Llei d’Arxius i Documents a Catalunya (1985)

*Però l’elevat grau de desenvolupament de les administracions públiques,a l’empar de la democràcia, des de l’autonòmica fins la local, va fer-se necessari canviar la Legislació i incorporar la Documentació administrativa al Sistema d’Arxius històrics-. L’Arxivera en cap del Parlament de Catalunya, la Mariona Corominas,manifesta que “Tota la Documentació que es genera a Catalunya fa la informació del que està passant al País català”, és a dir, molts dels papers i tot el paperam que al segle XXI són “Actes administratives”, any rere any poden tenir un valor històric molt més valuós que mai-.

*Me’n recordo que el President de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, en Joan Boades, n’hi informava dels següents conceptes: a) Un arxiu és alhora Administració i Cultura, tot i enraonant que és Administració perquè sempre que s’ha d’administrar alguna cosa, sigui una associació, una empresauna escola o un país, i per tant n’hi ha un Arxiu històric-. Amb el pas del temps, aquests Documents administratius, adquireixen més que un valor històric-.

*Efectivament,el que feia la nova Llei d’Arxius de la Generalitat era ratificar unes pràctiques que ja s’hi estaven fent-. Es ratificava,per exemple, que els Arxivers de tota mena són els qui han de gestionar els Documents a les administracions i s’hi estableixien les bases per concretar que és accessible i que no n’és, tot i trencant amb els tòpics d’opacitat i secretisme (sic i resic) de les Administracions públiques que tenien fins ara-.

*Els arxius,qualsevol arxiu, tenen força importància perquè són “recopiladors de dades de tota mena”, i no només de valor històric-. En conseqüència el Parlament de Catalunya va aprovar una nova “Llei d’Arxius i Documents”, que en penso va ésser la més innovadora de l’Estat espanyol, que al segle XXI s’està desenvolupant-. Un exemple, Sitges tenia un Arxiu Municipal Històric, però a partir de la nova normativa els sitgetans van tenir prou arguments, primer per crear un segon Arxiu dels Documents administratius i per veure els arxius públics d’una diferent manera sobretot més accessible-.

*D’una banda Sitges n’hi acarona l’AHMS al nucli antic que conté la Documentació Història i un altre a les Pruelles que s’inicia amb la Documentació administrativae, és a dir, que si l’AHMS recopilava un gran volum de documents de caràcter administratiu públic, a partir de la nova Llei se’ls allibera i en sóc testimoni que uns hi van al GES i altres a les Pruelles-. De fet els arxivers sitgetans ja hi treballaven amb aquests dos tipus de Documentació, però, la nova Llei d’Arxius i Documents, ara l’especifica més i marca els diversos paràmetres sobre la manera com han de funcionar els Arxius de Catalunya arreu-. I,clar i sitgetà, l’AHMS han deixat d’ésser un espai reservat(sic) a la Recerca històrica pels historiadors sitgetans i d’arreu-. Ara, a més dels historiadors, la resta de ciutadans sitgetans també hi tenen les portes obertes per a consultar qualsevol tipus de Document administratiu que els pugui interessar, sempre que aquest document sigui accessible al públic, com hem dit abans-.

*A partir de l’any 1985, veure una Partida de naixement, Consultar una llicència d’obres, informar-se sobre la Trajectòria de l’Escola Pública des d’una Perspectiva local, una reforma urbanística, obtenir dades perquè es manté un Plet amb l’Ajuntament...poden ésser veritables raons per anar als Arxius Històrics Municipals i Comarcals-. Amb aquesta nova Llei d’Arxius i Documents, s’afavoreix així la tan reclamada transparència administrativa pública-. El grau d’accessibilitat dels Arxius històric i Documents administratius, són la mesura del Nivell d’Exigència democràtica d’un poble o d’una comarca,etc.

*L’Objectiu és que els Arxius siguin també una eina perquè tothom pugui exercir plenament els seus drets com a ciutadà sitgetà i català-. Tot i els avenços legislatius l’Arxiver en Cap de l’Arxiu de Girona, en Pep Matas assegura que a Catalunya encara encara no hi ha una Cultura Administrativa de la trasparència, i recorda que a Europa n’hi ha lleis que regulen específicament el Dret d’Accés als Arxius públics-.

Froilan Franco,àlies El Mestre.Sitges

Estudiós de la “Trajectòria de l’Escola Pública,vista des d’una Perspectiva Local (1775-2010)"