucentisme. Algunes d’elles, com Mercedes Arteaga, eren excel·lents dibuixants i destacaven, també, pels seus bodegons, retrats i paisatges. El Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX recull una breu biografia de cadascuna de les pintores així com algunes reproduccions de les seves obres més representatives.


Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà