El 5 de juny, el planeta commemora el Dia Mundial del Medi Ambient, una jornada per promoure la preservació del medi ambient, enguany dedicada a la restauració de la terra, la desertificació i la resiliència a la sequera. Una problemàtica global amb un impacte especial sobre la conca mediterrània, que pateix des de fa anys una escassetat hídrica estructural.

Segons la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació, gairebé la meitat de la població mundial resideix en zones “degradades”, és a dir, zones que pateixen desertificació. Des de l’any 2000, els episodis de sequera han augmentat un 29 % a escala global, i, si no es prenen mesures urgents, les sequeres podrien arribar a afectar més de tres quartes parts de la població mundial el 2050.

Catalunya també està afectada per aquest escenari. Les estimacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveuen que, l’any 2050, el canvi climàtic reduirà un 22 % la disponibilitat de recursos hídrics al litoral català. De fet, en les darreres dues dècades Catalunya ja ha patit un total de cinc episodis de sequera, dos dels quals (2007-2008 i l’actual 2021-2024) d’especialment intensos.

En aquest escenari, i per assegurar l’abastament d’aquest recurs essencial al conjunt de la població, cal transformar el model de gestió del cicle integral de l’aigua, per tal d’ampliar les fonts d’aprovisionament. I, amb aquest compromís, es fa necessari mobilitzar recursos i voluntats per activar una resposta conjunta davant d’aquest desafiament.

Aigua regenerada, una solució circular

En l’esforç col·lectiu per actuar davant del canvi climàtic, i davant del repte de la desertificació i la sequera, Agbar fa una aposta estratègica per impulsar l’aigua regenerada com a solució sostenible i circular, amb l’objectiu d’afrontar la situació d’escassetat hídrica estructural al nostre país. Un recurs necessari per a diversos usos, com l’agricultura, la indústria i les activitats urbanes, amb una petjada de carboni que és la meitat de la que genera l’aigua dessalinitzada i una despesa energètica tres vegades inferior a la de la dessalinització.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, el 25 % de l’aigua que es consumeix des de fa més d’un any ja és aigua regenerada. Això s’aconsegueix gràcies a l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) del Baix Llobregat, que el 2023 ha regenerat pràcticament 58 hectòmetres cúbics d’aigua.

Tanmateix, fora de l’àmbit metropolità l’aigua regenerada representa encara un recurs alternatiu poc explorat. Existeixen plataformes experimentals de reutilització de l’aigua, com la que s’està desenvolupant a la depuradora de Mataró, que és fruit de la col·laboració publicoprivada. Un projecte impulsat pel Consell Comarcal del Maresme i per l’ACA que està operat per CETAQUA, el centre tecnològic d’Agbar, en col·laboració amb SIMMAR. Aquesta iniciativa persegueix demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró.

Al Camp de Tarragona, concretament a la depuradora de Cambrils, COMAIGUA impulsa el projecte LIFE REMAR, amb l’objectiu de demostrar la viabilitat de la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp amb aigües residuals, mitjançant una tecnologia de recàrrega d’aqüífers gestionats amb barreres reactives. Existeixen altres iniciatives, en altres punts de les conques internes de Catalunya, en l’àmbit de l’aigua regenerada que permeten ser optimistes en relació amb el protagonisme que aquest recurs alternatiu ha pres arran d’aquest darrer episodi de sequera. No només les ciutats demanen aigua regenerada: també ho fan els agricultors i els diversos sectors industrials.

Tècnic treballant a la Plataforma Experimental de Reutilització d'Aigua a la depuradora de Mataró

Reduir la petjada ecològica de les infraestructures

A més de regenerar l’aigua per reutilitzar-la, un altre eix fonamental d’Agbar consisteix a naturalitzar les instal·lacions i minimitzar-ne la petjada ecològica per transformar-les en infraestructures verdes. La generació d’energia verda, la valorització dels residus i la millora de la qualitat de l’aire són algunes de les línies d’actuació que es recolzen en la innovació i la digitalització per accelerar la transformació ecològica i contribuir, així, a protegir el planeta.

En aquest sentit, el 2023 Agbar va generar a Catalunya 11,8 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, mitjançant la cogeneració amb biogàs de les depuradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques. Aquesta energia produïda i autoconsumida ha portat el 2023 a deixar d’emetre 3068 tones de CO₂ d’energia no consumida de la xarxa de distribució elèctrica.

Durant el 2023 s’han posat en marxa 13 noves instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, amb una potència total de 1389 kW i que generaran 1,7 milions de kWh/any; i una nova instal·lació de cogeneració energètica amb biogàs de depuradora d’aigües residuals, de 235 kW de potència i una producció estimada de 2,3 milions de kWh/any.

Aquestes instal·lacions se sumen a les 53 instal·lacions d’energies renovables que ja gestionava Agbar fins a finals del 2022, i que fan possible un potencial màxim de generació d’energia verda de fins a 19 milions de kWh/any. L’estratègia de reducció de la petjada de carboni implica, també, la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota, que el 2024 ha assolit la xifra de 168 vehicles elèctrics.

En definitiva, la innovació, la capacitat tecnològica i la col·laboració amb tots els grups de relació són determinants per fer front als desafiaments del canvi climàtic, garantir l’abastament d’aigua a la població i contribuir, dia rere dia, a un futur més sostenible per a les persones i el planeta.