El CF Vilanova millora el joc, però no passa de l'empat in extremis amb el Vista Alegre

Bon partit de futbol el disputat entre el CF Vilanova i el Vista Alegre aquest diumenge a la tarda a l'estadi dels Alumnes Obrers. Joc vibrant i intens en un partit que va acabar amb empat a 3. El Vista Alegre va demostrar el perquè molts consideren que té una de les millors plantilles de la lliga.

El Vilanova va començar fred, amb moltes dificultats per fer-se amb la possessió de la pilota. Però el debutant Blas Segarra, als deu minuts de joc, va inaugurar el marcador amb una rematada de cap molt precisa que va entrar per l'únic lloc on el porter Planagumà no podia arribar. La pilota venia penjada des de l'esquerra per Eloi i el flamant fitxatge del Vilanova començava amb molt bon peu l'aventura vilanovina. Demostrant molta potència de salt, Blas va superar clarament els dos centrals i, de costat, amb un toc suau, va batre el porter visitant

El gol va donar ales als de Dani Casado, que van començar a trobar-se molt més còmodes i a generar joc col·lectiu. Si al principi el perill el posaven els visitants, ara la major part del perill arribava de part dels davanters blaus. Però quan millor ho feia el Vilanova, va arribar l'empat a un. Un empat precedit d'unes mans claríssimes de Johnny, que el mateix jugador va admetre disculpant-se a la grada. Costa d'imaginar que l'àrbitre no les hagués vist. En el cas de no ser voluntàries, igualment s'haurien hagut de sancionar perquè el davanter va treure profit de la situació. Per cert, l'empat va ser un golàs.

Pels volts de la mitja hora de joc, el porter visitant es va lesionar fortuïtament després de xocar amb un company. Planagumà va haver de ser substituït per Dani.

Malgrat el contratemps, el Vilanova va seguir la dinàmica de joc, arribant al descans amb taules al marcador però sensacions prometedores. Ara calia demostrar que l'equip aspira a fer un bon partit, no només a estones.

A la represa Eloi va acaronar el 2 a 1 amb un xut desviat espectacularment per Dani, que va treure una mà providencial, la pilota va tocar al pal i, tot seguit, el perill es va esvair. El Vilanova seguia buscant-ho amb valentia, però el gol no arribava. I al minut 65, tot just després de l'entrada del vilanoví Pujante per part de l'equip de Castelldefels, arribava una gerra d'aigua freda en forma de gol visitant. Un mal refús defensiu en curt de Raventós el va aprofitar altre cop Johnny per avançar el Vista Alegre 1 a 2. Ni per joc ni per la il·legalitat del primer gol no era just, però era el marcador que valia. Per endavant quedaven 25 minuts.

El Vista Alegre jugava amb calma i sense córrer riscos al darrere, neutralitzant bé els pocs atacs d'un Vilanova que no ho feia malament, però faltava una mica de punch i ja no buscava porta com abans. Nico va evitar amb una molt bona intervenció una canonada de Padilla que hauria pogut sentenciar.

A manca de setze minuts pel final, Johnny no va poder contenir un altre cop la mà, duent ja una groga, va veure la segona i va deixar els seus amb deu homes.

Al minut 75, un defensa del Vista Alegre va fer mans durant el servei d'un córner a favor del Vilanova. El col·legiat no tenia el dia a l'hora de veure mans (altre cop clares), però aquest cop l'assistent sí que ho va veure i li ho va comunicar. Valldosera, amb sang freda, va transformar un penal que Dani va tocar i quasi desviar. Hi havia una mica més de deu minuts per endavant i el Vilanova jugava amb un més. Calia anar a buscar els tres punts.

Amb el Vilanova bolcat a l'atac, Nito va evitar amb els peus un xut de Moreno a boca de canó, que va rebre sol una passada de Kevin que havia sortit molt ràpid a la contra. Era gairebé impossible d'aturar, però Nito va estar providencial.

Padilla havia avisat tres vegades de la perillositat del seu xut de llarga distància. Però el Vilanova no va aprendre la lliçó i li va deixar espai per clavar una canodada per l'escaire. 2 a 3.

Amb tot això, a la tribuna, l'exsecretari tècnic Juanma Murlà, ara entrenador de l'Olivella (segon equip del Vilanova) es va encarar amb Xavi Aranyó, que presumiblement feia estona que l'increpava. Una tangana lamentable que hauria acabat amb violència física si no hagués aparegut gent a separar. Vergonya aliena del tot innecessària.

Però l'important era al camp. I Adri Alonso va marcar l'empat a 3 al primer minut del descompte, amb un bon xut al pal curt. Ara el perill era a les dues àrees i Nito salvava la derrota per enèsima vegada. Al final, un 3 a 3 que al Vilanova li serveix de ben poc. En tot cas, vist el joc, el Vilanova no mereixia perdre.

Fitxa del partit.