Un personatge de llegenda

“L’objectiu d’aquest llibre és omplir un buit bibliogràfic; donar a conèixer l’esperit apassionat i el compromís de Joan Coromines amb Catalunya”. Així defineix el periodista Sergi Sol (Sant Pere de Ribes, 1971) el seu llibre titulat Una vida de llegenda (edicions 62), on al llarg de 380 pàgines s’incideix en aquells aspectes de contingut cívic i polític i en el caràcter d’un dels personatges clau de la cultura catalana. Amb aquesta obra, l’autor vol posar de manifest “l’estratègia perversa” d’una part dels polítics i la intel•lectualitat del país “que enalteix la figura de Coromines com a lingüista i filòleg a costa d’amagar la seva militància política i cultural”. Sergi Sol considera “inseparable el Joan Coromines home de lletres del patriota” perquè “no es pot entendre l’un sense l’altre”. Per això, Una vida de llegenda vol ser “aquell 50% que molts intenten amagar, ja sigui per por, arrogància o ignorància, o bé per estratègia calculada d’una intel•lectualitat carregada d’autoodi capaç d’esborrar les voluntats polítiques de les persones”.

Definit pel mateix autor de biografia novel•lada, Una vida de llegenda, que sortirà publicat a finals de novembre, es basa en la trajectòria humana de Coromines i, sobretot, en fets puntuals “on m’hi recreo”. És el cas de la seva implicació en el complot de Garraf de 1925, un intent d’atemptat fallit contra el dictador Primo de Rivera i Alfons XIII. Una altra aspecte destacat és la insurrecció de Prats de Molló, on Joan Coromines “participa activament just després de tornar de l’exili, acampat als Pirineus i esperant la primera columna de guerrillers per afegir-s’hi”.

Fonts i anècdotes

Sergi Sol ha donat veu a diferents personatges de l’univers Coromines, com ara la seva germana Júlia i el secretari, Carles Duarte. Les aportacions dels filòlegs Joan Solà i Antoni Maria Badia i Margarit i la documentació de la Fundació Coromines completen una obra que conté incomptables opinions de reconeguts personatges de l’estament polític, social i cultural català del segle XX, com Josep Pla, Joan Fuster, Pi Sunyer, Batista Roca, Lluís Companys, Francesc de Borja Moll, Pompeu Fabra i Francesc Macià, entre molts d’altres.
Amb tot, l’aportació de Júlia Coromines ha estat fonamental perquè “dóna una idea exacta del personatge”. Un clar exemple és la següent història explicada per Sergi Sol: “Coromines va rebutjar formar part de la Real Academia Española o ser condecorat amb la creu de Alfonso X el Sabio. No volia rebre reconeixements d’Espanya, però una vegada, l’any 1989, i contra tot pronòstic, en va acceptar un, de premi. Era el Premio Nacional de las letras españolas concedit per l’escriptor i llavors ministre de Cultura Jorge Semprún”. Sol reconeix que “en la polèmica hi va intervenir tothom, i és que Coromines va dir que acceptava el premi perquè necessitava diners per acabar la seva obra, però no va anar a cap cerimònia i a sobre va fer un escrit on denunciava la política d’aniquilació de la cultura catalana practicada per Espanya”.

Un altre anècdota que l’autor considera representativa del caràcter de Coromines va succeir el 1978, quan la Universitat de la Sorbona el nomena Doctor Honoris Causa, conjuntament amb l’escriptor Jorge Luis Borges. Quan Coromines s’assabenta “no vol anar-hi” perquè “acusa Borges de connivència amb el franquisme”. Júlia Corominas explica al llibre que “va caldre tota la família per convèncer-lo que s’equivocava”. Al final va cedir, i Borges reconeixia en privat a la germana de l’homenatjat que “el diccionari etimològic de la llengua castellana de Coromines era el seu llibre de capçalera de feia anys”.

En definitiva, una actitud i un temperament que Sergi Sol defineix de “català de pedra picada” que “només tenia un Déu, el seu pare, Pere Coromines”. De fet, els homenatges o recordatoris al seu progenitor van ser l’únic motiu de Coromines per abandonar per unes hores la casa de Pineda de Mar on es va recloure els darrers anys de la seva vida per deixar enllestida la revisió de l’Onomasticon Cataloniae. Per Sol, un home excepcional que pocs països poden presumir de tenir “i que aquí, com és costum, oblidem”.




Una vida abocada al país i al treball

Resumir la vida i obra de qui va ser fill de l’escriptor i polític Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux és una tasca pràcticament impossible. Joan Coromines (1905-1997) és una figura indiscutible que ha aportat a la cultura catalana una descomunal obra que inclou, entre d’altres, els nou volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l’Onomasticon Cataloniae, que recull més de 400.000 topònims. El profund coneixement del català, castellà, occità així com de la romanística, la lingüística indoeuropea i aràbiga el van convertir en un referent de la lingüística romànica. Professor a la Universitat de Cuyo i de Chicago, va rebre les màximes distincions honorífiques, com la Medalla d’Or de la Generalitat i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

(Article publicat al diari AVUI el 21 de novembre de 2005)