El Garraf, al capdavant de les comarques que més han crescut en població l'any 2015

La població resident a Catalunya ha augmentat en 23.578 habitants i s’ha situat en els 7.448.332 persones a 31 de desembre del 2015, segons les estimacions postcensals de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest increment representa un canvi de tendència després de tres anys de caigudes i és el resultat d’un creixement natural de 5.584 persones (resultant dels 70.450 naixements davant les 64.886 defuncions), d’un saldo migratori amb la resta de l’Estat de 5.103 persones i un saldo migratori amb l’estranger de 12.891 persones. La població ha crescut un 18 comarques, principalment a les més poblades, però ha caigut en les altres 23 i l’Aran, majoritàriament les de l’interior i de muntanya.

Així, en termes relatius, les comarques que més han augmentat la població han estat el Moianès, amb un 8,7 per mil; el Garraf, amb un 7,4 per mil, i el Vallès Occidental, amb un 6 per mil. Per contra, al Priorat ha caigut un 17,9 per mil, seguit del Pallars Jussà, amb un -13,8 per mil; i la Ribera d’Ebre, amb un -13,7 per mil.

El saldo migratori estimat amb l'estranger va ser el principal component del creixement de la població l'any 2015. El Barcelonès, amb un saldo d'11.245 persones, va destacar clarament entre un grup format per 22 comarques i l'Aran, on es va registrar un saldo migratori exterior de signe positiu. Entre les comarques amb saldo migratori amb l'estranger negatiu van destacar el Segrià (−634), la Selva (−242) i el Gironès (−105).

El creixement natural va ser positiu a Catalunya, però negatiu a més de la meitat de les comarques. Les comarques amb més creixement natural van ser el Vallès Occidental (2.522), el Baix Llobregat (1.723) i el Gironès (755). En canvi, el Barcelonès (−815), el Baix Ebre (−203) i el Berguedà (−199) són les comarques amb menys creixement natural.

L'any 2015 va continuar el procés d'envelliment de la població catalana, com a resultat de la combinació d'una baixa natalitat i una alta esperança de vida. L'envelliment de la població va presentar diferències importants en els àmbits territorials. Les Terres de l'Ebre (on hi havia 151,5 persones de 65 anys i més per cada 100 menors de 15 anys) i l'Alt Pirineu i Aran (on n'hi havia 143,7) eren els àmbits amb un major índex d'envelliment de Catalunya; en canvi, el Penedès i el Camp de Tarragona eren els àmbits amb menys envelliment (un 100,7 i un 98,7, respectivament).

Les estimacions postcensals de població tenen com a finalitat proporcionar una estimació estadística acurada dels efectius de població, quan no es disposa de dades censals, i continuar la sèrie temporal homogènia sobre l'evolució anual de la població de Catalunya i la seva distribució per sexe i edat. La referència temporal de les estimacions postcensals de població correspon a l'1 de juliol i al 31 de desembre. Les dades que ara es difonen substitueixen les dades avançades difoses fa uns mesos i n'amplien la desagregació territorial.

La disponibilitat de la distribució per edat i sexe de la població 2015 a partir de les estimacions postcensals permet obtenir les mesures clàssiques de l'estructura per edats i actualitzar els indicadors demogràfics d'estructura (envelliment de la població, relació nens per dones en edat fèrtil, edat mitjana de la població, etc).