També escoltarem obra organística i obra vocal d’Elisabeth Jacquet de la Guerre, compositora francesa del barroc tardà, que va escriure nombroses cantates, moltes d'elles de temes bíblics, per a soprano i baix continu, idònies per a ser acompanyades amb un instrument de les característiques de l'orgue del Vendrell, per la seva època de construcció i riquesa de registres. I coneixerem l'anglesa Elizabeth Turner, clavecinista, organista i pedagoga, que ens ha deixat llibres didàctics, on les seves obres són anomenades «Lesson» i «Song» i enumerades a mode de lliçons d’aprenentatge.

Casualment, aquestes tres Elisabets que coincideixen amb el nom, i de tres països europeus diferents: Itàlia, França i Anglaterra, són autores destacades, però n’hi ha moltes més; per tant, són tan sols un exemple de les nombroses creadores del barroc que han estat silenciades pel fet de ser dones i que, gràcies a la recerca de les fonts històriques i a la investigació historiogràfica i musicològica dels darrers anys, podem reproduir les seves obres.

La part barroca del concert serà introduïda amb una obra per a orgue sol del català Anselm Viola, que fou destacat organista, primer deixeble i després mestre de l’Escolania de Montserrat del seu temps. I com a compositora barroca instrumental s’ha triat una fuga per a orgue de la francesa Hélène de Montgeroulte.

La segona part del concert serà dedicada a la música de casa nostra, amb una representació d’autores i autors catalans dels segles XIX i XX. Descobrirem la barcelonina Lluïsa Casagemas i el lleidatà Ramon Currià, un redescobert compositor del qual encara hi ha molta obra per descobrir.

He volgut incloure una peça del mestre Agustí Cohí i Grau, nascut al Vendrell, i ben estimat i respectat pel municipi. I us explicaré el meu lligam amb la seva sarsuela «El timbaler del Bruc», que vaig cantar al Gran Teatre La Faràndula de Sabadell, precisament l’any que va morir el compositor, el 2012. No he interpretat mai abans aquesta obra amb orgue, però de ben segur que en Guillaume Lawless sabrà reproduir-ne els efectes orquestrals.

I, per finalitzar, he triat una delicada cançó d’un dels meus compositors preferits, Joan Lamote de Grignon, que considero font d’estudi i d’inspiració dels compositors que el van succeir. Precisament s’ha presentat aquesta mateixa setmana, el dia 7 de novembre de 2024 a la Biblioteca de Catalunya, una nova edició de cançons datades de l’any 1900, sobre les quals que he tingut el goig de participar amb la revisió i la proposta editorial.

Pensem que amb l’Orgue del Vendrell, tota aquesta tria de música catalana quedarà ben acolorida per un magnífic instrument que té molts recursos expressius.

L’entrada és amb taquilla inversa i també es podrà veure el concert en directe per la Televisió el Vendrell.