-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 27-06-2015 10:00
Coberta de 'Los últimos de nuestros padres'. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Jöel Dicker va triomfar amb la novel·la La verdad sobre el caso Harry Queberts, però abans ja havia escrit aquesta Los Últimos dias de nuestros padres que de manera novel·lada ens explica el naixement dels Special Operations Executives (SOE) durant els inicis de la segona guerra mundial i Anglaterra veu la necessitat de la creació d’un cos d’elit que serveix per seguir la guerra a la França ocupada quan els exèrcits francès i anglès han estat derrotats.
És una novel·la on es narra el canvi en la vida de diversos joves que són reclutats per constituir els primers grups del SOE i com alguns van donar les seves vides per la causa dels aliats, no sense dubtes del seu pas cap a l’acció, ni sense por, ni sense en alguns moments voler desertar de tot.
És també una bona història de com les persones poden arribar a envilir-se com a persones en situacions d’una gran tensió o estar permanentment envoltats d’horrors, morts, perills i destrucció.
La presa de consciència de que les situació extremes podem clarament canviar la mentalitat i les maneres de fer i pensar de les persones.
Jöel Dicker és nascut a Suïssa. Ha escrit una mitja dotzena de novel·les malgrat nomes n’ha publicat dues. Va arribar aquí primer La verdad sobre el caso Harry Queberts i ara s’ha publicat aquest Los ultimos días de nuestros padres que és la primera que va escriure i va aconseguir a l’any 2010 el premi dels escriptors de Ginebra, l’èxit de guardons premis i reconeixement general va ser però quan va publicar La verdad sobre el caso Harry Queberts a l’any 2013 que va obtenir el Goncourt del Lycéens, el Gran premi de la Novel·la Francesa, i a Espanya ha guanyat el premi dels lectors del diari El País i el de la revista Què Leer. Cal dir que aquesta segona novel·la s’ha consolidat com un fenomen literari que ha obtingut el reconeixement de la crítica internacional.
Ara també a la seva primera novel·la, potser seguint l’estela de l’èxit de la segona també està obtenint un nivell de reconeixement de crítica i de lectura prou interessants.
L’acció comença quan les autoritats angleses en plena retirada de les seves forces a Europa a l’any 1940 decideixen que cal actuar per capgirar l’evolució de la guerra a base d’atacar els alemanys en la seva reraguarda i de possibilitar el sabotatge en els llocs on els alemanys estan en permanent tensió i creen una unitat per seguir fent la guerra secreta i en alguns moments bruta per ajudar a la resistència francesa i també per fixar els propis objectius de l’exèrcit aliat.
Un seguit de joves, la majoria d’ells amb alguna relació per via familiar amb França són reclutats en diversos ambients per formar els diferents grups del SOE. Això mateix es va fer amb els joves i persones de les diverses nacionalitats i que fugint dels alemanys estan refugiats a Anglaterra, es tracta de trobar persones que puguin passar desapercebuts en els seus territoris, col·laborar amb la resistència d’aquells països o bé actuar directament. Entre aquets joves hi trobem a un jove francès que decideix marxar del Paris ocupat i deixar amb gran dolor al seu pare, aquets dolor i sensació d’abandonar el pare tindrà en el relat una importància cabdal. Paul- Emile, s’uneix a la resistència i al SOE, conegut amb el nom de Palo, compateix el dur entrenament amb altres joves. Entrenament selectiu i mot complicat. No sols es tracta de físicament ser capaç de tenir una llarga resistència sinó també de conèixer els diversos sistema de guerra, armament, transmissions, tècniques de sabotatges.. en fi preparar-los per mantenir la tensió entre les forces alemanyes i tenir alguns èxits que serveixen de manera propagandística pels anglesos per mantenir la moral de victòria que proclamava constantment Wiston Curchill mentre s’infligia una certa desmoralització als ocupants alemanys .
Es forma un grup heterogeni però que a la llarga esperonats pels fets i les vivències acaben esdevenint un grup gairebé familiar i amb uns lligams emocionals molt forts. La situació de perill i de viure permanentment en precari els uneix i trava els llaços afectius fins l’extrem de sentir-se entre ells vinculats per vincles gairebé vitals i familiars com es demostrà en la narració. Tot l’horror de la guerra, com cal fer el cor fort i sobreviure a les tragèdies que també es produeixen i com l’atzar pot llençar per la borda el treball fet amb tota la bona disposició i la més pensada preparació. Com un amor incomprès por degenerar en una autèntica destrucció d’una feina ben feta, com la delació o la tria final pot també esdevenir un conflicte íntim. La història d’amor entre el Palo i la Laura, una companya del SOE, és també el motor que ajudarà a que la resta del grup es cohesioni i a conjurar-se per recordar el seus companys un cop tot plegat hagi acabat.
El sentiment de l’amor filial que porta a comprometre’s més del que caldria i en aquets sentit sorprèn la figura, trasbalsada i superada pel fets, de l’inspector del serveis alemanys de l’Abwer que descobreix la xarxa de Palo i la seva posterior actuació. La contradicció personificada fruit de les actuacions a que porta la situació de guerra i enfrontaments.
La novel·la ens porta fins el darrer moment de l’alliberament de França i les actuacions del supervivents el SOE que ja se senten triomfadors amb poca satisfacció i han de passar comptes amb els mateixos i amb la història del grup.
La lectura va augmentant d’interès a mesura que es van succeint els fets i vas coneixent els personatges, les seves reaccions, la seva manera d’actuar, les diverses personalitats que es complementen i donen una particular visió de la guerra i de com cada un d’ells se la pren o com els afecta anímicament .
La por com motor d’accions i reaccions, l’amistat per damunt de tot, el sentir-se part d’un col·lectiu estrany en el que predomina els sentiment del nosaltres per damunt del jo.
Novel·la prou interessant amb una trama força correcte i amb uns personatges que generen empatia i que esdevenen elements d’un engranatge necessari per la supervivència en moments durs i claus de la història.
Los últimos de nuestros padres
Jöel Dicker
Editorial Alfaguara
Barcelona 2014
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!