La suerte dormida
-
Sinopsis
Amparo és una dona de trenta i tants anys que viu amb son pare, José, vidu, d'uns seixanta. És llicenciada en dret, carrera que no exerceix perquè treballa com a administrativa en una grisa oficina de serveis per a petites i mitjanes empreses. És vídua des de fa tres anys, quan va perdre el seu marit i fill en un accident de trànsit. Ella conduïa el cotxe familiar. Després de la mort de la seva família, Amparo es va negar a tornar a trepitjar el domicili familiar, que roman tancat fins avui, i les lletres del qual continua pagant. Es construeix per tant una ficció: abandona el seu treball d'advocada penalista en un bufet per prendre un ocupació de vuit a tres sense responsabilitats, una ficció en què, de la mateixa manera que és possible decidir tot allò que a un li passa, també és possible deixar de decidir, que la vida et passi sense afectar-te. Entrampada econòmicament i emocional amb un passat que no vol reconèixer i del que tampoc no vol fugir, només eliminar, Amparo viu una vida solitària i rutinària al costat de son pare. Se sent culpable perquè pensa que les coses de la vida depenen del que un decideixi.
