Victoria del CNBV en un partit amb final difícil

CNB Vilanova 89 – BM Viladecans B 73

Segon partit de la temporada en el que rebíem de nou un rival conegut de la temporada anterior. Aquest cop però els precedents no eren vàlids, ja que l’equip de Viladecans era ple de cares noves. Per part vilanovina debutaven en Lluís Guillaumes i en Bernat Burcet, que s’havien perdut el primer partit a pista del MVP Cervelló.

Amb la consigna clara de sortir cent per cent concentrats, Javi, Lluís, Carlos, Burcet i Collados, eren els escollits per iniciar el primer quart. Desprès d’uns tres primers minuts d’intercanvi de cistelles, on els de Viladecans volien deixar clar que venien a competir, va arribar un autèntic allau de joc groc (per mi, el millor quart dels darrers tres anys). Joc fluït, defensa intensa i un encert espectacular. Guillaumes i Javi feien córrer l’equip, dirigint amb gran criteri l’atac vilanoví, on va destacar un inspiradíssim Burcet, amb 12 punts en aquest quart ,i Carlos que no es quedava lluny amb 9. Si sumem la superioritat de Collados a les dues pintures s’explica el 36-14 amb el que finalitzaven els primers deu minuts. Espectacular.

Arribaven les primeres rotacions i el nivell no baixava, fet clau pels partits que vindran. Navarro, en un gran estat de forma, Sugri importantíssim com els darrers tres anys, Nil sumant en cada acció, Mateo aportant jugui del que jugui, Alex aconseguint serenor i Aleix creixent dia a dia, en definitiva, un equip amb majúscules. Els de Viladecans no trobaven resposta i es veien superats un cop i un altre. Resultat a la mitja part 57-29.

Però tot va canviar a la segona part. És sabuda la dificultat que ens provoca la defensa zonal, i la falta de tensió que ens envaeix quan veiem el partit sentenciat. Si hi afegim la millora ofensiva dels visitants i la seva voluntat de no decaure malgrat la diferència al marcador, tenim com a resultat dos quarts totalment diferents al que s’havia vist fins aleshores. Intercanvi de cistelles durant tot el tercer quart, que no deixa augmentar l’avantatge, 80-49.

El darrer quart per oblidar, el que ens fa forts es va diluir, cadascú fent la guerra per la seva banda, poca defensa i un parcial demolidor que gairebé ens obliga a demanar l’hora (9-21). Més pendents de lluites que no ens porten enlloc, de voler sumar més del que puc sumar i de posar per davant l’individual al col·lectiu. Els jugadors no es van saber sobreposar a la situació i l’entrenador no va saber transmetre el que havíem de fer. TOTS hem de millorar. Una llàstima acabar amb aquestes sensacions després dels primers vint minuts, que insisteixo van ser per emmarcar.

No hi ha treva, diumenge a dos quarts d’una visitem el Joventut Castelldefels, rival que la temporada passada ens va guanyar un partit que ens hauria donat l’ascens.