La prostitució de Vilafranca redueix tarifes i amplia horaris per combatre la crisi

Vilafranca compta en l’actualitat amb una quinzena de pisos on s’exerceix la prostitució, tot un submón amb les seves rutines i particularitats a la capital de l’Alt Penedès, regentat en bona part per les populars madames, que s’hi dediquen per “supervivència” de la mateixa manera que altres noies que hi són presents per oferir el servei i que cada cert període de temps canvien d’ubicació.

De fet, diversos dels pisos existents a Vilafranca han estat oberts per dones que han decidit exercir pel seu propi compte després d’haver-s’hi dedicat prèviament en d’altres recintes a la mateixa vila. El fet de tenir una cartera de clients fidels és un dels motius principals que els ha permès fer aquest pas.

Com en tots els sectors, aquest tipus de servei també s’ha vist afectat per la crisi econòmica que fa un lustre que impera a la nostra societat. La pèrdua de poder adquisitiu dels clients és el principal factor. En aquest sentit hi tenen molt a veure les hores extres que es realitzaven a la feina i que sovint es cobraven en B: uns diners que podien variar i que en cas de gastar-se’ls no s’havien de justificar a la llar familiar ja que la xifra exacta cobrada no constava enlloc.

Tot plegat ha provocat que s’hagin hagut de reduir les tarifes: si anteriorment el servei mínim, en alguns casos, podia ser de mitja hora a raó de 40 euros; ara ha passat a 15 minuts a raó de 30 euros. La disponibilitat horària també ha variat: abans de la crisi podia haver-hi horaris específics, mentre que ara des de la direcció s’ha decidit tenir disponibilitat horària les 24 hores.

Seguint en aquesta línia les madames s’han trobat amb un increment de la competència: a falta de treball a la societat hi ha més dones que han decidit dedicar-se a la prostitució com a mode de subsistència, havent-hi així més pisos per escollir entre el decreixent nombre de clients.

En quan als consumidors, n’hi ha de totes les edats, però els més regulars, els que verdaderament sostenen el negoci, són homes d’edats compreses entre els 40 i els 70 anys, amb poder adquisitiu per assistir-hi un cop per setmana o, almenys, cada 15 dies. Aquest tipus de client acostuma a demandar el servei en horari diürn. Amb tot, a Vilafranca el prime time se situa els dissabtes al matí, coincidint amb dia de mercat.

També hi acudeixen homes més joves, però generalment de manera més intermitent i en horaris més nocturns, sobretot a les nits del cap de setmana.

El principal avantatge que ofereixen aquests pisos en relació, per exemple, als clubs que proliferen al llarg de la N-340, és el de la discreció. Primer de tot perquè estan adequats perquè un client no sigui vist per un altre client. En segon lloc perquè es troben en blocs de pisos completament normals i si algú et veu entrar-hi no identificarà el que hi vas a fer. En tercer lloc, seguint en aquesta línia, no és el mateix tenir el cotxe aparcat a Vilafranca, que qui el conegui pot pensar que serà per qualsevol altre motiu, que en un polígon amb la presència d’un club al costat.

En definitiva, tot un món integrat a la nostra societat que viu el seu dia a dia d’una manera discreta però ben present.