Sabies que 4.200 milions de persones no disposen de serveis de sanejament gestionats de forma segura? Prendre consciència d’aquest fet és l’objectiu del Dia Mundial del Sanejament, impulsat per Nacions Unides des de l’any 2013, que se celebra el 19 de novembre. Davant la crisi sanitària, humanitària i climàtica que això suposa, l’organització fa una crida a l’acció per garantir un sanejament adient per a tothom.

Per aquest motiu, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el full de ruta para assolir un món més igualitari i just, recullen en el seu sisè punt el compromís d’aconseguir el 2030 aigua neta i sanejament per a tota la població mundial. La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la importància vital d’ambdós serveis per prevenir i contenir les malalties infeccioses. Les aliances publicoprivades (punt 17 dels ODS) són bàsiques per universalitzar-los.

Aquest any, Nacions Unides posa el focus en el sanejament sostenible i el canvi climàtic. Però, com pot un vàter ajudar a combatre l’emergència climàtica? Quan imaginem els efectes del canvi climàtic, pensem en el desgel dels casquets polars o en la desertització de grans extensions de sòl abans cultivable. Però, gairebé mai pensem en les conseqüències en la nostra vida quotidiana. El canvi climàtic, tanmateix, constitueix també una amenaça per a un element bàsic a totes les llars: el vàter.

El sistema de sanejament, basat en la disponibilitat d’aigua i en la innovació que van suposar en el seu moment el sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs comú, va suposar un avenç bàsic per a la salubritat pública i va accelerar el procés d’urbanització lligat al desenvolupament industrial. Ara, en un moment crític a causa de la crisi sanitària, aquest salvavides en la lluita contra la transmissió de malalties no està garantit perquè és vulnerable davant la violència dels episodis climàtics.

Les inundacions, les sequeres i  l’augment del nivell del mar poden malmetre qualsevol part d’un sistema públic de sanejament –les canonades, els tancs o les plantes de tractament— i provocar abocaments d’aigües residuals. Això pot generar una emergència de salut pública, així com deteriorar el medi ambient. Per aquest motiu, és urgent enfortir els sistemes de sanejament, especialment a les grans ciutats, perquè resisteixin els episodis meteorològics extrems i siguin sostenibles.

El repte d’evacuar cada cop més aigua

SOREA i les seves filials tracten, anualment, 132,6 hm3 d’aigua a les estacions depuradores d’aigües residuals. Per això, apliquen els principis bàsics de l’economia circular (reutilització dels recursos) en el sanejament, així com la política de zero residus i l’autosuficiència energètica. La prioritat és tractar les aigües residuals per tornar-les al medi en bones condicions i amb la qualitat que exigeix la Directiva UE 21/271 i les normatives locals.

El nou repte davant del canvi climàtic és aconseguir que les poblacions evacuïn amb el menor impacte ecològic un flux d’aigua (aigües residuals i pluvials) cada cop major. La solució passa per la integració del clavegueram amb les depuradores per així restituir al medi natural les aigües captades en les millors condicions possibles. Per fer-ho, és necessària una revolució en la gestió, de la mà de la digitalització i les noves tecnologies. Es tracta d’introduir sensors a tota la xarxa, tractar de forma global les dades, elaborar programes de neteja del clavegueram i gestionar de forma integral els tancs i dipòsits.

La innovació tecnològica en el sanejament també és fonamental en la lluita contra la pandèmia i en la qual és bàsica l’anticipació. En aquest sentit, Agbar ha desenvolupat City Sentinel, una eina de monitoratge que detecta i quantifica la presència en les aigües residuals del virus SARS-CoV-2, que permet seguir l’evolució del virus i predir possibles rebrots.

Un sanejament responsable: les nostres accions compten

A més, la companyia recorda la importància de no llençar pel vàter i ni per l’aigüera burilles, oli, productes per a la cura personal (tovalloletes, tampons i bastonets, entre d’altres) ni medicaments, així com tampoc mascaretes ni guants. L’abocament de productes de difícil desintegració directament pel desguàs provoca el deteriorament de la xarxa de sanejament, així com greus danys al medi ambient, enormes pèrdues econòmiques i múltiples problemes als usuaris que es troben amb les canonades de les instal·lacions interiors obturades.

Recorda que el vàter no és una paperera!