En el 2017 ja vaig escriure un article " The transformation industry 4.0: The beginning of a new economic age” on comentava els canvis profunds que estan en curs i que es produiran en els pròxims anys, inclosa la destrucció d'ocupació de feines de baix nivell productiu.

L'altre dia, quan començava el col·legi, em comentava una mare que els nens es queixen que els posen massa deures en el col·legi, i no tenen temps de jugar (l'informe SEPA  ja ens diu com està el nostre nivell educatiu). D'altra banda, vaig tenir una Head-hunter buscant un/a júnior amb experiència, la seva resposta a l'oferta va ser la següent: el nivell econòmic de l'oferta és atractiu però sinó ofereixes teletreball, d'un mínim de 3 dies, ningú voldrà l'oferta (em va dir que tenia 8 ofertes iguals i no en cobria cap), ella tenia raó. La meva reflexió és la següent: “què fan els  joves en la seva millor edat de feina (sense càrregues familiars) treballant en pijama a casa a les 8 del matí?. Tot el contrari a USA, i  és que les tecnològiques americanes (sí, les tecnològiques) han reculat obligant el personal a anar presencialment a l'empresa degut a la baixa productivitat i coordinació. En canvi, al nostre estimat Ajuntament (Vilanova i la Geltrú) diuen que no trobes a ningú els divendres, i que fins i tot hi ha un treballador/a  que  treballa des de Galícia totes les setmanes; increïble no?. L’Ajuntament, que amb un conveni de 37,5h jornada + més dies assumptes propis + 30 minuts esmorzar + teletreball divendres + altres …. etc, la realitat és que treballen 30 hores setmanals reals si arriba? I el seu nivell salarial en cap cas el té el sector privat (extrapolat l’import a 40 hores/setmanals). Després ens queixem: carrers bruts,  permisos per a obres majors amb durada de més d'un any, manca de policia al carrers i recursos administratius, naturalment amb més de 6 mesos de durada per resolució. Clar que falta personal, una Administració amb 30 hores de treball real, amb una reducció d'un 25% de la càrrega laboral respecte el sector privat; això és assumible?

La reducció de jornada 37,5 hores setmanals, al final, generarà un sotrac en la indústria (pymes), el comerç i sobretot en l'hostaleria. Sincerament, no sé si l’Estat, els polítics/as, les empreses i la força laboral és conscient d'aquesta revolució que "ja" està en marxa, i que la cultura del NO treball que s'està fomentant a Europa no és la cultura en USA i Àsia, ja no podrem competir (ja s'ha vist ara en el sector automoció elèctric).

Enguany vaig estar a Vietnam, i sempre que visito un país em fixo molt en els seus costums (no solament tradicionals, sinó laborals, condicions empresarials, etc...). Arrel de tot això, em va sorprendre que un país tan gran com Espanya, i amb 120 mill. de persones, no hi hagués ningú demanant al carrer. La resposta del guia va ser taxativa: "ningú li donaria diners". A Vietnam si tens cames i braços "has de treballar", i si no tens cames i braços "hi han cooperatives socials" on aquests col·lectius també han de treballar. Sobretot em va impressionar la seva resposta en l’afirmació “han de treballar”. No existeixen residències d'avis, i la dona, tot i les tradicions, té un pes molt important en l'economia; però tots mosseguen per treballar pensant que estan fent col·lectivament un país millor (Espanya anys 60-70), prometo que ho estan aconseguint.

Europa, i en particular l’Espanya d’avui, té 2,5 milions d'aturats. Part d'ells tots sabem que són ficticis, i dic ficticis perquè en un país amb aquesta xifra la violència al carrer seria insostenible, i principalment perquè amb una demanda de més de 250.000 llocs de treball pendents de cobrir costa molt de creure que sigui real. Per tant, la realitat d'aquesta enorme i preocupant xifra sigui possiblement molt diferent. Calculo que aproximadament entre 1-1,5 milions viuen en l'economia submergida i cobrant subsidis de diferent índole; altres subsisteixen amb la Renda Garantida i l’Ingrés Mínim Vital, rendes d'inserció, etc. Suposant que hi hagi uns 500.000 aturats en trànsit, a la cerca d’un altre treball, anys sabàtics, o de conveniència. També s’hauria d’analitzar per què totes aquestes xifres mostren un alt grau de percentatge d'atur juvenil.
Per tant, el nostre mercat laboral està altament contaminat per unes estadístiques esbiaixades totalment fora de la realitat, que mostren que Papa Estat fomenta la cultura de “la pagueta” i el gruix de les pensions no contributives del país en el llarg termini (treballadors en l'economia submergida + ajudes) que en aquest moment ja s'acosten al 8% d'uns 450.000 pensionistes a l'any i que suposen la barbaritat de gairebé 15.000 mil milions d'euros/any,  drenant els drets dels quals sí han fet un veritable esforç col·lectiu i personal (i de sacrifici durant molts anys), que són els treballadors actius que veuen ara, després de l'esforç de tota una vida, rebaixades les seves expectatives de pensions futures per a compensar (solidàriament o forçosament, segons es miri) al col·lectiu que va decidir viure al dia (o que un dia van creuar les nostres fronteres) amb treballs en "en negre" i complementat amb ajudes. En USA, en canvi on l’individu té llibertat d’escollir tot (sí, és veritat), vaig veure cambrers treballant amb més de 65 anys. Tot plegat  molt diferent, no?

