EL SIRVIENTE
Joseph Losey - 1963. EUA - 115 min
Sinopsis
Al seu retorn a la capital anglesa, Tony, un membre jove i distingit de l’aristocràcia, decideix comprar una residència. En no disposar de temps per a ocupar-se de les tasques quotidianes de la llar, Tony contracta a Hugo Barrett, un servent tan sols uns anys més gran que ell amb un impecable expedient al servei d’algunes de les cases més reputades de Londres. A banda de complir amb la seva escomesa feina de servent, comença a remodelar i decorar la casa davant del consentiment de Tony, qui a més accedeix a la petició d’Hugo per a que la seva presumpta germana Vera s’encarregui de les tasques pròpies d’una criada. Aquest fet provoca que Tony senti progressivament una atracció per Vera en perjudici de la seva xicota Susan, que recela des del primer moment de la generositat i dels bons modals d’Hugo, posat que el considera en realitat un individu sense escrúpols i una influència negativa per al seu estimat.
Quan el nord-americà Joseph Losey, exiliat per motius polítics a Anglaterra des dels anys 50, es va unir amb el dramaturg anglès Harold Pinter per a que escrigués els guions de les seves pel·lícules, ambdós es van fer molt famosos, i ‘El servent’ (‘The servant’) va ser la primera cinta que els va donar a conèixer junts. L’obra va tenir força èxit, per com era de perversa i cruel, i a Monterrey (Mèxic) la seva estrena va molestar i inquietar a molts espectadors. Les raons eren ben òbvies, posat que el film tractava sobre el món dels dominants, o sigui els amos o caps, i els dominats, o sigui els criats, la servitud, que a la cinta de Losey van tenir a dos intèrprets excepcionals que van ser Dirk Bogarde i la molt atractiva actriu Sarah Miles, mentre que els seus patrons eren l’aristòcrata ros James Fox i la seva xicota Wendy Craig. Les relacions entre ells van donar lloc a un cinema sobre la lluita de classes i el cas de crueltat, molt subtilment aplicada, que fins a l’actualitat segueix sent força subversiu. Arrel d’aquesta cinta, Dick Bogarde va esdevenir un dels actors favorits de Losey i, juntament amb Harold Pinter, van seguir fent un cinema molt intel·lectual sobre l’eterna complexitat de la relacions dels éssers humans.
