La taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.” tractarà sobre la situació històrica de com les dones hem esdevingut bruixes, de com es va viure aquesta situació al Penedès i també a Altafulla, i de com aquest jou s’ha tractat i es tracta literàriament.

A l’Edat Mitjana, moltes dones s’ocupaven de recollir les herbes per fer tisanes, infusions, cataplasmes i altres remeis, que ajudaven al benestar dels familiars i de les persones del seu entorn. Els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Les dones guaridores feien , sense pretendre-ho, la competència als metges. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats va prendre força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.