A continuació els citem unes paraules que ens han fet arribar els mateixos artistes en què expliquen que podrem escoltar al concert:

La recuperació del repertori antic és sempre un repte per a musicòlegs, intèrprets i programadors: les fonts existents, criteris d'edició, qualitat de la música, desconeixement del so original...

Molts dubtes que només desapareixen quan tot sona alhora i ens mirem els músics amb cara de satisfacció. Aquest és el cas de Joan Pau Pujol, autor molt prolífic i mestre respectat que fou de la catedral de Tarragona, Saragossa i Barcelona.
La seva obra només es conserva manuscrita i no aconseguí, pels motius que fos, publicar-la enlloc, fet que, potser, li hagués donat una projecció i difusió molt més acurades, qui sap... Trobem música de Pujol en més de 40 fonts diferents d'arreu de Catalunya, però també a les Balears, València, Madrid o Segòvia, per esmentar-ne algunes.

Tanmateix, no tenim encara cap estudi detallat de les seves obres, en gran part religioses i en llatí, des que Higini Anglès va recuperar algunes de les seves obres de la Biblioteca de Catalunya, ara fa gairebé 100 anys. La missa que presentem aquí és, creiem, el primer cop que sonarà en més de 200 anys. També presentem un Salm, Laudate Dominum, que obre el concert, i dos motets per a la Setmana Santa.

L'estil de Pujol, a mig camí entre el Renaixement i l'incipient estil barroc importat d'Itàlia, és exquisit, refinat i, molt sovint, extravertit, com sentirem a la missa de vuitè to, composada per a vuit veus, en dos cors iguals, i acompanyada per l'orgue positiu. La música flueix d'un cor a l'altre en forma de respostes a l'estil dels cori spezzati venecians, però alhora trobem moment de recolliment i contrapunt amb clara influència de l'obra de Palestrina, que fou un compositor molt copiat a casa nostra, i present en molts arxius catalans.

Hem volgut completar el concert amb algunes obres d'altres compositors, ara sí, molt més coneguts, com T. L. de Victoria o el mateixi Palestrina, tot veient com aquests tractaven els mateixos textos que Pujol d'una manera completament diferent.