El document insta els Estats a invertir en aigua, sanejament i higiene, en un context de recuperació post covid
Un informe de l’ONU, elaborat pel Relator Especial, Pedro Arrojo, situa la mercantilització de l’aigua com un “risc” pels drets humans i la sostenibilitats dels ecosistemes. Aquesta és una de les conclusions del document que es va fer públic al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides del 2021 i que s’ha presentat aquest dimarts a Barcelona de la mà d’entitats ambientalistes i per l’aigua pública. La publicació caracteritza els problemes i reptes que s’enfronten en el context del crisi mundial de l’aigua amb 2.200 milions de persones sense accés garantit a aigua potable i 4.200 milions sense sanejament bàsic.
En aquest sentit, alerta d’una onada creixent de conflictes socioambientals arreu del món protagonitzats pels qui van patir directament la crisi als seus territoris; però també conflictes que de vegades eren utilitzats i manipulats per justificar guerres entre pobles i nacions.
Així, insta els Estats i el Banc Mundial que - en un context de noves estratègies de recuperació socioeconòmica després de la pandèmia - prioritzin els fons públics per realitzar les inversions en aigua, sanejament i higiene necessàries, amb especial atenció al finançament de les institucions locals i comunitàries responsables.
Una altra de les recomanacions de l’informe és la creació d’un fons global de protecció social per protegir tota la població mundial de futures pandèmies, que inclouria protecció financera per garantir l’aigua potable i el sanejament a les poblacions més vulnerables.
Arrojo destaca que les causes fonamentals de la crisi mundial de l’aigua es troben en la confluència de dos grans defectes estructurals del model de desenvolupament actual: la insostenibilitat dels ecosistemes aquàtics, que fa que l’aigua passi de ser la clau de la vida a ser un terrible vector de malaltia i mort; i la pobresa, la desigualtat i la discriminació derivades de l’ordre socioeconòmic.
Pel que fa als factors que poden agreujar, aprofundir i amplificar aquesta crisi global, cita la mercantilització i la financiarització de l’aigua, el canvi climàtic i, més recentment, la pandèmia de la covid-19.
