Probablement, la paraula Currículum conté ja en ella mateixa el sentit, el valor i les raons de ser d’aquesta mostra expositiva de les obres de l’artista penedesenc Eduard Amigó Cuscó. D’una banda, el caràcter pròpiament curricular de l’exposició en la qual es mostra el treball de l’artista durant la trajectòria que va des dels anys vuitanta fins a l’actualitat; i de l’altra, la mateixa definició de Currículum que determina les pretensions d’aquesta exposició com una carta de presentació en què l’artista exposa les seves habilitats, la seva experiència i la seva formació com a visat d’entrada al circuit artístic. En aquest sentit, l’exposició vol evidenciar aquesta condició curricular i no retrospectiva. La retrospectiva és reservada a aquells artistes que gaudeixen d’una trajectòria reconeguda i prestigiosa i que és objecte d’homenatge i estudi. Per contra, el Currículum és la presentació que el mateix artista fa de la seva obra, des de l’extraradi del sistema artístic contemporani, per presentar-se al públic i a la crítica.

Tanmateix, l’Eduard Amigó és un artista que voluntàriament ha escollit crear i difondre’s lluny de l’entramat artístic i treballar al marge de les formes i tendències oficialitzades per la crítica i les institucions. L’estudi, el taller, el carrer i la terra són els seus espais i la font de recursos naturals i intel·lectuals on ha germinat la seva obra. El seu més gran espai expositiu: el magatzem i les golfes. Per aquest motiu, hem volgut convertir la Sala dels Trinitaris en un espai més pròxim a l’estudi, al taller, i mantenir el format de presentació de les peces que l’artista utilitza a l’hora de guardar-les i conservar-les. Una varietat de suports que, tot i configurar-se com l’acabat de la peça, són inevitablement un element constituent de la mateixa obra.

D’altra banda, però, s’ha construït un discurs teòric al voltant de tota l’obra per justificar la selecció de les peces, la seva disposició i la conseqüent relació entre elles que supera les fronteres curriculars i es basa en l’elecció dels temes, els procediments i els materials amb els quals treballa l’artista. En aquest sentit, la recopilació i l’estudi del material emmagatzemat durant anys ofereix unes facilitats que rares vegades ens són donades. Eduard Amigó ha cuidat meticulosament la seva obra. En el seu cas no han estat els murs blancs i impol·luts de l’art els que han vetllat per la seva conservació i catalogació, sinó que ha estat el mateix artista qui ha mimat el conjunt de la seva obra entre les parets arrebossades del seu estudi, les carpetes brutes de pols i les memòries d’arxiu dels discs durs. Obrint les portes del magatzem i la memòria se’ns ha aparegut tot una obra absolutament diversificada en materials, processos artístics i imatges, però connectada per una mirada i una intenció personal i fidel a ella mateixa, que mai es repeteix sinó que constantment experimenta i s’intensifica.

El treball i els mètodes creatius de l’artista han estat la premissa per ordenar el conjunt d’una obra que, d’altra banda, no es pot explicar sense l’impuls creatiu. Un impuls/necessitat que ha esdevingut un recurs de resistència social i de realització personal, concebent la pràctica creativa individualista com un dels pocs espais habitats on, segons l’artista, “la persona es pot desentendre de les crosses socials”. La creació artística ha estat per Eduard Amigó un mena de trinxera de resistència individual que és alhora el refugi i el front d’una obra que ens confronta, en paraules seves, “davant d’un naufragi a bastament anunciat”. El retrat urbà, paisatgístic i domèstic dels espais que capta són els vestigis d’una deriva individual però també col·lectiva on no hi ha cap voluntat de redempció sinó una intenció, sempre molt lligada als processos artístics i als materials emprats, de dignificar i reconciliar-nos amb un naufragi que esdevé consubstancial en tot procés creatiu. Sense la consciència d’un naufragi no pot existir la voluntat sincera d’emergir i, en conseqüència, l’obra artística d’Eduard Amigó Cuscó.

                                                                     
Eduard Amigó Cuscó (Sant Cugat Sesgarrigues, 22 de maig 1961).

Formació:
Des de 2012 fins al 2014, estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona.
2012 Graduat en Tècnic Superior en Arts aplicades al Mur. Escola Massana. Barcelona.  Amb Menció Especial.

Premis:
Primer Premi Cava Nadal. Any 2013, Vilafranca del Penedès.

Exposicions col·lectives:
 
2013 FIRART, Vilafranca del Penedès.       
2012 FIRART, Vilafranca del Penedès.
2011 FIRART, Vilafranca del Penedès        
2010 FIRART, Vilafranca del Penedès
2009 FIRART, Vilafranca del Penedès
2001 FIRART, (Serigrafia). Vilafranca del Penedès

2012 Seleccionat VI Biennal “Obra sobre paper”. Sant Pere de Riudebitlles.       
2008 Seleccionat V Biennal “Obra sobre paper”. Sant Pere de Riudebitlles.
2006 Seleccionat IV Biennal “Obra sobre paper”. Sant Pere de Riudebitlles.
2002 Seleccionat II Biennal “Obra sobre paper”. Sant Pere de Riudebitlles.

Exposicions individuals:

2001 “Expofusió” fotografia i serigrafia,  Galeria ASACO,  Vilanova i la Geltrú.
2001  Fotografies, Llibreria L’Odissea, Vilafranca del Penedès.

Durant aquest anys he realitzat diverses mostres en locals:

2009,2004:  Fotografies. Locals municipals, Sant Cugat Sesgarrigues.
2007, 2004, 1999: Fotografies i Serigrafia. Cafè El Forat del Pany,   Vilafranca del Penedès.
2002, Fotografies amb Assumpta Andrés, Centre Cívic Sant Julià,  Vilafranca del Penedès.2001, Fotografies i Serigrafia, Centre Cívic Sant Pau d’Ordal.
1999, Serigrafia, Casal Okupat, Vilafranca del Penedès.
1986, “POPSESIÓN” amb Jordi Tort, Bar Marlene, Vilafranca del Penedès.


Reportatges fotogràfics:

2006 Fotografies per llibre “Sant Cugat Sesgarrigues de prop”. Ed: Aldana,  ilafranca del Penedès.
2000 Reportatge fotogràfic promoció obra “SET”, NATS NUS Dansa,  Barcelona.
2000 Reportatge fotogràfic inauguració Galeria SICART, Vilafranca del Penedès.