De “pagueta en pagueta” (com en el joc de l'oca, perdonin l'expressió, per no posar-me a plorar), això ja suposa la barbaritat més del 42% del total pressupost a Espanya i gairebé el 11,5% del PIB, i en els pròxims 25 anys les xifres fan por. No voldria ser polític a l’Espanya en aquest moment, l'hecatombe social i sociosanitària serà històrica amb el Baby Boom, i crec humilment que ja és impossible de reconduir. Els pedaços de “els governs de diferent signe”, amb esquerdes més grans que les del Titànic, passaran factura en els pròxims anys. Vull explicar-lis que Keynes no va pensar l'estat del benestar per a una economia oberta, on en el millor dels casos rebem entre 50.000 i 100.000 persones a l'any, i en un sistema on hi ha llibertat de moviments de capitals, empreses i patrimonis (que comencen a fugir cap altres destinacions fiscals...Andorra esta més plena que Madrid).

Doncs a tot això, amb una economia poc competitiva laboralment (estem en el lloc 40 de 67), i que en comptes d'escometre grans reformes (sobretot en la despesa pública) la resposta per a arreglar tots els nostres problemes del país de la súper-ministra (el comentari no és sexista, també hauria dit súper-ministre) és rebaixar la força de treball en un 6,25% en les empreses “de patilla” per a augmentar, perdó disminuir, la nostra competitivitat laboral. Però no importa, la nostra indústria de xips d'última generació, programari de 1r nivell, tecnologia de fissió nuclear i sobretot les nostres reserves de petroli ens donen suficient marge de maniobra al nostre pressupost amb superàvit. Com diu Sánchez (aquest sí, el súper-president), que fins i tot carregant-nos als 34 rics (pringats) que han comprat un Lamborghini en aquest 2024, baixarem el dèficit públic i podrem tenir més autobusos. També cancel·lant les Golden visat dels 14.500 “millonetis”, que en els últims 10 anys s'han carregat (ells sols) el nostre mercat d'arrendament al país, i així podrem arreglar el dèficit d'habitatge. Per posar un petit exemple, Dubai  va emetre en el 2023 un total de 158.000 vises daurades (34 crec que ja venen d'Espanya), visats de llarga durada, de fins a 10 anys, que s'atorguen a persones de diverses categories, com a estudiants destacats (sembla que “ninis” no volen) i inversors immobiliaris, entre d’altres. Realment curiós respecte les decisions preses a Espanya. Nosaltres fem el contrari, formem el jovent i després l’exportem a d’altres destins, i als rics els expulsem (aquests que tenen la capacitat de generar riquesa i inversió) d’un veritable infern fiscal per pagar busos i també prebendes.

Moltes vegades pregunto als meus clients argentins i veneçolans, com és possible que països tan rics, amb personal altament format, sent líders en producció agrícola, petroliera, gas, minerals etc..., hagin acabat finalment com dos països fallits? La resposta, diuen, és òbvia, la classe política no va cometre reformes de calat amb una visió de futur, la seva única estratègia va ser viure bé, la “puntada cap endavant” i vendre el país (us adoneu d’alguna semblança?).

No senyors/es, les 37,5 hores i mitja setmanals generaran finalment atur i ajustos en diversos sectors, sectors com l'hostaleria (no res, l’11,6 del PIB i 1,5 mill de treballadors), la neteja, la seguretat i altres amb baix valor productiu ajustaran plantilles “per a sobreviure”, senyors/es polítics, no hi ha personal “actiu” que tingui incentius per a treballar en aquests sectors per a nodrir aquesta disminució del 6,5% horaris. Com la cobrirem si ja tenim 250.000 ofertes de feina sense cobrir amb 2,5 milions d’aturats?

El passat 9 de setembre, Mario Draghi (aquest senyor Italià que va salvar l'euro) va presentar un informe a la Comissió Europea, per a dir-los que Europa (Espanya) necessita que es facin reformes de gran importància i començar novament a reindustrialitzar-nos, fomentar una economia de proximitat i menys reguladora, que està expulsant a les nostres pròpies empreses fora de l’UE (Ferrovial, per exemple?). O posem barreres (aranzels), prioritzem el sector primari, o no podrem competir amb Àsia ni USA. Les democràcies liberals amb Polítics/es amb governs febles no cometran cap reforma de gran envergadura, ni planificaran l'Espanya, no d'aquí a les pròximes eleccions, sinó la d'aquí a 20 anys quan la despesa en pensions “sigui insostenible”. Per tant, és igual el color del govern, el signe, o l’idioma (català o castellà), la proclama és la de sempre, “puntada cap endavant”. Ara l'important és implementar la jornada de 37,5 hores setmanals, però no baixar el dèficit i el deute de l'Estat (105,3% del PIB); això no és prioritari, això no ens resta competitivitat?. Tenir 8-9 unitats administratives de Gestió pública, 4900 Ajuntaments per sota dels 1000 habitants, això no ens resta competitivitat? O tenir un representant del Govern de la Generalitat per Vegueria a menys de 40km Barcelona és una despesa lògica, això no ens resta competitivitat? O Treure i tornar posar rondes en una ciutat, això no ens resta competitivitat?

Ens prenen com ciutadans idiotes,  ja sé que aquest article caurà en un sac foradat (o em titllaran d'alarmista, o d'alguna cosa pitjor), continuarà el cafè per a tots, les prebendes de un sector públic privilegiat laboralment i sobredimensionat, un sistema educatiu ultra proteccionista amb un nivell educatiu baix sense esforç personal, i una societat anestesiada amb “paguetes” que no fomenta els valors, de l’esforç i el sacrifici col·lectiu. Tot això és la conseqüència del baix nivell productiu de la nostra força laboral. El pitjor de tot això, la sensació de la caguerada contínua, i el que és més important, sense projecte  de futur a llarg termini. Sé que continuarem com sempre: Puntada cap endavant, i l’any que ve més fuetades cap a la classe mitjana (els 34 ja hauran marxat), per això ja tenim l’AEAT/ATC.