Vegueria: els darrers tràmits

En el darrer Ple del Parlament de Catalunya abans de les vacances d’estiu i per la via d’urgència es va aprovar la modificació de la llei de Vegueries de l’any 2010 per poder-hi encabir de la nova vegueria del Penedès en el marc de l’ordenació territorial de Catalunya.

Aquesta proposta té un ampli suport parlamentari ja que dels 135 diputats 99 hi estan a favor ((JxSí, la CUP, CSQP i el PSC). El primer tràmit que era la votació de les esmenes a la totalitat presentades pel PP i per C’s va ser superat i ara caldrà entrar en el debat concret sobre la vegueria. Fins a final d’aquest setembre es poden proposar compareixences per eixamplar els coneixements i arguments a favor i en contra i fins el 3 d’octubre hi ha possibilitats de presentar-hi esmenes.

A partir d’aquí hi haurà els debats parlamentaris corresponents i és possible que abans d‘acabar l‘any, si no hi ha sorpreses, es pugui acabar aprovant la constitució de la Vegueria del Penedès.

Després la seva estructuració política i administrativa ja són figues d’un altre paner, si tenim en compte que bona part de la llei aprovada al 2010 està per desplegar i segueixen existint Províncies, comarques i diputacions provincials....

No es parteix de zero ja que s’està redactant un pla territorial i alhora caldrà també que la Generalitat nomeni un delegat territorial i comenci a  instal·lar els corresponents serveis descentralitzat de les conselleries.

La proposta de vegueria ha sigut i cal que segueixi essent sempre en positiu i mai contra res ni ningú. I en aquest sentit creiem que es pot estructurar en el nostre cas una vegueria al Penedès equilibrada i també forta, sense que calgui competir, al contrari, col·laborar i adequar les estratègies de la zona metropolitana a la nostra necessitat i aportar també a la regió metropolitana la nostra capacitat de crear elements generadors de potencials aliances estratègiques de territoris com han existit al llarg del temps

El Penedès té avui una massa crítica suficient per tenir els serveis necessaris, adequats i amb la qualitat necessària per cohesionar les nostres ciutats sense que generin desequilibris respecte amb altres territoris. El Penedès podria situar-se com a quarta vegueria per nombre d’habitants i, per tant, amb un nivell òptim en els estàndards de relació entre població i qualitat i proximitat del serveis i de l’acció de la governança sobre el territori. Sense voler entrar en retòriques inútils podríem qualificar el nostre territori com un territori amb dimensió humana, per les distàncies, per la diversitat, per les potencialitats i per la relació entre ciutadania i serveis. Tot gestionat des d’una proximitat assumible i des d’una participació activa de la ciutadania. Crec però que això és molt millorable ara per ara. El debat sobre el Pla Territorial es mou en aquets moments en els  àmbits institucionals i tècnics com correspon, però hi hauria d’haver un debat molt més ampli i molt més acostat a la ciutadania. De res servirà tenir una vegueria si la ciutadania no percep un canvi de paradigma en la presa de  decisions o bé restarà indiferents davant les decisions que es van prenent a nivell de planificació. Naixerà una nova estructura de caire polític-administratiu però s’hauria  de fer possible que a l’hora de crear-la ho féssim amb una nova formulació participativa i de debat ciutadà. Que la tant invocada participació activa de la ciutadania esdevingui una realitat més enllà de grans proclames i titulars. Creant una nova estructura també s’hauria de crear una nova manera de formular-la.

Les potencialitat de la nova vegueria són prou evidents com per formular un territori actiu i amb capacitat de generar i distribuir riquesa.

Existeix una diversificació econòmica –afectada en alguns sectors per la crisi- que és un actiu, hi ha un equilibri entre els sectors productius i ara el que cal és qualificar-los. La possibilitat de que el marc productiu sigui també diversificat és compatible amb la possibilitat de la preservació dels valors econòmics vinculats a l’agricultura i la conservació així mateix del paisatge com un notable valor de potencial turístic i, per tant,de de dinamització econòmica.

Tenim un pòsit cultural forjat durant molts anys envejable i un excel·lent marc patrimonial que posat en valor pot esdevenir un potencial econòmic notable d’acord amb els actuals postulats de vincular la cultura i el creixement econòmic. Cal treballar globalment, d’actuar en xarxa i complementàriament. No hi ha dubte que els corrents culturals són cada cop més universals, però tot i així, és també la cultura l’element clau de la cohesió d’un territori, entenen la cultural com un marc de referència, com un marc en el que es dipositen, idees, propostes, sentiments, pertinença... Al Penedès la tradició cultural està fortament arrelada a la ciutadania. És doncs un actiu no només per activar l’economia sinó com elements de cohesió, d’inserció de la ciutadania en un marc referencial de territori.

Caldria potenciar les infraestructures que posant-les, prioritàriament, al servei del propi territori i no només de pas o servitud poden ajudar al desenvolupament i contribuir a l’equilibri interterritorial. És evident que sempre serem un territori de pas. Així és la història, però d’aquesta situació cal treure’n les millors les millors possibilitats en els nostres territoris, validant-les i potenciant-les al servei de nostre àmbit físic i donant-les-hi el valor d’actiu territorial.

La creació de la Vegueria del Penedès, més enllà de la incerteses que sempre hi ha en allò que neix de nou pot aixecar grans oportunitats. Dependrà de tothom que aquestes oportunitats es concretin positivament. El territori és també una manera de viure de pensar i de posicionar-se al país, i l’opció de la Vegueria del Penedès és la que pot cohesionar més a la nostra ciutadania i potenciar millor les possibilitats col·lectives en tots els àmbits de la comunitat.

Això serà així si la ciutadania fa seva la proposta i per això creiem que cal eixamplar els marcs del debat del que volem per la vegueria i molta més informació del que s’està planificant des de les institucions a la ciutadania.