Darrerament hem parlat molt de la restauració. Però bàsicament de terrasses i mesures de seguretat. Potser ja va essent hora de parlar de la restauració pròpiament dita
Un cop més es fa evident, i necessari, obrir un plànol i veure les línies que hi trobem dibuixades. Les fronteres són línies dibuixades en un plànol, línies que a vegades no tenen sentit
Qui mana a les províncies? Barcelona PSC- JxCat, Tarragona. ERC i JxCat, Lleida ERC i Jxcat i Girona JxCatt i ERC. Veiem que quan es tracta d’aprofitar la divisió provincial –tocar poder i calers per repartir, ben repartit, eh- ningú hi fa fàstics
En la impecable traducció de Dolors Udina, Quid Pro Quo acaba de publicar la darrera obra que va escriure amb un gran esforç de la voluntat, ja que va morir per causa de l’ELA
La classe política s’ho ha de plantejar, i la ciutadania (societat civil), a través de iniciatives populars, fer-ho arribar
Sóc un maleït retrògrad defensor dels tres mesos de vacances escolars, de l’avorriment i de l’autogestió de la vida, del descobriment casual i de la bretolada
Anar a buscar ajudes a una o altra administració potser un suplici per moltes persones que ja tindran prou feina per atendre les necessitats immediates del dia a dia i adaptar-se a la nova normativa
Permeteu-me que em posi biòleg i que, emulant modestament Sòcrates, recuperi el seu mític “Només sé que no sé res”, convertint-lo en un més ajustat “Només sé que saben poca cosa”. Els científics, naturalment
Interessant novel·la de Lucca Andrea que es desenvolupa en un dels paisatges més emblemàtics i alhora més esquerps de centreeuropa com és el de les muntanyes Dolomites, muntanyes de referència i símbols de la regió del Tirol
El ministeri ha acceptat la proposta de la Generalitat que deixa la vegueria del Penedès en dos estadis diferents: l'Anoia, l'Alt Penedès, el Garraf i Cunit es queden a la fase 0 i el Baix Penedès entra a la nova fase
A hores d’ara ja sabem que, per l’Administració, la vegueria Penedès és una pedra a la sabata. La que hem aconseguit amb tant d’esforç, des de baix, no ens servirà de res sinó ens organitzem i generem nosaltres el Model
Aquest darrers dies la geografia ha tornat a estar a l’última, concretament a Catalunya ha revifat amb força, i gràcies a twitter, l’etern debat territorial a Catalunya, inacabat i tampoc mai afrontat, amb profunditat, per cap Govern, pujolià, tripartit, sobiranista, independentista...cap
La Gent Gran, com a col·lectiu, hauria de tenir “una única finestra” on poder resoldre les seves situacions de dependència de l’administració, que l’administració s’apropés a ells
S'ha format els professionals a distància en l'ús de la nova eina tecnològica
Ara el podem llegir en la magnífica i enginyosa traducció de Marcel Riera. Publicat per Labreu, el recull s’acompanya d’unes suggerents i saleroses il·lustracions de Nú Miret
Em sembla que si alguna cosa hem (re)descobert aquets dies són balcons i finestres. Tot un món a partir d’ara
No em veig en cor de jutjar un col·lectiu tan ampli, però del que sí que n’estic segur és que el departament de propaganda de l’exèrcit ha fet més feina que no el de producció
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local