Vuitanta anys de Prisma i encara actual (I)

És una evidència que en els períodes de llibertat política i de democràcia el nombre de publicacions periodístiques  creix, la possibilitat de la lliure expressió de les idees, el contrast d’opinions i la propagació de les diverses idees i postures és bàsic en un sistema de llibertats.

Això és pot constatar amb claredat en el moment de la proclamació e la República a Espanya a l’any 1931. Arreu floreixen els publicacions, els diaris i les revistes.

La paradoxa fa que en el període de la República la premsa va viure un període d’esplendor però que dissortadament va durar ben poc. L’aixecament militar del 36 va trencar moltes coses, va segar vides, va sostreure la llibertat d’un país i també òbviament i en conseqüència va trencar la línia ascendent de la premsa que va naixent i publicant-se en aquells anys de llibertat i de construcció cultural.

Vilanova i la Geltrú no va ser aliena, almenys pel que fa a la premsa, a aquest moviment floreixen en la creació de nous titulars. L’arribada de la llibertat republicana i l’expansió de les idees catalanistes ajudaren a aquestes sortida de noves publicacions i també ho feren en llengua catalana que fins aquells anys no era una llengua massa utilitzada en els mitjans de comunicació escrits.

Dissortadament aquest període d’efervescència de publicacions va tenir un temps efímer, l’esclat de la guerra va fer que moltes d’elles van desaparèixer definitivament i altres es van anar esllanguint fins a editar nomes les publicacions oficials. Fonamentalment el “Full del Comitè de defensa local”. El final de la guerra i els primers anys de la dictadura franquista va significar un desert que va trigar molts anys a omplir-se.

En aquest períodes es publiquen molts periòdics vinculats a l‘acció política com El Carrer, Terra Endins, La Terra, La Veu de Vilanova, i potser també constatar l’aparició d’un Suplement de Democràcia afí a l’Esquerra Republicana (publicació que ja feia anys que es publicava però que va tenir dificultat durant la dictadura de Primo de Rivera) que va sortir especialment i en edició única per rebatre el arguments dels periòdics vinculats a la dreta ideològica La Defensa i La Veu de Vilanova en l’afer del pas del col·legi dels Escolapis a Institut d’Ensenyament. Constatar també les nombroses publicacions de caire escolar fruit de l‘aplicació del sistema pedagògic impulsat per Celestin Freinet i la seva aplicació de l’impremta escolar a les Escoles Graduades de la ciutat. També hi ha un del títols més significatius de la premsa humorística a Vilanova, que vol entroncar i empeltar la vida de la ciutat  d’humor carnavalesc L’Eriçó i també cal constatar l’aparició de diverses publicacions esportives, donat que l’esport començava a tenir una certa presència social i esdevenia un factor important en l’oci ciutadà.

Però sens dubte en aquest panorama destaca la publicació Prisma, capçalera que ha estat invocada com el paradigma de la premsa cultural de la nostra ciutat. Prisma va tenir predicament entre els ambients culturals i també el té, i amb caràcter gairebé mític entre els estudiosos de la premsa de Vilanova, ja que es considera al llarg del temps ha estat el referent (junt també amb Themis) de revista cultural per excel·lència a la nostra ciutat i posat com a model a seguir en possibles aventures de caire periodístic. No ho negarem però potser també cal fer esment al moment. La situació i al fet que en la posterioritat i amb més de quaranta anys de dictadura, anys de manca de possibilitats de fer una publicació cultural amb cara i ulls fes més enyoradissa aquesta publicació. Després ja en temps de llibertat van sorgir també altres capçaleres de revistes cultural de notable interès. Foment, Gran penya, TGV, En Canal.... per citar-ne algunes aparegudes en moments diferents i amb continguts diversos.

Cal dir però que veritablement la revista Prisma en les seves diverses èpoques constituí un esforç del col·lectiu de joves intel·lectuals que procuraren oferir un producte amb una acurada presentació formal i alhora amb un contingut d’interès cultural.

El primer número de la primer època va sortir el mes de setembre de l’any 1930 amb el lema de “Revista mensual il·lustrada d’art i literatura”.

La seva presentació en societat ve precedida per la seva voluntat: Ni engallada ni presumptuosa, fa sa presentació a la palestra per treballar desinteressadament per Vilanova. Amb el ropatge més bonic que li permet l’esforç del seu pressupost domèstic. Si el vestit no agrada prou al bon vilanoví, que la protegeixi, que s’hi subscrigui, i, entre tots la tornarem abillada més esplendorosa, a l’última moda fent la revista més formosa que pugui espargir la puixança de Vilanova arreu on càpiguen les lletres pàtries, PRISMA, si pot arxivarà totes les valors vilatanes, perquè no restin ignorades de les futures generacions”.

Vilanovisme doncs com a fonament de la publicació, com l’eix vertebrador del treball cultural, entès aquest vilanovisme com una manera de projectar-se a l’exterior, com un manera de formar part del món cultural prou actiu i notable en aquells anys a Catalunya.

Anys en que sorgiren publicacions que han passat a la història com són setmanari de literatura art i política fundat a Barcelona pel vilanoví Amadeu Hurtado el 1929  d’alta qualitat i amb una projecció i influencia en les avantguardes cultural prou notable i amb influència en el camp social i polític important

Però a diferència de Mirador, Prisma, que té també un alt valor cultural indubtable i constatable, és cert, almenys al nostre entendre, està mancada de posicions socials i polítiques sobretot en èpoques de determinades convulsions a la societat catalana. Aquesta afirmació lligaria amb el que el pintor J. Mir, deia en una enquesta entre vilanovins il·lustres sobre la valoració que feia de la revista: “....el que convindria és encaminar els esforços de tots per mirar d’aconseguir interessar-hi els obrers. Nosaltres els mateixos de sempre. Ja som segurs....” 

I aquets de “sempre” entre altres col·laboradors comptà amb: J. Mir. A. De Cabanyes, Enric C. Ricart, Martí Torrents, J.F. Ràfols....i molts altres noms il·lustres del moment cultural de la ciutat. Els texts anaven acompanyats de fotografies i dibuixos que donaven una qualitat i documentació molt selecta.

Així doncs Prisma pot considerar-se com el paradigma de la publicació cultural per excel·lència que aglutinà les plomes més actives i influents de la Vilanova dels moguts anys trenta.

Han passat vuitanta-cinc anys i algunes dels textos i opinions de Prisma situant-los en el context tenen avui una relativa validesa.

Possiblement la seva qualitat formal i de fons hi té alguna cosa a veure.