Ara fa cent anys de la publicació de Themis (I)

A l’any 1912 l’escriptora Valentine de Saint-Point publicava el Manifest de la dona futurista, manifest que volia ser una rèplica al contingut, al seu entendre, misogin del manifest dels Futuristes publicat al 1909 per Tomasso Marinetti, en ell s’expressa contra l’essencialisme biològic basat en la diferència sexual, defensa que tots els esser tenen elements masculins i femenins. Un any després, a l’any 1913, la mateixa Valentine va publicar el Manifest Futurista de la luxúria que va suposar un document políticament incorrecte i que pretenia provocar en els “reaccionaris” del seu temps que eren els autors de lleis que emmordassaven la llibertat d’expressió. Saint-Point va ser el paradigma de la dona heterodoxa en una època de convulsió a Europa.

El final del manifest d ela dona futurista és prou eloqüent: “Sigueu la mare egoista i ferotge que guarda gelosament els seus petits, tenint sobre d'ells lo que s'anomena els drets i els deures, MENTRES AQUELLS TINGUIN FÍSICA MENT NECESSITATDE LA SEVA PROTECCIÓ. Que l'home deslliurat de la família, viscut la pròpia vida d’audàcia i de conquesta en cara no'n tingui la forca física, tant si és fill com si és pare. En els meus Poemes d'orgull, com també en La Soif et les Mirages he renegat del sentimentalisme com d'una feblesa despreciable perquè higa forces i les immobilitza. LA LUXURIA ÉS UNA FORÇA, perque destrueix als débils i excita als forts a gastar energíes o sia el séu renovament. Tot poble herbic és sensual; perxb la dbna és el trofeu més exaltant. La dbna deu ésser mare o amant. Les verdaderes mares serán sempre amants me diocres, i les amants serán mares insuficients per excés. Iguals enfront la vida aquestes dugues dbnes es completen. La mare que reb el fill fa amb el passat el pervindre. L'amant dispensa el desig que transporta vers el futur.

CONCLUIM: La dona que amb ses llàgrimes i el séu sentimentalisme reté l'home als seus peus, és inferior a la prostituta que per vanagloria empeny al séu mascle, revólver en má, a conservar la seva petulant dominació en els baix-fondos de la ciutat. Aquesta femella cultiva al menys una energía que podría ser vir a millors causes. DONES, PER MASSA TEMPS DESVIA DES ENTRE LES MORALS I ELS PRE JUDICIS, RETORNEU AL VOSTRE INS TINT SUBLIM : ALA VIOLENCIA I ALA CRUELTAT. Pel delme fatal de la sang, mentres els homes guerrejen i lluiten, feu fills, i entre aquets, en holocaust a l'Heroisme, feu la part del Desti. No'ls crieu per vosaltres, això és, per a la llur disminució, al contrari, amb una amplia Ilibertat per a un desenrotllo complet. En comptes de reduir l'home a la servitut de les execrables necessitats sentimentals, empenyeu els vostres fills i els vostres homes a superar-se. Sigueu vosaltres qui'ls feu. Vosaltres te niu sobre d'ells tot poder. AL'HUMANITAT LI DEVEU HÉROiS: DONEU-LOS-HI. “

Possiblement la publicació en una revista avui d’aquets textos ens deixaria indiferents i com a molt podrien ser llegit com una aportació teòrica a determinats debats. Publicar això però a l’any 1914 i a una ciutat com Vilanova, més aviat una ciutat d’ordre i conservadora poc acostumada a integrar els corrents ideològics, artístics i avantguardistes de l’Europa del moment i amb una forta influència de l’església, és motiu més que suficient per acabar amb la vida d’una de les revistes més importants que han aparegut a la ciutat, Themis. Indubtablement va ser una gosadia dels seus redactors, que segurament va servir d’excusa perquè els seus mecenes, segons diuen una mica farts de pagar les vel·leïtats literàries dels seus promotors, tallessin l’aixeta dels recursos i així es va acabar la publicació. Un dels col·laboradors habituals l’arquitecte J. F. Ràfols parla sobre el sobtat final (1): “Si molts vilanovins en foren subscriptors per tal d’acontentar a l’hereu de “Ca l’Onclet” (Damià Torrents), o al xic de “Cal Ricart del Gas", o al noi del metge Ràfols, ara sí que al llegir les impudícies –de paraules i de conceptes- que conté aquell manifest no podran ja resignar-se a rebre’l- Queda clar oi perquè Themis va desaparèixer?

Però sigui quina sigui la real causa de la seva desaparició val a dir que Themis té un lloc garantit en la història de la premsa de la ciutat i un lloc d’honor ja que ha estat qualificada junt amb una altra revista cultural apareguda els anys trenta Prisma com dues de les publicacions de més nivell intel·lectual de les que han aparegut. 

No hi ha dubte però que la publicació que sobresurt en la dècada dels 1910 al 1920 és Themis que surt en un moment en que fruit del progrés que va aportar la Mancomunitat de Catalunya es vivia un temps de llibertat d’expressió necessari perquè les publicacions diverses apareguessin. Themis, “publicació Artística i literària vilanovina” que fou dirigida per Rafael Sala Marco. Va sortir el dia de Sant Pere del 1914, és a dir dilluns passat festa del patró de baix a mar va fer cent anys justos. Contenia articles majoritàriament escrits en llengua catalana però admetia col·laboracions en diverses llengües i així hi ha poemes escrits en castellà o en italià així mateix les seves il·lustracions són d’una excel·lent composició destacant uns primers gravats de Ricart que a més d’escriure-hi i aportava il·lustracions. En el seu primer número fa una declaració de principis atribuïda a un dels seus impulsor, Damià Torrents: Themis vol que l’afany de bellesa cívica arribi a ésser pels nostres conciutadans una habitud d’espiritual ascensió, que de lo gran com de lo nimi m’emani l’eurítmia de les veritables obres d’art....... No res menys a ningú serà fet deliberat vilipendi, com tampoc deturarà l’acerba crítica, cap mon ni cognom injustament venerat. Veus quí en poques paraules lo que Tehmis vol”.

La voluntat de regenerar la vida cultural de la ciutat fou un dels arguments de la publicació, deixant de banda qüestions de caire polític. Hi un seguit d’articles en forma de cartes a un amic en els que un altre artista Rafael Sala, ànima de la publicació,  dedicava a la situació de la institució Balagueriana de la que reclamava una profunda remodelació i una modernització de la institució d’acord amb els temps que s’auguraven en aquells moments. Articles que salvant les distàncies podrien ser de rigorosa actualitat avui.

De Themis n’apareixeran 18 números, fins el  març del 1916 i aplegà a un seguit d’artistes i intel·lectuals que van marcar pauta a la ciutat i foren batejats més tard per Junoy com l’Escola de Vilanova, noms com Enric Cristòfor  Ricard, Josep Francesc Ràfols, Damià Torrents, Rafael Sala, Gustau Galceran, són signatures que  van omplir les planes de la revista que com hem dit està considerada com el paradigma de la revista cultural de la ciutat, fruit òbviament del moment en que viu la nostra ciutat i amb la relació d’alguns dels seus fundadors amb els moviments culturals D’Europa. En seguirem parlant..

(1) El Pintor Vilanoví Rafael Sala ( 1891-1927) Center d’Estudis de la Biblioteca. Museu Balaguer,1975. Conferència doanda per Francesc Puig Rovira president del Centre d‘Estudis el dia 24 d’octubre de 1969 amb motiu de la inauguració del curs 1969-1970