Localitzen al Montmell el llagost del Penedès, en perill d'extinció

Agents rurals del Baix Penedès han aconseguit trobar un exemplar de femella adulta del llagost pedra del romaní Acinipe eulaliae, a la serra del Montmell, després d’una recerca de més de 3 anys.

Aquest llagost va ser citat, per primera vegada a la història, a la localitat de la Joncosa del Montmell (Baix Penedès) l’any 1934, i des de llavors no s’hi havia tornat a trobar. De fet, no va ser fins al 2009 que aquest ortòpter, de la família dels Pamphagidae, va ser descrit per l’especialista Josep M. Olmo, del Departament d’Agricultura, que el va trobar en una localitat de l´Anoia. Posteriorment es va localitzar també a l’Alt Penedès. La distribució mundial de l’espècie, per tant, es circumscriu a les comarques de l’Anoia i l’Alt i el Baix Penedès.

Des que es va localitzar per primer cop el 1934 fins ara, són menys de 10 els individus d’aquesta espècie que s’han trobat i és la setena vegada que es localitza el llagost pedra del romaní. Aquesta troballa confirmaria, una vegada més, la importància dels valors naturals de la serra del Montmell, en bona part inclosa dins l’Espai d’Interès Natural el Montmell - Marmellar i a la Xarxa Natura 2000.

El llagost pedra del romaní pertany al gènere Acinipe, és de mida mitjana o gran i té la particularitat de ser àpter, és a dir, que no té ales o bé no les té suficientment desenvolupades per volar. El llagost pedra del romaní, com es desprèn del seu nom, es troba als llocs poblats per brolles de romaní madures i assolellades. El gènere Acinipe es distribueix pel nord d’Àfrica, la península Itàlica i la península Ibèrica i engloba unes 28 espècies. A la península Ibèrica, s’hi poden trobar una dotzena d’espècies aproximadament, mentre que a Catalunya només trobem Acinipe eulaliae.

La seva reduïda distribució mundial, escassetat i  costums discrets explicarien la seva raresa i en justifiquen la inclusió en el futur llistat d’espècies d’invertebrats a protegir de Catalunya. Actualment està catalogada com a espècie “en perill d’extinció” a la proposta del catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.